Resultats de la cerca

Es mostren 337 resultats

silici monocristal·lí

Química
Silici pur en forma de monocristalls, obtingut mitjançant el creixement controlat d’un sol cristall de silici a partir de silici fos.
Gran enciclopèdia catalana

homòleg | homòloga

Mineralogia i petrografia
Dit dels punts, les cares o les arestes d’un cristall que hom pot superposar aplicant operacions de simetria de primera espècie.
Gran enciclopèdia catalana

eix de simetria

Mineralogia i petrografia
Recta que, presa com a eix de rotació, fa que la posició del cristall es repeteixi dues o més vegades en una volta.
L’eix és d’ordre n quan la posició es repeteix n vegades
Gran enciclopèdia catalana

monòlit

Electrònica i informàtica
Substrat actiu d’un circuit integrat, format per un sol cristall, sobre el qual, per difusió selectiva, es formen els diferents elements del circuit.
Gran enciclopèdia catalana

kink-band

Mineralogia i petrografia
Banda de deformació en un cristall o en una roca foliada en la qual l’orientació canvia a causa del lliscament entre plans paral·lels.
Les kink-bands tenen morfologia de plec angulós, de tal manera que el canvi d’orientació és abrupte, per mitjà d’una xarnera estreta
Gran enciclopèdia catalana

Piemont

El llac Major, amb les illes Borromees en primer terme

Paula Funnell (CC BY-NC-ND 2.0)

Divisió administrativa
Regió d’Itàlia del nord, que comprèn les províncies d’Alessandria, Asti, Biella, Cuneo, Novara, Torí, Verbano-Cusio-Ossola i Vercelli; la capital és Torí.
La geografia Constitueix pràcticament l’alta conca del Po i comprèn el vessant italià dels Alps Occidentals, des del coll de Tenda al del Simplon, a excepció de l’alta conca del Dora Baltea o Vall d’Aosta, i el vessant nord de l’Apení Lígur, per la qual cosa la regió és encerclada per tres costats d’un gran conjunt muntanyós més del 45% del territori i oberta a l’est vers la plana del Po Als Alps Piemontesos, que es caracteritzen per les formes aspres i agudes, s’hi troben alguns dels massissos alpins més importants, com el Monte Rosa 4645 m…
Gran enciclopèdia catalana

hemimorfisme

Mineralogia i petrografia
Propietat de les classes de simetria polar en què les extremitats oposades del cristall tenen formes diferents pel fet de no tenir centre de simetria.
Gran enciclopèdia catalana

monotròpic | monotròpica

Química
Dit del tipus d’al·lotropia en què hi ha una forma cristal·lina (o un cristall) que és en un estat metaestable respecte a qualsevol altra.
Gran enciclopèdia catalana

amfitípia

Fotografia
Procés fotogràfic de mitjan s XIX, que usava un negatiu d’albúmina sobre cristall que s’observava per reflexió disposant-lo sobre un fons negre.
Semblant a l'ambrotip
Gran enciclopèdia catalana

díode

Díode: 1, característica V-1 d’un díode ideal pn; quan està polaritzat en inversa, pel circuit circula un feble corrent Io anomenat corrent invers de saturació; 2, característica V-I d’un díode de germani; hom observa l’existència d’un voltatge llindar de 0.1 V; 3, distribució de càrrega en una junció pn en equilibri termodinàmic; 4, diagrama de les bandes d’energia d’una junció pn a l’equilibri termodinàmic; ECN i ECP representen els nivells d’energia de la banda de conducció en les regions n i p respectivament, mentre que EVN i EVP es refereixen a la banda de valència; 5, diagrama de bandes d’energia d’una junció pn polaritzada en directa; 6, diagrama de bandes d’energia d’una junció pn polaritzada en inversa; els portadors lliures que tenen l’energia tèrmica suficient poden travessar la zona de càrrega espacial i donen lloc al corrent invers de saturació Io

Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic proveït de dos elèctrodes, ànode i càtode, que té la propietat d’ésser conductor en el sentit càtode-ànode, però no al revés.
Aquest funcionament li confereix propietats rectificadores dels senyals elèctrics, les quals ja foren observades per F Braun el 1876 en collocar una punta metàllica sobre sulfur de plom Això donà lloc a la utilització de la galena com a detector en els primers receptors de ràdio Els primers díodes, com a tals, eren basats en tubs de buit o de gas Fleming i de Forest, 1909 on era produïda una emissió termoiònica descoberta per Edison el 1893 i explicada per DW Richardson, el 1903 Els tubs posseeixen un càtode calent escalfat mitjançant un filament incandescent que emet electrons…
Gran enciclopèdia catalana