Resultats de la cerca
Es mostren 1439 resultats
El que cal saber de la hipotensió arterial
Patologia humana
La hipotensió arterial és una disminució transitòria o permanent de la pressió arterial per sota dels valors considerats normals que, en els adults, i en repòs, no han de baixar dels 90 mm Hg de pressió arterial màxima o sistòlica ni de 60 mm Hg de pressió mínima o diastòlíca La pressió arterial depèn del volum de sang circulant expulsat pels ventricles cap a les artèries i del grau de dilatació i contracció de les artèries petites i mitjanes Així, qualsevol circumstància o malaltia que modifiqui els factors anteriorment esmentats pot provocar una hipotensió Hi ha moltes persones que pateixen…
El que cal saber de l’obstrucció de la via aèria per cos estrany
L’obstrucció de la via aèria per cos estrany és un trastorn agut que consisteix en l’obstrucció parcial o total de la via aèria principal, causada per la inhalació accidental d’algun objecte o substància que no pertanyen a l’organisme, com a conseqüència de la qual cosa es redueix o s’interromp per complet l’oxigenació Si l’obstrucció de la via aèria no se soluciona immediatament, pot causar una aturada respiratòria, que dóna lloc a una pèrdua de consciència, la qual, si no es resol en pocs minuts, origina una aturada càrdio-respiratòria completa Si el cos estrany no obstrueix…
Posnània
Divisió administrativa
Regió històrica de Polònia, al voltant de la ciutat de Poznań, dins la Gran Polònia.
Acollí des del s XIII una nombrosa immigració alemanya, que contribuí al seu desenvolupament econòmic El segon repartiment de Polònia 1793 l’atribuí a Prússia la política germanitzadora iniciada pel govern de Berlín vers el 1830 s’intensificà en temps de Bismarck i de Bülow i comportà l’adquisició de terres per societats i particulars alemanys i la substitució del polonès per l’alemany a l’ensenyament i a l’administració L’acció solidària de pagesia, classe mitjana urbana, clerecia i noblesa féu fracassar la germanització, alhora que revifava la consciència nacional A la darreria del 1918,…
oïda relativa
Música
Capacitat de la memòria per a recordar una freqüència o acuïtat musical amb relació a una altra.
L’oïda relativa és la més freqüent de les capacitats musicals, fins i tot en els no-músics, i es dona quan a partir d’un so hom pot afinar o reconèixer-ne un altre per la seva relació intervàllica, sobretot en un context tonal o modal, en què es parteix d’una jerarquia de sons i uns punts de referència Quan es canta una cançó s’utilitza la memòria relativa, que permet recordar les distàncies entre els sons, sense importar-ne l’altura absoluta Una bona formació musical fa que es puguin arribar a memoritzar i reconèixer els intervals i es tingui clara consciència de l’estructura…
paneslavisme
Història
Corrent polític nacionalista que pretenia la unificació dels pobles eslaus sota l’hegemonia de Rússia.
Al s XVIII i el començament del XIX, entre els pobles eslaus dominats per Turquia i l’imperi austrohongarès es creà la consciència de llur unió i aliança, sentiment que fou aprofitat pels imperialistes russos Els anys 1830-40 MPPogodin i NIKostromarov propugnaren la unificació política dels pobles eslaus en una monarquia federada sota la dominació del tsar de Rússia, amb la russificació de la llengua, la cultura i la política El moviment adquirí més importància precisament en aquest període imperialista rus Pel seu caràcter profundament reaccionari i nacionalista fou durament…
consentiment
Dret
Acord deliberat, conscient i lliure de la voluntat, respecte a un acte extern, propi o estrany.
És element principal del contracte juntament amb la capacitat, l’objecte i la causa Hi ha dos tipus de consentiment exprés, quan és manifestat per escrit, de paraula o d’una altra forma inequívoca, i tàcit , quan hom el pressuposa a partir d’una sèrie de fets El consentiment no té validesa quan hi ha vicis interns o limitacions legals minoritat, estat civil, etc, o bé vicis externs que limiten la llibertat o la consciència violència o intimidació, error i dol En dret canònic és absolutament indispensable per a la validesa del matrimoni el consentiment lliure i mutu en tot el que…
Shusaku Endo
Literatura
Novel·lista japonès.
Publicà primerament Katorikku Sakka no Mondai ‘Problemes d’un escriptor catòlic’, 1949 i després passà a la novella Shiroi hito ‘L’home blanc’, 1955, Kiiroi hito ‘L’home groc’, 1955, Aoi chiisana budo ‘Els petits raïms blaus’, 1956 i, alhora que tractava des del punt de vista catòlic la noció de Déu, la consciència de pecat i els problemes racials, tractà el cas de la vivisecció anatòmica durant la guerra en Umi to dokuyaku ‘El mar i el verí’, 1957 i el martiri dels missioners cristians en la seva obra Chimmoku ‘Silenci’, 1966 Samurai tracta també, sota la forma d’una novella d’…
Herbert Read
Art
Historiador de l’art i assagista anglès.
Fou un dels teòrics que amb més èmfasi ha establert les relacions que existeixen entre l’art i la societat tot defensant la tesi que l’obra artística acompleix unes finalitats de tipus social i no pas de tipus religiós Entre les seves obres sobresurten Art and Society 1937, on remarca la utilització de l’art en diversos sistemes polítics, The Philosophy of Modern Art 1952, Icon and Idea 1955 i The Function of Art in the Development of Human Consciousness , on es proposa d’ajudar a veure les imatges artístiques examinant-ne alhora la incidència en el desenvolupament de la consciència…
János Kodolányi
Literatura
Escriptor i publicista hongarès.
Les experiències de la infantesa, passada al camp, i l’endarreriment espiritual gairebé medieval de la pagesia de certes regions d’Hongria són els temes predominants d’una gran part de les seves obres D’aquesta temàtica cal destacar el conte Sötétség ‘Obscuritat’, 1922, la novella Atyai hajlék ‘Casa paterna’, 1927 i també el drama Földindulás ‘Terratrèmol’, 1939 L’avançada del feixisme i el perill d’afebliment de la consciència nacional el mogueren a escriure novelles històriques A vas fiai ‘Els fills del ferro’, 1936, Boldog Margit ‘La beata Margarida’, 1937 i Julianus barát ‘El…
edicte de Nantes

Edicte de Nantes
© Grands Documents de l'Histoire de France, Archives Nationales
Història
Edicte promulgat per Enric IV de França el 13 d’abril de 1598 que posà fi a les guerres de religió.
Estableix la llibertat de consciència a tot el regne, la llibertat ampliada de culte, tot mantenint la prohibició per a la capital, l’usdefruit per als hugonots de tots els drets civils, la creació de cambres especials per a garantir els drets establerts i el lliurament de 200 places com a garantia i llocs de seguretat S’oposaren a aquest edicte tant el parlament de París com el papa La seva revocació per Lluís XIV 18 d’octubre de 1685 donà lloc a la revolta dels camisards 1702-09, a l’emigració d’una bona part dels hugonots i a la reducció a la clandestinitat, fins que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina