Resultats de la cerca

Difícil de diferenciar actualment de la sociologia i antropologia culturals, la reflexió filosòfica sobre la cultura comença pròpiament amb el Romanticisme i té en Hegel el primer representant destacat A Grècia el tema ja havia estat tractat, en certa manera, en contraposar els estoics, per exemple, cultura i natura però hom emprava ambdós termes en un sentit que no respon a l’ús modern, segons el qual la cultura és el procés i el resultat de la transformació que l’activitat humana opera sobre la natura des del treball i la tècnica fins a les arts, ideologies i realitzacions historicosocials…

És difícil de determinar la diferència entre difusió i aculturació tanmateix, la primera es caracteritza per un contacte cultural feble i unilateral i per una comunicació només de trets —més que no de complexos— culturals Els primers estudis sobre la difusió foren els d’Alexander Humboldt, que intentà de provar l’origen asiàtic del calendari mesoamericà Alguns antropòlegs consideraren que es podia explicar la gènesi de les cultures únicament per aquest procés difusionisme El geògraf Ratzel propulsà el concepte de difusió en el camp de la geografia cultural

Vida Fill de pares obrers A setze anys obtingué el títol de professor de català, i el 1938 ocupà oficialment una plaça d’ensenyament primari a Granollers Ingressà a la Universitat de Barcelona 1939 i es llicència en llengües clàssiques l’any 1942 Durant el seu pas per la universitat començà l’activitat catalanista i antifranquista, orientada molt especialment vers la defensa de la llengua i la cultura catalanes, aleshores prohibides per la dictadura, causa en la qual s’uní a condeixebles, entre els quals hi havia Josep Palau i Fabre, Frederic-Pau Verrié i Josep Romeu El 1942…

Fill del geògraf Josep de Calassanç Serra i Ràfols , i germà de la historiadora Eva Serra i Puig i de la lingüista Blanca Serra i Puig, l’any 1969 participà en la fundació del PSAN i el 1974 fou un dels principals impulsors de l’escissió d’aquesta formació coneguda amb el nom de PSAN-provisional i el 1979 d’ Independentistes dels Països Catalans , que donaria lloc a Terra Lliure , organització de la qual fou expulsat l’any 1983 per discrepàncies tàctiques Parallelament, fou un dels principals impulsors i collaboradors de la publicació independentista  La Nova Falç Perseguit pel franquisme,…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, es vinculà des dels anys seixanta al món del llibre a través d’Edicions 62, editorial de la qual fou assessor financer 1971, gerent 1972 i conseller delegat 1987 Tingué també càrrecs directius a les editorials Planeta i Océano Cofundador i primer president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana 1978-82, delegat a Catalunya del Centro Español de Derechos Reprográficos CEDRO 2000-08, del 1996 al 2011 fou president del consell d’administració del Teatre Nacional de Catalunya En l’àmbit esportiu destacà com a atleta del Club Natació…

Als tretze anys començà a treballar com a auxiliar de farmàcia, feina amb la qual es guanyà la vida durant molts anys Després de la Guerra Civil de 1936-39, participà en els moviments de joventut d’Acció Catòlica 1940-55 Aquests anys començà a collaborar en publicacions diverses i participà en certàmens literaris, sobretot de poesia, alguns dels quals guanyà Interessat pel teatre des del final dels anys cinquanta, el 1959 dirigí el grup teatral Estil i cursà art dramàtic El 1967 impulsà el Grup d’Expressió La Pastera, del qual fou coordinador Després d’obtenir el 1965 el grau superior de la…

Desenvolupament enciclopèdic L’origen d’aquesta societat fou degut a la iniciativa de Mateu Garau i Bartomeu Ferrà, que projectaren la fundació d’un museu amb obres d’iconografia cristiana, per tal de protegir-les i conservar-les Aquest nucli primitiu augmentà i sorgí la necessitat de crear una associació Entre els fundadors destacaren Joaquim Pavía, Pere d’Alcàntara Penya, Gabriel Llabrés i Joan Lladó Amer Enrique de España en fou el primer president El reglament es publicà el 15 de març de 1881 i establí com a finalitats honrar la figura de Ramon Llull recollir, restaurar i preservar les…

Activisme catalanista durant el franquisme Fill de Marià Manent i Cisa , de molt jove mostrà interessos literaris i, mentre cursava estudis de dret 1948-51 publicà dos poemaris, Hoste del vent 1949 i La nostra nit 1951, i s’uní a l’aleshores clandestí catalanisme cultural universitari, del qual formaven part també Antoni Comas i Pujol , Joan-Ferran Cabestany i Fort , Joaquim Molas i Batllori i Miquel Porter i Moix , els quals el 1948 havien creat la revista literària Curial , i el 1949 preparà amb Josep Maria Ainaud i de Lasarte la primera Antologia poètica universitària Aquests…

Vida Cosí germà de l’actriu Emília Guiu , s’educà a l’Institut-Escola de la Generalitat i començà estudis de practicant a la Facultat de Medicina Començà els estudis de lletres, però s’incorporà a l’exèrcit republicà Al final de la guerra civil s’exilià a França, on estudià història de l’art i geografia humana a la Universitat de Montpeller Retornà a Barcelona i es llicencià en dret 1941 i s’involucrà fermament en la resistència cultural catalana, collaborant en diverses entitats Fou un dels fundadors de l’Esbart Verdaguer i participà en la Comissió Abat Oliba També treballà per a Ràdio…

El dia de Sant Jordi de 1976 obrí amb altres socis la llibreria La Tralla, a Vic, que, a més de la difusió i venda de llibres, ha esdevingut un dels principals dinamitzadors de la vida cultural de la ciutat i de la comarca d’Osona Entre altres actes, s’hi celebren colloquis i conferències, i a l’inici acollí una galeria que introduí a Vic l’art d’avantguarda El 2006 obrí una llibreria a Ripoll Al juny del 2013 cedí la propietat i la direcció de la llibreria a Oriol Roig Presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya 2006-10, ha estat guardonada amb el Premio Nacional del…