Resultats de la cerca

Titulat l’any 1952, amb Enric Tous agençà les dependències del deganat i de la junta de govern del Collegi d’Arquitectes 1958-62, a Barcelona Ambdós construïren la casa Ballvé, al barri de  Pedralbes de Barcelona, 1960-61, les fàbriques Dallant, a Sant Feliu de Llobregat 1963, i Kas, a Vitòria, i també la central de Banca Catalana, al passeig de Gràcia de Barcelona 1968, l’edifici de la Diagonal 468, l’edifici Publi del passeig de Gràcia 1977, l’edifici del Banc Industrial de Catalunya 1980 i l’edifici Pastor, al passeig de Gràcia-Aragó, tots ells a Barcelona L’any 1994, amb el seu fill…

Fou comissari polític a Florència 1540, degà de la Cambra Apostòlica 1542 i nomenat —tot i que havia escrit els llicenciosos Capitoli del Forno — arquebisbe de Benevent 1544 Nunci apostòlic a Venècia i secretari d’estat de Pau IV, desplegà els seus grans dots diplomàtics, però no arribà mai a cardenal Escriví versos llatins, oracions i unes Vides , però la seva fama és deguda al Galateo i a les Rime El Galateo 1550-55 parteix del Cortegiano de Castiglione, però no en té ni l’amplitud ni la profunditat ètica És un llibre de costums i normes de comportament social, escrit en prosa…

Era germà de Jaume Sarroca, que fou canonge sagristà de Lleida, degà de València i bisbe d’Osca La seva làpida sepulcral, a la seu vella, diu que era fill de Pere I de Catalunya-Aragó i, per tant, germanastre de Jaume I Des del 1268 fou canonge de Lleida i succeí el seu germà com a sagristà també fou canonge de València, i el 1269 Jaume I el féu prior de Sant Vicent de València Acompanyava sovint el rei, que en el seu codicil el recomanà a l’infant Pere, futur Pere II El 1299 fou nomenat bisbe de Lleida Es creu que contribuí a la fundació de l’Estudi General de Lleida 1300 Arreglà la catedral…

Llicenciat en dret 1877 i afiliat al partit conservador, ocupà, entre altres càrrecs, la presidència de la diputació 1914-15 i l’alcaldia 1907 i 1917 de València Collaborà a Las Provincias —sovint amb el pseudònim Yola — i al seu almanac, on dirigí la secció arqueològica, a El Archivo i a d’altres publicacions locals Nomenat cronista provincial 1891, collaborà activament en la fundació 1914 del Centre de Cultura Valenciana, del qual fou degà 1915-24 Fou membre de les acadèmies de Sant Carles, de San Fernando i de la Historia, de Lo Rat-Penat, i director del Museu de Belles Arts…

Treballà des de jove a Las Provincias , diari que dirigí 1911-49 Fou secretari de la societat Lo Rat-Penat, director degà del Centre de Cultura Valenciana 1940-49 i cronista provincial Escriví el volum de narracions Ráfagas del campo 1909, les versions de rondalles mallorquines aplegades per AMAlcover Cuentos maravillosos 1913 i Nuevos cuentos maravillosos 1928, la biografia Eduardo Escalante 1934 i l’estudi Mistral i Llorente 1932, i publicà els reculls d’articles En defensa de la personalidad valenciana 1930, Memorias de un setentón 1942-48, Miniaturas i Los valencianos en San…

Format a la Universitat de Bucarest i a París, on rebé, del 1920 al 1928, el magisteri de figures preeminents com AMeillet, MRoques, JPRousselot i JGilliéron El 1932 ocupà la càtedra de llengua romanesa de la Universitat de Bucarest, d’on fou també degà 1945-46 i rector 1946-48 El 1948 ingressà també a l’Acadèmia i el 1963 passà a dirigir-ne el Centre de Recerques Fonètiques i Dialectològiques, des d’on exercí una gran influència acadèmica i científica La seva labor, llarga i fecunda, reconeguda internacionalment amb diversos doctorats honoris causa , comprèn nombroses obres,…

El seu nebot, Josep Carrera Perpinyà 1680 — 1737, exercí la professió a Perpinyà, on fou diverses vegades rector de la universitat Dels seus fills, tots lligats a la medicina, Tomàs Carrera Perpinyà 1714 — 1764 fou rector de la universitat i degà del Collegi de Medicina de Perpinyà És autor, entre altres, de la primera obra sobre aigües medicinals del Rosselló 1756 Fill d’ell fou Josep Carrera Perpinyà 1740 — Barcelona 1802, doctorat a Montpeller, catedràtic a Perpinyà i inspector d’aigües del Rosselló Després d’una etapa parisenca, en què fou censor reial i membre de societats…

Estudià ciències naturals a Barcelona i a Madrid El 1907 es doctorà amb la tesi El microsterógrafo y su aplicación a la medida de los cristales microscópicos El 1911 fou nomenat catedràtic de cristallografia de la Universitat de Barcelona, càrrec que ocupà 42 anys i des del qual exercí una gran influència sobre els estudis de cristallografia a l’Estat espanyol Després d’una breu estada a Alemanya, on treballà amb el professor Goldschmidt, introduí als Països Catalans l’aplicació dels raigs X a l’estudi de l’estructura dels cristalls Fou secretari de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona…

Ha estat professor a les Universitat de Torí i Viterbo, i actualment és catedràtic d’història econòmica a la Universitat de Venècia, d’on és degà de la facultat de lletres i filosofia A la dècada dels anys seixanta, i arran de la crítica a la història social que s’havia escrit fins aleshores, fou un dels impulsors, al costat de Carlo Ginzburg, Edoardo Grendi i Franco Ramella, de l’anomenada microhistòria italiana Ha estat codirector de la revista Quaderni storici i director de la collecció “Microstorie” de l’Editorial Einaudi Ha publicat L’erità immateriale Carriera di un…

Llicenciat i doctor en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona Ha realitzat estudis de postgrau en economia industrial a la London School of Economics Catedràtic d’economia aplicada a la Universitat de les Illes Balears Fou director del departament d’economia i empresa i actualment és degà de la facultat de ciències econòmiques i empresarials El 1997 fou nomenat president del Patronat del Parc Nacional maritimoterrestre de Cabrera Director del màster universitari en gestió turística de la UIB, s’ha especialitzat en les temàtiques d’economia industrial…