Resultats de la cerca

Apareix dues vegades als evangelis sinòptics i sovint a les epístoles de Pau i de Joan, referit a l’amor de Déu o del Crist, o a l’amor dels cristians entre ells Passà al vocabulari dels pares grecs de l’Església els escriptors llatins el traduïren per caritas ‘caritat’

El seu art té punts de contacte amb el clarobscur de Caravaggio i de Ribera Treballà a la cort de Madrid i a les esglésies d’Anvers Pintà els quadres del beguinatge de Malines sobre la vida de Crist i santa Teresa 1655, i escenes de gènere Els fumadors, Louvre

Simbolista, malgrat la fredor del seu estil, la seva obra té validesa per la defensa de la bellesa intrínseca del nu Judici de París, 1884-87, la plasmació de la música Fantasia sobre Brahms i l’intent d’unir mitologia i misticisme Crist a l’Olimp 1897, Österreichische Galerie, Viena

Deixeble de Vicenzo Foppa, fou influït per Leonardo Decorà al fresc la cartoixa de Pavia 1488-94 Té obres a les pinacoteques de Milà, a l’església de l’Incoronata, de Lodi, a San Simpliciano, de Milà, etc A Barcelona, és d’atribució gairebé segura la tela Crist predicant collecció Cambó

Emprat per sant Pau per significar la plenitud de l’ésser diví i de l’ésser creat en el Crist gloriós, fou recollit pels gnòstics valentinians del s II, amb el significat de la totalitat de les virtualitats Eons de la segona divinitat, l’Unigènit, en ordre a la manifestació de Déu

Segons aquesta teoria, malgrat la divisió de l’Església en diverses confessions o províncies excloses de la comunió les unes de les altres, cadascuna d’elles pot ésser una branca de l’única església de Crist, mentre mantingui la fe de l’església original indivisa i la successió apostòlica dels seus bisbes

El 1462 defensà a Roma la condemnació que Nicolau Rossell, inquisidor de Catalunya, havia fet contra les formulacions dels franciscans sobre la divinitat de la sang de Crist És autor de Praxis procedendi in causis fidei, de Summa S Thomae in compendium reducta , de De Sanguine Christi i d' Adversus haereses sui temporis

És considerat un dels fundadors de l’escola andalusa d’escultura Fou mestre de JMartínez Montañés Actiu a Granada entre el 1580 i el 1607, féu el Crist Crucificat del sagrari de la catedral i l’ampliació del Retaule de sant Jeroni El seu taller a Granada fou heretat per Ade Mena

Es coneix com a Devotio Moderna –nom admès per a designar aquest nou corrent d’espiritualitat– una nova manera de viure el cristianisme, nascuda als Països Baixos, però que va fer donar un gir profund a tota la cristiandat europea D’ella, se n’ha dit que marca el pas de l’època medieval a la moderna en el camp de la vida religiosa, sobretot en el món del laïcat La religiositat dels segles medievals era molt de formes externes de culte i de manifestacions massives, de visites a santuaris o pelegrinacions, de veneració de sants i de relíquies, etc La reforma que van aportar els ordes religiosos…

Les notícies documentals Es coneixen tan sols dues mencions documentals de Ramon Cascalls, escultor de Berga, de la mateixa procedència que el seu conegudíssim parent germà, cosí germà o oncle Jaume Cascalls En el primer document, una acta notarial del 6 de desembre de 1341, Ramon Cascalls, juntament amb l’arquitecte Bernat Roca, testimonia que l’esmentat Jaume accepta l’aprenent Antoni Roure Cal esperar fins el 23 d’agost de 1365 per tornar a trobar esmentat l’escultor, concretament en un contracte establert a…