Resultats de la cerca
Es mostren 488 resultats
New Order
Música
Grup britànic de tecno-pop.
Nasqué el 1981 com a reacció al desmembrament de Joy Division Fins aleshores, aquest grup anglès havia publicat dos discs considerats obres mestres pioneres del post-punk , Unknown Pleasures 1979 i Closer 1980 Bernard Sumner veu i guitarra, Peter Hook baixista i Stephen Morris bateria formaren New Order juntament amb la teclista Gillian Gilbert El grup debutà el 1981 amb Movement , afegint al to marcial i sintètic de les seves cançons un component electrònic que els obrí el camí per a ésser pioners del techno-pop Influïts per Kraftwerk i per la música de ball dels clubs més…
Teresa Borràs i Fornell
Música
Compositora i pianista catalana.
Formada al Conservatori de Música del Liceu, estudià piano amb F Molinari i E Cervera Deixebla de C Taltabull en les disciplines d’harmonia, contrapunt i composició, estudià amb Guido Agosti a l’Acadèmia Chigiana de Siena, on també rebé classes de composició de Frazzi Durant tota la vida compaginà la composició, l’ensenyament i els concerts, especialment entre el 1947 i el 1953 Fou professora de piano i guitarra a l’Escola de Música de Manresa, i més tard es traslladà a l’Escola de Música de Mataró Compongué bàsicament obra per a piano, amb influències provinents de l’univers sonor…
Eileen Farrell
Música
Soprano nord-americana.
Estudià cant a Nova York i debutà el 1940 en un concert a Ràdio Columbia Durant la dècada dels anys quaranta treballà en el programa radiofònic "Eileen Farrell presents", abans de debutar el 1947 a l’escenari del Town Hall de Nova York Tres anys més tard interpretà una reeixida versió de concert de Wozzeck , d’A Berg, al Carnegie Hall i finalment debutà al Metropolitan el 1960, any en què entrà al cos estable de la companyia del teatre després d’haver-se presentat amb èxit a San Francisco com la Leonora d' Il Trovatore Ocasionalment també actuà a Europa, especialment a l’Òpera de Roma, on…
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Música
Grup coral fundat el 1990 per l’Orfeó Català sota el patrocini de la Fundació Caixa de Catalunya.
Creat per a divulgar la música cambrística, el seu repertori inclou obres des del Renaixement fins al segle XX, tot emfatitzant la música catalana amb l’estrena d’obres de J Homs, J Soler, X Montsalvatge, Ll Balsach, S Brotons, X Turull, J Rossinyol i Ll Gasser, entre d’altres Dirigit per Jordi Casas i Bayer, la gran preparació dels components del cor ha fet que les més de 300 actuacions realitzades arreu de Catalunya, a Espanya, Europa, Guatemala, Israel i els Estats Units hagin assolit un gran èxit, reconegut per la Generalitat de Catalunya amb la concessió del Premi Nacional de Música, en…
Tele-estel
Setmanari
Setmanari en català, aparegut a Barcelona pel juliol del 1966.
Fou la primera publicació no eclesiàstica, regular i pública, impresa totalment en català a l’Estat espanyol després de la Guerra Civil de 1936-39 Dirigida per Andreu Avellí Artís, era una revista d’actualitat, amb seccions fixes d’art JGich, música i discs OMartorell, excursions JMArmengou, lletres MFarreras, notes de lectura JFaulí, ciència MLleget, aclariments lingüístics JIbáñez i Sensarrich i, des del 1967, AJané, nova cançó RPradas, dones AIsanda, actualitats RSaladrigas i altres, i amb collaboracions de PCalders, JFuster, JVallverdú, ÀCasas creador del full Tuset Street —…
Philips
Economia
Grup electrònic holandès, un dels més importants d’Europa.
Fou creat a partir de la fàbrica de bombetes Gerard Philips, construïda a Eindhoven el 1891 Estengué el seu camp d’acció al terreny electrònic, i de les bombetes passà a la producció d’aparells de ràdio, televisió, vídeos, aparells de telecomunicacions, discs, electrodomèstics i equips informàtics És el primer primer fabricant mundial de televisors i el principal d’electrodomèstics a Occident El 1990 patí una forta crisi i realitzà una important reducció de la plantilla i una reestructuració de l’empresa, que centrà els seus esforços en el desenvolupament de la tecnologia digital…
Guillem Cifré i Barrabín
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant, especialment de còmics.
Fill de Guillem Cifré i Figuerola , per qui fou influït, així com per la resta de dibuixants de tebeos de l’editorial Bruguera El 1974 començà les seves collaboracions en revistes humorístiques com El Papus o Matarratos , i posteriorment en publicacions underground El Víbora , Cairo , etc i també a la premsa diària Avui , La Vanguardia , El Periódico de Catalunya , El Mundo i en publicacions de l’estranger, com ara la revista danesa Staccato El seu dibuix cantellut reforçà un humor surreal i truculent Feu també cartells, portades de discs, etc Publicà diversos àlbums, alguns…
escriptori
Electrònica i informàtica
Representació gràfica de l’estructura de directoris i fitxers, basada en la metàfora de l’oficina virtual.
Seguint la metàfora, els dispositius d’emmagatzematge es representen com a arxivadors d’oficina tot i que molts sistemes gràfics no porten la metàfora fins aquest extrem els directoris es representen amb carpetes i els fitxers, en forma de fulls escrits que s’anomenen documents La pantalla de l’ordinador apareix com un espai on hi ha els arxivadors i una taula les carpetes es poden treure dels arxivadors, posar-les sobre la taula, i obrir-les per treure'n els documents Internament, la taula on es dipositen documents i carpetes és un directori més del dispositiu d’emmagatzematge secundari…
Manolo Escobar

Manolo Escobar
Música
Nom artístic del cantant andalús Manuel García Escobar.
A catorze anys, emigrà amb la seva família a Barcelona, on compaginà feines diverses amb la interpretació de la música de tradició popular andalusa copla , rumba, pasdoble, bolero, etc Amb els seus germans, creà el grup Manolo Escobar y sus guitarras, que actuà en locals dels barris d’immigració A l’inici dels anys seixanta començà a adquirir fama i a fer gires arreu de l’Estat espanyol Algunes de les seves cançons, com ara El Porompompero 1960, Mi carro 1969 o Y viva España 1972, de la qual fou l’intèrpret més famós, es convertiren en grans èxits Des del seu primer LP, Espigas y Amapolas…
Juan Luis Guerra Seijas
Música
Cantant dominicà.
Estudià música al conservatori de Santo Domingo i posteriorment al Berklee College of Music de Boston EUA Posteriorment tornà a la República Dominicana i treballà com a músic per a produccions publicitàries Al començament de la dècada dels anys vuitanta fundà el seu propi grup i enregistrà el primer disc l’any 1984, Soplando , encara molt influït pel jazz Els seus dos discs següents, Ojalá que llueva café 1987 i Bachata Rosa 1990, ja molt més ancorats en la música antillana, el convertiren en un dels músics més populars de l’Amèrica Llatina Hi donà a conèixer, a més, la bachata,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina