Resultats de la cerca

Estudià física a Cambridge, on s’inicià en la investigació en el camp de la cristallografia estructural, dirigit per William Bragg L’any 1937 ocupà la càtedra de física al Birkbeck College, a la Universitat de Londres, i des del 1963 la de cristallografia, al mateix centre La seva contribució a l’estudi de l’estructura dels líquids és notable Bernal és autor d’obres d’àmplia difusió, on, des d’una posició marxista, estudia la història i la problemàtica del desenvolupament científic en la seva relació amb la realitat social The Social Function of Science 1939, The Freedom of Necessity 1949,…

Fundat per la UNESCO, el Comitè Científic per als Problemes del Medi Ambient SCOPE i la Unió Internacional de Ciències Biològiques IUBS, el 1996 s’hi uniren dos nous patrocinadors, el Consell Internacional per a la Ciència ICSU i la Unió Internacional de Societats Microbiològiques IUMS El 2001 començà la segona fase del programa, de la qual en resultà un pla científic publicat el 2002 que assenyalava tres àrees de treball descobrir la biodiversitat i predir-ne els canvis, estimar l’impacte dels canvis de biodiversitat en el funcionament dels l’ecosistemes i desenvolupar la …

Llicenciat en matemàtiques 1965 i història 1971 per la Universidad Nacional Autónoma de México, on fou catedràtic de filosofia El 2004 es doctorà en ciències socials per la Universitat de Saragossa Ocupà nombrosos càrrecs acadèmics i d’institucions culturals, entre d’altres fou membre de l’Academia Mexicana de la Lengua 1986 Les seves obres reflecteixen un món que desapareix a causa del creixement exagerat de les ciutats, especialment en la seva primera novella  El tamaño del infierno 1974, premi Xavier Villaurrutia En aquest gènere publicà també  Un tal José Salomé 1975, Manifestación de…

Graduat en història i ciència per la universitat de Harvard 1960, estudià llengües semítiques a la universitat de Barcelona 1960-61 i posteriorment obtingué un Màster a la universitat de Colúmbia 1963 i el doctorat per la universitat de Harvard 1968 Professor adjunt d’història a la universitat de Texas 1968-72, des del 1972 és catedràtic d’història i geografia de la Universitat de Boston, de la qual ha estat cap del departament d’història 1984-89 i 1994-95 i director de l’Institute for Medieval History 1998-2003 Ha estat professor visitant a les universitats de València 1980 i de…

Atenent la natura de les substàncies estudiades, hom ha dividit tradicionalment la química en química inorgànica i química orgànica Posteriorment, hom considerà la química analítica com a branca independent, estretament lligada, però, a la química inorgànica per raons històriques D’altra banda, en el darrer decenni del s XIX es constituí com a ciència la química física , que tracta dels fonaments teòrics de totes les branques de la química Finalment, i pel que fa a l’aplicació dels coneixements químics als processos industrials, hom ha considerat la química tècnica o enginyeria química com…

Ha dirigit els suplements setmanals de ciència i tecnologia i de medicina de La Vanguardia des del 1982 És director de l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra des de la seva fundació, el 1994, i de la revista trimestral Quark ciencia, medicina y cultura , i fou el primer director del diari Eco , publicat a Barcelona des del 23 d’abril de 1996 El 1994 rebé el premi de periodisme científic del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC

Desenvolupada històricament en el marc de la medicina, fins al punt que —en certs llocs, com la Gran Bretanya— és coneguda també amb el nom de psicologia mèdica i sovint —com s’esdevé encara en molts països occidentals— el seu exercici requereix el títol de metge, la psiquiatria ha anat diversificant els seus mètodes, a mesura que les malalties de què s’ocupa han estat més específicament conegudes, i actualment és difícil de distingir-la d’altres tècniques curatives més estrictament psicològiques L’estudi de la patologia psíquica començà pròpiament al segle XVI, amb les aportacions dels…

Es distingeix de qualsevol tractat sobre la història i el valor dels costums i les idees morals de la humanitat en el sentit que aquest comprèn l’estudi històric, antropològic i social, més que no estrictament filosòfic de les normes que han ordenat el comportament dels individus i dels grups socials de tots els temps, mentre que l’ètica, com a disciplina filosòfica, cerca les raons per les quals hom ha de comportar-se d’una determinada manera, més enllà de la simple acceptació d’unes normes socials vigents o de l’autoritat externa d’un legislador, sia aquest humà o diví És més difícil, en…

Cal no confondre la lingüística amb altres ciències afins, sobretot la filologia que tracta de les llengües en relació amb els texts i amb tota la documentació que en recull les manifestacions o la gramàtica que introdueix el concepte de les regles que donen compte del funcionament de les llengües La lingüística té, doncs, per objecte el fet de llengua nu, en si, després que hom l’ha abstret de les dades amb les quals indefectiblement es presentava embolcallat Ara bé, els fets de llengua poden ésser considerats des d’angles diferents, cosa que ha dut a la distinció tradicional entre els sons…