Resultats de la cerca

Sovint s’ha dit que el baró era un sobirà dins la seva baronia El sistema feudal ordenava la societat rural de manera que les potestats jurisdiccionals baronials o de domini territorial fossin, per als camperols, un món complet i tancat dins de la senyoria En aquest marc, els interessos individuals o de grup i les seves confrontacions s’havien de sotmetre a la mediació i al judici del baró o senyor directe això dins d’un territori idealment autosuficient, on els senyors tractaven de mantenir apagades totes les tensions socials sorgides entre ells i els seus vassalls Com a resultat de la…

Alumne de GB Somis, fou un nen prodigi i quan tenia deu anys entrà com a violinista en l’orquestra del Teatro Regio de Torí Abans de ser enviat a perfeccionar-se a Roma en 1749-50, havia estat nomenat músic de cambra i de capella a la cort de la ciutat El 1754 anà a París, on participà en els Concerts Spirituels, i a partir de llavors començà una carrera de concertista internacional Compaginà la seva activitat com a violinista virtuós i el càrrec de primer violí del Teatro Regio -obtingut el 1770-, de violinista de la capella reial i de director de tota la música instrumental de la cort, lloc…

Vida Considerat el darrer dels trobadors, inicià la seva carrera vers l’any 1254 a la cort del vescomte de Narbona Desitjant canviar d’ambient, el 1262 escriví la retronxa Pus astres no m’es donatz , en què fa un encès elogi de Catalunya, i sis anys més tard, De far chanson suy marritz , cançó dedicada a l’infant Pere d’Aragó El propòsit de totes dues composicions era assegurar-se una bona acollida per part de Jaume I el Conqueridor o del seu fill, encara que finalment acabà a la cort d’Alfons X el Savi El 1271 Riquier era amb el monarca castellà, al costat del qual…

Fou el representant d’una plèiade de músics que, un cop formats a Itàlia, ocuparen càrrecs de mestres de capella, directors o compositors oficials a les petites corts nobiliàries de l’Europa central Nascut a Parma, de pare alemany Keller, cantà a l’escolania de la catedral d’aquella ciutat, però principalment rebé l’educació musical del seu germà, mestre de capella a Piacenza Ben aviat es decantà per la composició d’òperes i estrenà Griselda 1707 i Alessandro il grande 1708 S’ha dit que estigué a Barcelona durant l’efímera cort reial que l’arxiduc Carles d’Àustria hi establí…

Poc abans del 1220 el seu pare l’envià amb la seva mare a la cort de Jaume I, mentre ell romania al Termenès defensant el territori contra Simó de Montfort en la croada contra els albigesos El seu pare morí en la lluita i perdé tots els seus béns Oliver es trobava a la cort de Jaume I el 1240, quan acompanyà el jove vescomte de Carcassona, Ramon Trencavell III, al fracassat intent de recuperar la ciutat de Carcassona L’any següent acompanyà el comte Ramon de Tolosa a la reconquesta de Rasès, el Menerbès i el Termenès De tornada a Catalunya continuà a la cort…

Vida Cap al 1560 treballava com a músic al servei de la cort de Cosme I de Mèdici a Florència, on la seva principal ocupació era la composició de la música per als intermedis destinats a celebrar esdeveniments notables de la vida cortesana L’any 1565 compongué els intermedis obres dramaticomusicals que s’interpretaven entre els actes d’una obra teatral per a les festes del casament de Joana d’Àustria amb Francesco de Mèdici, interpretats als entreactes de la comèdia de Francesco d’Ambra La cofanaria , i el 1569, la música per a la visita a Florència de l’arxiduc Carles d’Àustria…

El 16 d’octubre de 1377, la Cort reunida a Barcelona escollí els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Galceran de Besora – Ripoll 1383, almoiner de Ripoll diputat militar Pere Desplà, cavaller diputat reial Ramon Sarrovira, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Ramon Sarrovira, canonge de Barcelona oïdor militar Jaume Desfar, cavaller oïdor reial Ermengau Grimau, burgès de Perpinyà La Cort nomenà també una terna d’oïdors de comptes de corts anteriors, composta per Bernat Olives, ardiaca de Lleida, pel Braç Eclesiàstic Hug de Santapau, pel Braç Militar, i Antoni de Navés, ciutadà…

Fill d’un mercader de Barcelona, fou notari de la ciutat almenys del 1453 al 1474 El 1453, formant part d’una ambaixada de l’estament mercader, anà a la cort de Nàpols, i el 1460 i el 1462, també per resoldre afers comercials, a la cort del duc de Borgonya Participà en diversos debats poètics, en conjunt d’un escàs valor literari, amb Joan Berenguer de Masdovelles, Antoni Vallmanya, Pere Vilaspinosa i Francí Joan Poculull A més d’una dotzena de poesies de caràcter amorós, escriví diverses obres sobre temes d’actualitat, de les quals es destaquen una composició del…

Abandonà la família i menà una vida aparentment d’asceta i taumaturg Favorit del tsar Nicolau II i de la tsarina Alexandra F’odorovna, el 1905 s’introduí a la cort i, utilitzant el misticisme de la família reial, se’n convertí en l’home de confiança Exemple d’intrigant, donat a una vida de disbauxa, influí en la política reaccionària del tsar, activitat facilitada per l’avançat estat de descomposició de la cort i dels assessors del tsar Foren tan grans el seu pes i la seva influència, que fou assassinat per un grup de monàrquics Jusupov, Puriškevič i el gran príncep…

Estudià amb Francesco Durante al Conservatori de Santa Maria de Loreto, a la seva ciutat natal Del 1736 al 1745 estrenà òperes a Venècia, Milà i Pàdua Posteriorment anà a l’Europa central les seves obres es representaren sobretot a Praga i a Brunswick, on el 1754 fou nomenat director de l’orquestra de la cort, i el 1762 fou contractat per al mateix càrrec a la cort de Kassel A més de música sacra, és autor de l’oratori Isaac i d’un rèquiem, si bé la major part de la seva obra és constituïda per òperes, molt sovint en collaboració amb Pietro Metastasio, autor dels…