Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Madrid, i posteriorment ho feu a París Després de realitzar diverses gires de concerts arreu d’Europa, tornà a Espanya A partir del 1916 exercí com a docent al Conservatori de Madrid, centre del qual més tard fou director, i enregistrà diversos discos amb obres d’autors espanyols clàssics i contemporanis, especialment d’I Albéniz, E Granados, J Turina i M de Falla, de qui el 1916 estrenà Noches en los jardines de España En el terreny de la música de cambra acompanyà sovint Jacques Thibaud i Gaspar Cassadó

Relligador especialista en els marroquins a Anvers des del 1550, passà a impressor 1555 i esdevingué l’editor més erudit del seu temps, famós per les seves edicions de ciències i de clàssics grecs, llatins i hebreus Primer editor del Breviari romà 1568, s’encarregà també de l’edició de la Bíblia Poliglota d'Anvers 1569-73 Amb el seu lema i la seva marca tipogràfica Labore et constantia edità en trenta-quatre anys més de mil cinc-centes obres La seva impremta fou convertida el 1876 en el museu Plantin-Moretus

Era fill del també actor Manuel Giménez i Iroz Barcelona 1840 — 1925 Fou primerament escultor, però des del 1894 treballà en teatre català, on assolí una gran anomenada com a intèrpret de traduccions catalanes de clàssics, com la d' Espectres , d’Ibsen 1896, la de J Maragall de la Ifigènia a Tàurida de Goethe 1898, d’obres d’Èsquil, Sòfocles, Eurípides, Molière, Goldoni, G Hauptmann, Bjørnson, Gor'kij, etc Actuà als teatres barcelonins Novetats 1894-97, 1900-01 i 1935, Romea 1899, 1909 i 1918-23, Principal, Orfeó Gracienc, etc

Ordenat sacerdot, es traslladà a Madrid, on es donà a conèixer a través de la publicació d’obres gramaticals i traduccions dels clàssics Influït per la Illustració, deixà el sacerdoci 1798 En la guerra del Francès fou partidari de Ferran VII Més tard, fou ministre de governació i d’ultramar 1822 i president de les corts durant el Trienni Constitucional Entre les seves obres cal esmentar Elogio de la reina Isabel la Católica 1821 i una edició comentada del Quixot 1833-39 Fou membre de l’Academia Española i de l’Academia de la Historia

La seva carrera musical començà el 1970 amb la formació del grup de pop-rock melòdic Roxy Music i durant tota la seva trajectòria ha compaginat els treballs en solitari amb les gravacions en estudi amb el grup Cal destacar els àlbums Another Time, Another Place 1974, In your Mind 1977 i Bête noire 1987 El 1999 es perfilà com un crooner modern amb l’àlbum As time goes by , en què reinterpreta una trentena de clàssics dels anys vint i trenta del s XX, d’autors com Cole Porter

Estudià a Roma, a Bolonya 1506 i a París, on s’especialitzà en filosofia i literatura encara tornà a Itàlia, el 1516 Fou corrector d’Henri Estienne, membre de la corporació dels llibreters a París 1518 i impressor reial 1530, i es dedicà sobretot a reformar els caràcters tipogràfics, i més endavant al gravat, amb disseny de lletres ornamentades, vinyetes, marques en tingué una de pròpia per a les seves obres, etc Escriví una mena d’art de tipografia i calligrafia, Le Champfleury 1529, a més de traduccions i edicions anotades d’autors clàssics

És el resultat de la fusió de les companyies del Théâtre du Marais i de l' Hôtel de Bourgogne , gràcies a l’actor La Grange, home de confiança de Molière, i la vídua d’aquest darrer, Armande Béjart Dissolta el 1792 pel Comitè de Salvació Pública, el 1812 ocupà el local actual Palais Royal que té unes mil dues-centes places, construït el 1790 per Victor Louis Hom hi representa autors francesos, clàssics i moderns, amb criteri conservador, i la plantilla d’actors consta de 30 sociétaires i d’altres actors eventuals o pensionnaires

Els dos primers fundaren el 1959 el Club Editor  SL, que es feu càrrec de l’edició de la collecció La dirigí Joan Oliver fins el 1959 des d’aleshores fins al 1983 fou dirigida per Joan Sales i, posteriorment, per Núria Folch Publicà novelles d’autors catalans Xavier Benguerel, Mercè Rodoreda, Joan Sales, Llorenç Villalonga, etc, dels quals alguns títols esdevingueren clàssics moderns, com ara La plaça del Diamant , Incerta glòria i Bearn , dels tres últims autors, i traduccions Dostojevskij, Kazantzakis, Lampedusa, etc fins el 1973 n’havia publicades unes vuitanta

Debutà com a actor de teatre, a Madrid, on interpretà clàssics castellans Adoptà el nom artístic Javier Escrivá La seva primera pellícula Molokai , de Lluís Lúcia, 1959 li donà gran popularitat, reflex de la figura que encarnava l’apòstol dels leprosos Joseph De Veuster Amb el mateix director, intentà de renovar l’èxit com a Segismundo de La vida es sueño El príncipe encadenado , 1960 Intervingué també en films com Milagro a los cobardes 1961, Los muertos no perdonan 1963 i El muñeco anatómico 1973, i actuà en televisió Fou un reconegut heraldista

Dedicat inicialment a escriure guions per a ràdio i televisió com ara, Aquest és el tema 1984, Catalunya Ràdio, Botó fluix 1986-87, TV3 o Matraca no 1990, TV3, les seves obres s’han adreçat específicament al públic juvenil, amb la recreació i l’actualització preferentment dels referents i els mites clàssics De la raça dels déus, de la raça dels homes 1990, Relats del llibre primer 1991, Troia, enllà del mar 1992, Tindreu una nova terra 1993, Retorn a Ítaca 1994 i Coses del Màrio 1995 Ha estat jurat de la Lletra d’Or