Resultats de la cerca
Es mostren 535 resultats
Antoni d’Armengol i d’Aymerich
Historiografia catalana
Polígraf i baró de Rocafort.
Ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1729, i desenvolupà una notable activitat en les sessions de treball d’aquesta corporació No se li coneix cap treball imprès però la seva nòmina de manuscrits és llarguíssima La major part són discursos filosòfics, literaris, històrics, morals i religiosos Tot i que, en bona part, es conserven a l’arxiu de l’Acadèmia, es poden consultar de manera més compendiada en el manuscrit número 1874 de la BC, en què es recullen 85 allocucions pronunciades entre el juny del 1729 i el setembre del 1759, en un volum…
Ràdio Associació de Catalunya
Ràdio i televisió
Entitats culturals i cíviques
Emissora radiofònica fundada a Barcelona el 23 de desembre de 1929, amb el distintiu EAJ-15.
La seva creació fou una resposta a l’absorció de Ràdio Barcelona per Unión Radio de Madrid, afavorida per la Dictadura de Primo de Rivera Ràdio Associació, presidida per Jaume Rosquelles des del 1931, esdevingué molt popular i el 1933 inaugurà el seu nou local a la Rambla dels Estudis de Barcelona El 1934 organitzà les festes commemoratives del desè aniversari de la radiodifusió catalana el 1924 havia estat fundada a Barcelona l’Associació Nacional de Radiodifusió Formà una cadena radiofònica integrada per Ràdio Girona, Ràdio Lleida i Ràdio Tarragona Entre les transmissions destacades d’…
patenta
Dret
Patent, allò que, en ingressar algú en una corporació, els antics del cos fan pagar al nou entrat.
cambra de comerç
Economia
Dret
Corporació de dret públic que agrupa les empreses per a la defensa i la promoció de llurs interessos.
Les cambres de comerç són òrgans consultius de les administracions, tenen competències públiques encarregades i delegades per les administracions per a gestionar serveis públics i ofereixen serveis directament a les empreses La denominació de cambra de comerç aplicada a aquest tipus d’institució és d’origen francès Creada la de Marsella el 1599 i la de Dunkerque el 1700, Lluís XIV dotà aquesta institució d’un estatut nacional 1701, a partir del qual s’estengueren per tot l’estat Suprimides durant la Revolució 1791, foren restablertes durant el Consolat El darrer terç del segle XVIII, el títol…
ponència
Dret
Dret processal
Informe o dictamen donat pel ponent o per la ponència, en el si d’una corporació, col·legi, etc.
contractista
Persona que per contracta executa una obra per al govern, per a una corporació, per a un particular.
col·legi
Història
A l’Antic Règim, corporació professional constituïda per artista
, a diferència dels gremis, que eren integrats per menestrals.
El collegi tenia tractament de magnífic o d' honorable a Perpinyà i, a vegades, era anomenat, per influència italiana, art major Equivalien a les livery companies angleses s XIV, als corps de marchands francesos i als gremios mayores castellans A Barcelona els collegis es constituïren a partir de la reforma municipal del 1455, any que aparegueren el d’apotecaris, d’adroguers, de cirurgians i de cerers posteriorment es constituïren els d’impressors 1553, de pintors 1680, de corredors 1707 i d’argenters 1732 A Perpinyà, l’antiga mà menor s’anà dividint, entre el 1662 i el 1789, en 23…
Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i Investigació
Historiografia catalana
Entitats culturals i cíviques
Centre d’investigacions i estudis locals creat el 1948 per la Diputació de València amb el nom d’Institución de Estudios Valencianos Alfonso el Magnánimo.
La iniciativa fou obra de Felip M Garín i Ortiz de Taranco, diputat ponent de Cultura, Ensenyament i Belles Arts de la Diputació Ell fou qui, pel febrer del 1947, plantejà per primera vegada la necessitat d’un centre superior de cultura que, amb fons provincials i de manera coordinada amb el CSIC, promogués les recerques de temes valencians en els camps històric, filològic, artístic i econòmic, principalment L’experiència positiva assolida per institucions similars creades uns quants anys abans a Pamplona, Saragossa o Lleida, amb els mateixos objectius, facilitaren la tasca d’organització de…
,
cambra d’agricultura
Economia
Dret
Associació generalment voluntària que té per funció de reunir, elaborar i expressar les opinions de les persones lligades amb l’agricultura sobre qüestions públiques referides al benestar de l’interès agrícola.
La primera fou fundada a Escòcia el 1864 En general, a tot el món, han estat restringides als grans propietaris i, a diferència de les antigues societats d’agricultors, han fet pressió sobre la política agrària governamental A l’Estat espanyol, les cambres d’agricultura foren regulades el 1890 agrupades en cinc federacions entre les quals la catalanobalear i la valencianomurciana formaven la Unió Agrària Espanyola El 1919 foren creades les cambres agrícoles provincials , de caràcter obligatori, al costat de les de caràcter local Durant els darrers anys del segle XIX foren creades, als Països…
Jordi Vilajoana i Rovira
Periodisme
Polític i economista.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, té també la diplomatura en màrqueting de nous productes per l’Escola Superior d’Administració d’Empreses ESADE i el títol d’Advanced Management per la Universitat de Harvard Ha treballat activament en el món de la publicitat Fou membre fundador d’ Esquerra Democràtica de Catalunya el 1975, partit que el 1978 fou absorbit per Convergència Democràtica de Catalunya , i des d’aleshores milita en aquest partit, del qual fou membre del Comitè Executiu Nacional Diputat al parlament de Catalunya, de 1995 a 1999 es feu càrrec de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina