Resultats de la cerca
Es mostren 576 resultats
radiació de sincrotró
Física
Radiació electromagnètica emesa per un electró que gira en una òrbita circular.
Aquesta radiació presenta quatre propietats que la fan força útil és una emissió molt focalitzada en el pla de l’òrbita el seu espectre d’emissió és continu radiació blanca i presenta un màxim a una longitud d’ona que és proporcional a R / E 3 , essent R el radi de l’òrbita i E l’energia de l’electró així, si augmenta l’energia dels electrons, la distribució espectral es desplaça cap a petites longituds d’ona alta freqüència és una radiació molt intensa, un electró d’uns 500 MeV en una òrbita d’1 m de radi emet una energia en forma de radiació de sincrotró de 14 keV per volta i un electró d’…
Federació Catalana de Golf
Golf
Organisme que regeix la pràctica del golf a Catalunya.
Es fundà el 1968 en una sessió celebrada al Reial Club de Golf el Prat, substituint l’anterior delegació de Catalunya i Balears de la Federació Espanyola Els clubs fundadors foren Sant Cugat, Terramar, Llavaneres, Cerdanya, el Prat i Pals Els primers objectius, després d’elaborar els estatuts, van ser el foment de les llicències, l’establiment del calendari de competicions i la promoció del golf femení Anys més tard, creà el primer camp públic de Catalunya, el Camp de Golf de Sant Joan, a Rubí Entre els seus presidents han destacat Santiago Fradera, Santiago Fisas, Manolo Armet i Pere…
Federació Catalana d’Automobilisme
Automobilisme
Organisme rector de l’automobilisme a Catalunya.
Fou creada oficialment l’any 1940, i tingué en la Delegació Esportiva del Reial Automòbil Club de Catalunya el seu antecedent més recent, amb qui compartí seu fins l’any 1981 Presidents de la Federació Catalana d’Automobilisme De fet, encara més enrere, la primera prova automobilística de l’Estat, la Copa Catalunya, fou organitzada l’any 1908 per l’Automòbil Club de Barcelona, que dos anys més tard es convertí ja en el RACC L’objecte social de la federació és la promoció, la gestió i la coordinació de la pràctica de l’esport de l’automobilisme dins l’àmbit autonòmic de Catalunya Compta amb…
Jordi Fuentes Fernández
Automobilisme
Pilot automobilístic especialitzat en kàrting.
Pioner d’aquesta pràctica esportiva a Catalunya, començà a córrer el 1956 després de fabricar-se ell mateix el vehicle, al qual afegí motor i transmissions de motocicleta Disputà i guanyà quasi totes les curses de l’època, de les quals destacaren les victòries al circuit urbà de la Diagonal de Barcelona 1960 i Montjuïc 1963 Al final dels anys seixanta, collaborà amb Miquel Tàpies en el desenvolupament dels xassís MTK i, més tard, del motor Arisco, el primer produït en sèrie a l’Estat, que fou decisiu en el desenvolupament del kàrting a Catalunya Amb MTK-Arisco guanyà tres Campionats de…
May-Britt Moser

May-Britt Moser
© G. Mogen/NTNU
Medicina
Neurocientífica noruega
Estudià a la Universitat d’Oslo, on obtingué el doctorat en neurofisiologia el 1995 Amb el seu marit Edvard Moser s’incorporà l’any següent a la Universitat Cientificotècnica de Trondheim, on des del 2000 és catedràtica de neurociència Amb Edvard Moser fundà el 2002 el Centre per a la Biologia de la Memòria, adscrit a la mateixa universitat, que el 2007 es reconvertí en l’Institut Kavli per a la recerca en neurociència, del qual ha estat vicedirectora fins el 2012 Des del 2013 dirigeix el Centre de Computació Neuronal, adscrit a l’Institut Kavli El seu camp de recerca són els circuits…
Edvard Ingjald Moser

Edvard Ingjald Moser
© Ned Alley/NTNU
Medicina
Neurocientífic noruec.
Estudià a la Universitat d’Oslo, on es graduà en psicologia el 1990 i es doctorà en neurofisiologia el 1995 Amb la seva dona, May-Britt Moser , s’incorporà l’any següent a la Universitat Cientificotècnica de Trondheim, on des del 1998 és catedràtic de neurociència Amb May Britt-Moser fundà el 2002 el Centre per a la Biologia de la Memòria, adscrit a la mateixa universitat, que el 2007 es reconvertí en l’Institut Kavli per a la recerca en neurociència, del qual és director El seu camp de recerca són els circuits neuronals involucrats en la localització, la memorització i el càlcul espacials…
freqüencímetre

Esquema d’un freqüencímetre de Weston; les dues bobines fixes 1 i 2 creen dos camps magnètics, la resultant dels quals fa girar la peça T solidària a l’agulla
Electrònica i informàtica
Física
Aparell per a mesurar freqüències de magnituds elèctriques alternes.
Poden ésser de diversos tipus els de làmines vibrants , emprats en corrent altern industrial de 50 o 60 Hz, que consten d’una sèrie de làmines de diferent longitud que són excitables magnèticament, de manera que la làmina que té una freqüència pròpia igual a la que hom mesura entra en vibració, els de bobina mòbil , els de relació , etc Per a radiofreqüències són emprats els freqüencímetres heterodins , els ondòmetres i aparells com el pont de Wien Els freqüencímetres digitals efectuen la mesura mitjançant circuits comptadors digitals, els quals calculen el nombre de cicles del senyal durant…
biònica
Biologia
Electrònica i informàtica
Estudi dels mecanismes dels éssers vius, principalment dels de regulació, orientat cap a la possible creació de mecanismes cibernètics artificials inspirats en el funcionament dels naturals.
Aquesta ciència híbrida, alhora teòrica i aplicada, ha nascut molt modernament del coneixement aprofundit de l’organització i de la fisiologia dels éssers vius, particularment en els animals, i sobretot se centra en els processos que els permeten d’adquirir, elaborar i utilitzar informació, com, per exemple, la fisiologia dels òrgans dels sentits, extremament sensibles en comparació de la majoria de dispositius sensibles artificials la de la conducció i integració nerviosa, de circuits molt simplificats i miniaturitzats la capacitat d’emmagatzematge, de reduplicació i de retrobament d’…
William Thomson

William Thomson
© Fototeca.cat
Física
Físic britànic, conegut també com a lord Kelvin.
Estudià les propietats de la matèria, de la calor i de l’electricitat i es féu famós per les seves recerques sobre termodinàmica, electrodinàmica i termoelectricitat El 1848 proposà la coneguda escala absoluta de temperatures, que duu el seu nom Formulà les lleis de la termodinàmica primer i segon principis i estudià, juntament amb JP Joule, les expansions dels gasos efecte Joule-Thomson Féu recerques sobre l’edat de la Terra, on tingué controvèrsies amb TH Huxley Contribuí a l’estudi teòric de l’electroestàtica i inventà un tipus de galvanòmetre També són destacables les seves…
nanoelectrònica
Electrònica i informàtica
Tecnologia de fabricació dels circuits integrats les dimensions dels quals es mesuren en nanòmetres.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina