Resultats de la cerca
Es mostren 343 resultats
Luca Ronconi
Teatre
Actor i director teatral italià.
Diplomat per l’Acadèmia d’Art Dramàtic de Roma 1953, actuà amb els millors directors de l’època Luigi Squarzina, Giorgio Strehler, Giorgio De Lullo Amb el seu debut com a director escènic La buona moglie , de Goldoni, 1963 inicià la seva primera etapa d’escenificador que culminà amb Orlando Furioso 1969, a partir de l'adaptació de Sanguinetti A continuació realitzà grans i innovadors muntatges, de l' Orestíada d’Èsquil 1972 a Les Bacants d’Eurípides 1977, seguits per una etapa de posades en escena més intimistes La seva constant preocupació per la maquinària teatral, la…
Lawrence Foster
Música
Director d’orquestra nord-americà.
Vida D’ascendència romanesa, estudià a la seva ciutat natal i després amplià la seva formació a Europa amb F Zweig i K Böhm Entre el 1960 i el 1964 dirigí la Young Musician’s Foundation Debut Orchestra, i posteriorment fou director d’orquestra al Ballet de San Francisco Assistent de Z Mehta a la Filharmònica de Los Angeles del 1965 al 1968, el 1966 rebé el Premi Koussevitzky, a Tanglewood El 1969 es traslladà a Londres, on, fins al 1974, estigué al capdavant de la Royal Philharmonic Orchestra De manera simultània, del 1972 al 1978 fou director de la Simfònica de Houston El 1982…
,
Maria Callas
Música
Soprano nord-americana d’origen grec, de nom originari Cecilia Sofia Anna Maria Kalogerópoulos.
Vida Estudià amb Elvira de Hidalgo al Conservatori d’Atenes i a quinze anys debutà com a Santuzza de la Cavalleria Rusticana , de P Mascagni Entre el 1940 i el 1945 actuà a la companyia de l’Òpera d’Atenes, fins que arribà el seu debut italià amb La Gioconda , d’A Ponchielli, que cantà a l’Arena de Verona el 1947 sota la direcció de Tullio Serafin, amb qui inicià una intensa collaboració El 1948 es casà amb Giovanni Battista Meneghini El 1950 substituí Renata Tebaldi a la Scala de Milà, on debutà amb Nabucco Aviat s’interessà per Mozart El rapte del serrall i Gluck, i…
Josep Maria Cunillés i Nogué
Cinematografia
Productor.
Vida Després d’estudiar a l’Escola Oficial de Cinematografia, on el 1969 es llicencià en producció, inicià la seva trajectòria com a director de producció d’Estela Films de Jordi Tusell Amb aquest càrrec intervingué en La respuesta 1969, Josep Maria Forn estrenat el 1976 versió en català, M’enterro en els fonaments , 1984 La cena Historia de una chica sola 1969, Jordi Grau i Topical Spanish 1970, Ramon Masats El 1971 s’independitzà i creà Films d’Ara, una productora bàsicament orientada vers el cinema eròtic a través de coproduccions, en algunes de les quals també feu de coguionista Entre…
Cassen
Teatre
Cinematografia
Actor i humorista.
Vida Escriví els seus primers acudits en el Diario Español de Tarragona, per al qual treballà com a noi dels encàrrecs, mentre actuava en una companyia de circ S’inicià com a actor còmic a les oficines de Ràdio Tarragona fins que de forma gradual, tot participant en concursos radiofònics d’afeccionats, es convertí en professional Debutà al teatre Romea de Barcelona amb força èxit, i amplià les actuacions a sales de festa, revistes, ràdio i TVE, on aconseguí una gran popularitat El director Luis G Berlanga el contractà per al paper protagonista de la tragicomèdia Plácido 1961, el seu debut…
,
Manuel Fontanals i Mateu
Arts decoratives
Teatre
Escenògraf i decorador, fill de l’ebenista Tomàs Fontanals i Sivilla i germà de Francesc.
Residí a París fins el 1914 Estudià a Barcelona, a l’acadèmia de Francesc Galí primerament compartí amb Esteve Monegal el taller i les inquietuds del Noucentisme, i treballà al taller d’arquitectura de Puig i Cadafalch Aquesta preparació i el seu viatge a Alemanya 1919 el menaren cap a l’escenografia, que inicià al Gran Teatre del Liceu Home d’una gran cultura, fou mestre als teatres de Madrid, on féu decoracions fantasioses i originals per a Gregorio Martínez Sierra al seu Teatro de Arte, per a Eduard Marquina, les famoses de l’estrena de Doña Francisquita , d’Amadeu Vives, etc Collaborà en…
Olivia de Havilland
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Germana de la també actriu Joan Fontaine , amb qui mantingué una intensa rivalitat, fou descoberta per Max Reinhardt, que li facilità el debut teatral en El somni d’una nit d’estiu , de W Shakespeare, i en la versió cinematogràfica dirigida per ell 1935 Posteriorment, aconseguí la popularitat en formar parella amb Errol Flynn en una desena de films d’aventures, entre d’altres Captain Blood 1935, de Michel Curtiz L’any 1940 fou nominada a l’Oscar per l’actuació a Gone with the Wind 1939, de Victor Fleming i George Cukor, nominació que es repetí el 1942 amb Hold Back the Dawn , de…
Raimon

Raimon en el disc A Víctor Jara
Literatura catalana
Música
Nom amb què és conegut el cantant i poeta Ramon Pelegero i Sanchis.
Es llicencià en història a la Universitat de València Com a autor del text i de la música de les cançons que canta, es donà a conèixer el 1962 Al vent amb un èxit immediat, que confirmava el seu primer disc 1963 El mateix 1963 guanyà el Festival de la Cançó Mediterrània de Barcelona amb Se’n va anar Sorgit simultàniament i al marge del moviment barceloní de la Nova Cançó cançó , hi aportà un estil personal i discrepant, que es caracteritzava pel lirisme patètic de les lletres i per l’energia de la construcció melòdica el segon disc 1964, amb el Diguem no , li assegurà una popularitat…
, ,
David F’odorovič Ojstrakh
Música
Violinista i director d’orquestra ucraïnès.
Membre d’una família jueva, des dels cinc anys fins que es diplomà al conservatori de la seva ciutat natal, el 1926, fou alumne de P’otr Stol’arskij Després d’haver participat en diversos concerts organitzats pel seu mestre, en què actuà sovint el violinista Nathan Milstein, feu el seu debut oficial el 1923 amb un concert de programa molt virtuosístic El 1925 feu la seva primera gira per Ucraïna com a solista, i el 1927 fou convidat a la capital, Kíev, per a interpretar el Concert per a violí d’A Glazunov sota la direcció del mateix compositor Des d’aleshores recorregué el món i…
,
Victòria dels Àngels

Victòria dels Àngels
© Fototeca.cat
Música
Nom artístic de la soprano Victòria dels Àngels López i García.
Filla d’un bidell de la Universitat de Barcelona, estudià al Conservatori del Liceu 1940-42 amb Dolors Frau i, més tard, amb el grup Ars Musicae, de Barcelona D’estudiant, actuà al palau de la Música Catalana 1941, on feu el debut oficial l’any 1944, amb un recital per a l’Associació de Cultura Musical El 1945 debutà al Liceu, amb Le nozze di Figaro hi actuà cada any fins el 1950, i de manera discontínua en 1955, 1956, 1958, 1961, 1971 i, després d’un llarg parèntesi, el 1992 El 1947 guanyà el Concurs Internacional de Cant de Ginebra, i el 1949 debutà a París amb Faust , de Gounod, al Covent…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
