Resultats de la cerca
Es mostren 927 resultats
Jordi Agustí i Ballester
Paleontologia
Paleontòleg.
Alumne de Miquel Crusafont, es doctorà sota la seva direcció l’any 1981 a la Universitat de Barcelona És director de l' Institut de Paleontologia Miquel Crusafont des de l’any 1985 La seva tasca de recerca s’ha centrat en l’estudi dels micromamífers fòssils des del doble vessant evolutiu i paleoecològic Té publicats més de cent cinquanta treballs en revistes científiques nacionals i estrangeres i és autor de les obres La evolución y sus metáforas 1994, Fòssils A la recerca del temps perdut 1995 i Memoria de la Tierra 1997 Ha coordinat així mateix diverses obres collectives com…
gueez
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua semítica parlada a Etiòpia fins al segle X i mantinguda després com a llengua literària i litúrgica.
Té dos gèneres, dos nombres i, en el terreny verbal, dotze formes o conjugacions, dos temps perfet i imperfet, dos modes subjuntiu jussiu i imperatiu i dues formes nominals infinitiu i participi Pel que fa a la sintaxi, la frase és molt lliure, mentre que el lèxic és influït per l'amhàric i per les llengües cuixítiques Té alfabet i escriptura propis, adoptats també per l’amhàric etiòpic La literatura en gueez és fonamentalment religiosa i es basa en traduccions d’originals grecs i àrabs versió de la Bíblia, llibres apòcrifs, com el d’Henoc Els tractats hagiogràfics i màgics són nombrosos i…
laboratori
laboratori químic modern
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Local disposat per a efectuar investigacions científiques o tècniques, anàlisis químiques, preparats farmacèutics, proves i assaigs industrials, etc.
Bé que sovint amb aquest mot hom entén el laboratori químic i el farmacèutic , cal esmentar també els de fisiologia, d' histologia, de toxicologia, d' electrònica , etc El treball desenvolupat en els laboratoris es caracteritza, d’una banda, per la precisió de les mesures efectuades, i de l’altra, per l’aplicació del mètode científic a la metodologia del treball Hom els pot classificar en laboratoris d’assaig , tant de primeres matèries com de producte elaborat, i laboratoris d’investigació , la qual pot ésser pura o aplicada El progrés extraordinari de l’electrònica ha permès d’augmentar…
Institut de Robòtica i Informàtica Industrial
Centre pluridisciplinari mixt de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).
Forma part del Centre de Referència de Recerca i Desenvolupament en Tècniques Avançades de Producció de la Generalitat de Catalunya Té per objectiu dur a terme recerca tecnològica fonamental i preindustrial En aquest sentit, realitza projectes finançats per les administracions, participa en els programes de recerca i desenvolupament nacionals i europeus i estableix convenis amb la indústria El conveni de creació fou subscrit el 1995 i inicià la seva activitat el 1996 El seu camp d’actuació comprèn, entre d’altres, el disseny per ordinador i el dels robots autònoms capaços d’actuar en entorns…
Departament de Musicologia de la Institució Milà i Fontanals
Música
Entitat dependent del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), pionera en l’estudi musicològic a l’Estat espanyol.
Té el seu origen en l’antic Institut Espanyol de Musicologia IEM , fundat a Barcelona el 1943 pel prestigiós musicòleg Higini Anglès , amb l’objectiu d’impulsar oficialment els estudis i la investigació musicològica a Espanya Des del 1968, forma part del Departament de Ciències Històriques de la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats IMF creada amb la finalitat d’agrupar en una sola institució tots els centres d’humanitats que el CSIC tenia a Barcelona Té com a funcions principals conservar, investigar i inventariar la música històrica hispana —tant la culta com l’etnogràfica…
,
progrés
Sociologia
Procés de transformació de la humanitat en general cap a una situació que hom suposa sempre millor i que pot ésser o no definida d’antuvi.
La idea del progrés fou desenvolupada, a partir del s XVIII, per intellectuals entusiasmats aleshores amb les primeres grans descobertes científiques i confiats absolutament en les capacitats illimitades de la raó humana Partint de la idea d’evolució històrica, que modificava la visió tradicional de l’univers i accentuava alhora el poder de l’home sobre les forces naturals, hom començà de creure que la humanitat havia de progressar indefinidament i que cadascun dels estadis successius de la història havia d’ésser millor que el precedent Actualment la idea de progrés resta molt…
Jean-Baptiste Biot
Astronomia
Física
Matemàtiques
Físic, astrònom, matemàtic i químic francès.
Fou professor a l’École Centrale de Beauvais, al Collège de France i a la facultat de ciències de París El 1803 estudià sistemàticament les pluges de meteorits i en fixà l’origen extraterrestre El 1804 féu, amb Gay-Lussac, la primera ascensió en globus amb finalitats científiques El 1806 acompanyà Francesc Aragó als Països Catalans per continuar-hi la mesura de l’arc del meridià de París, interrompuda a la mort de Pierre Méchain Estudià la conductivitat calorífica, la propagació del so en els sòlids i els fenòmens de polarització de la llum en els líquids El 1820 establí,…
Josep Cervelló i Bach
Geologia
Industrial i pioner del col·leccionisme mineralògic.
S’inicià en el colleccionisme dels minerals als deu anys i en fer disset es feu soci del Club Muntanyenc, amb el qual participà en diverses excursions científiques per a recollir minerals de tot Catalunya i de l’Estat espanyol Arribà a reunir una collecció de més de 3000 exemplars de minerals procedents, gairebé tots, de Catalunya És una collecció sistemàtica, segons l’ordenació de Strunz, basada en les propietats químiques i de cristallització, i actualment integrada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona També colleccionà fòssils prehistòrics de la zona del Papiol, on tenia…
Lluís Rodés i Campderà
Astronomia
Astrònom.
El 1897 ingressà en la Companyia de Jesús Estudià astronomia a les universitats de Barcelona i Harvard treballà un any a l’observatori de Mount Wilson, aleshores el millor del món, i en visità diversos dels EUA i del Canadà El 1920 fou nomenat director de l’Observatori de l’Ebre, des d’on procurà de propagar els darrers avenços astronòmics, geodèsics i geofísics Prengué part molt activa en les assemblees de les Unions Internacionals d’Astronomia, Geodèsia, Meteorologia i Geofísica i fou membre de diverses societats científiques internacionals Publicà més de seixanta treballs d’…
Heinrich Rickert
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a les universitats de Friburg 1894-1916 i Heidelberg, on succeí Windelband, capdavanter de l’escola de Baden, propugnava, com aquesta, una filosofia dels valors entesa des del neokantisme la ciència, l’ètica, l’estètica, etc , són l’afirmació objectiva per la “Consciència en general” d’un “regne de valors”, jerarquitzat, que s’imposa per ell mateix i que alhora reclama la seva realització concreta afirmava, així mateix, que les “ciències culturals” —per exemple, la història— no són menys científiques que les “ciències naturals”, car assoleixen la universalitat en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina