Resultats de la cerca
Es mostren 1156 resultats
veu complementària
Música
Part que, tot i aparèixer en un context imitatiu, no participa del principi imitatiu.
Aquest tipus de veu, també coneguda com a "veu lliure" pel fet de no estar subjecta a la disciplina imitativa, té un caràcter d’acompanyament i no és infreqüent en els cànons Acostuma a estar situada al baix vegeu els diferents cànons de les Variacions Goldberg , BWV 988, de JS Bach i a tenir una funció de sosteniment harmònic Tanmateix, malgrat mantenir-se externa a la trama imitativa, la veu complementària també pot assumir el paper de cantus firmus com és el cas d’alguns cànons de L’ofrena musical , BWV 1079, de Bach o d' ostinato Cànon i giga en re M, de J Pachelbel
Universitat Rovira i Virgili

Antic escorxador municipal de Tarragona, seua actual del rectorat de la Universitat Rovira i Virgili
z0rc (CC0)
Institució d’ensenyament superior creada pel Parlament de Catalunya el 1991.
S'hi integraren o adscrigueren els centres dependents de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Politècnica de Catalunya de Tarragona, Reus i Tortosa El 2002 disposava de 10 centres, 8 a Tarragona i 2 a Reus, i era l’única Universitat de tot l’estat que oferia llicenciatura en enologia i graduat superior en arqueologia, disciplina en la qual destaca per les nombroses excavacions i iniciatives que ha dut a terme, com ara la creació d’un parc arqueològic al jaciment de l’abric Romaní Capellades el 1997, i l’Institut Nacional de recerca en arqueologia clàssica Per al curs 2005-06 oferia…
gnoseologia
Filosofia
Ciència que tracta de la possibilitat, els fonaments, la natura, el valor i els límits del coneixement.
Bé que el coneixement ha estat objecte d’estudi filosòfic ja des de temps antic, aquest estudi restava sempre subordinat al que hom anomena qüestions ontològiques El problema del coneixement esdevé central en la reflexió filosòfica a partir de la modernitat amb el plantejament de les qüestions del mètode, però només a partir de Kant assoleix la gnoseologia —coneguda també amb els noms de crítica, teoria del coneixement i epistemologia — l’estatut de veritable disciplina filosòfica La gnoseologia és difícilment separable de l’ontologia i àdhuc de la lògica, bé que cadascuna d’aquestes…
Nichiren
Budisme
Reformador japonès de l’escola Tendai de Dengyō Daishi, de la qual difereix per la seva interpretació diversa del Lotus de la Bona Llei.
La seva fórmula religiosa per excellència Homenatge al text del Lotus del Veritable Ideal emfasitza el record del dharma per damunt del record de Buda mateix, característic del pietisme d' Amitābha La seva reforma es caracteritza igualment per l’èmfasi en l’aspecte pràctic de la religió per damunt de l’aspecte especulatiu La seva enèrgica oposició al pietisme de Jodō, l’intuïcionisme meditatiu del Zen, el misticisme ritual de Shingon i la disciplina ritualista de Ritsu li valgueren greus persecucions, que estigueren a punt de fer-lo morir Existeixen encara vuit sectes que duen el nom de…
Damas
Cristianisme
Papa (366-384).
Una tradició medieval poc segura el fa originari d’Argelaguer Garrotxa Elegit per una part del clericat romà a la mort de Liberi, lluità contra Ursí, elegit per una altra part i finalment bandejat per un decret de Valentinià I Reuní a Roma uns quants sínodes metropolitans per tal de mantenir l’ortodòxia i la disciplina eclesiàstica Tingué cura especial dels sepulcres dels màrtirs romans, que ornà amb poemes inscripció damasiana que féu inscriure damunt la pedra per un famós callígraf, Furi Dionisi Filòcal Tingué per secretari sant Jeroni Féu construir la basílica de San Lorenzo in Damaso …
Louis Habert de Montmort
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1680-95).
Fill d’Henri-Louis Habert, senyor de Montmort Abat de Notre-Dame-des-Roches, París 1670, prengué possessió de la diòcesi d’Elna el 1682 S'esforçà a restaurar-hi l’ordre i la disciplina, molt relaxada per la manca de bisbes residents des que el bisbat havia passat a la corona francesa Es preocupà de l’educació del clericat, amb clara intenció de francesització Convocà sínodes el 1685 i el 1692 Edità un manual per al seu clericat en francès i en català, i el 1684 fundà una missió o sèrie de sermons que calia predicar cada set anys Restaurà l’hospital de la Misericòrdia, establert quaranta anys…
Lanfranc
Cristianisme
Abat benedictí i arquebisbe de Canterbury.
Advocat a Pavia, se n'anà a França 1035 i ingressà al monestir de Bec 1042, en fou abat i mestrescola i hi obrí una escola de teologia, que esdevingué famosa Polemitzà contra Berenguer de Tours sobre l’eucaristia El seu amic Guillem el Conqueridor el féu abat de Sant Esteve de Caen 1060 i arquebisbe de Canterbury, un cop conquerida Anglaterra Creat 1072 primat d’Anglaterra, amb l’oposició del bisbe de York, es convertí en virrei o governador del país en les absències de Guillem el Conqueridor, i restaurà la disciplina de l’església anglonormanda Fou més home d’acció que no pas teòleg o…
Nikolaas Tinbergen
Etologia
Etòleg holandès.
Germà de Jan Tinbergen Collaborador de Konrad Lorenz amb el qual compartí el premi Nobel de medicina el 1973 en investigacions sobre psicologia animal, la seva dedicació a l’estudi comparatiu d’aquesta disciplina el portà a establir el valor de l’estímul com a signe, en el sentit que els senyals transmesos pels animals inclouen seqüències de conducta, i l’anomenat “mecanisme innat d’alliberament”, relacionat amb l’existència d’una unitat coordinadora en el sistema nerviós Professor de zoologia, des del 1949 a Oxford, entre les seves obres destaquen The Study of Instinct 1954 i The Animal in…
Rolf Singer
Botànica
Micòleg alemany naturalitzat nord-americà.
S'especialitzà en sistemàtica, ecologia i evolució dels fongs i adquirí un renom internacional en aquesta disciplina L’any 1934 treballà a Catalunya conjuntament amb PFont i Quer en un seguit de treballs d’exploració micològica, el resultat dels quals foren les descripcions de 175 espècies de bolets, 15 de les quals eren descrites per primera vegada És autor d’una extensa bibliografia, però en destaquen les obres The Agaricales in Modern Taxonomy 1949 i un volum de la sèrie Die Pilze Mitteleuropas ‘Els bolets de l’Europa Central, 1965 Tornà a Catalunya el 1979 per tal de participar en una…
Jaume Ferrús
Cristianisme
Teatre
Teòleg i dramaturg.
Doctor en teologia per París 1534, fou catedràtic, a València, de lògica 1541 —disciplina en la qual introduí la lectura d’Aristòtil—, d’hebreu 1547-53, de Sagrada Escriptura 1553 i de teologia 1588 Participà en el concili de Trento en nom del bisbe de Sogorb, Gaspar de Borja Eficaç collaborador de l’arquebisbe de València, Juan de Ribera, dins l’esperit contrareformista, exercí una influència capital sobre la vida intellectual i religiosa de València, i fou examinador sinodal 1584, vicecanceller de la universitat i paborde de la seu 1590 És autor d’un acte sacramental en castellà Auto de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina