Resultats de la cerca

Música culta Vegeu Gran Bretanya Música tradicional Per raons històriques i socials, el país és dividit en dues àrees culturals molt distintes, amb dos repertoris de música tradicional diferenciats la part meridional, els Lowlands, d’influència anglesa, i la septentrional, els Highlands, on són més presents els elements del folklore irlandès Aquesta separació es manifesta en el bilingüisme que divideix el repertori de les cançons tradicionals Al nord es canta en gaèlic i al sud en escocès, una diferència força respectada per totes dues comunitats lingüístiques, ja que molt…

Doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, s'especialitzà en història  cultural, social, de l'esport i del franquisme És professor d'història contemporània a la Universitat de Barcelona i consultor de la Universitat Oberta de Catalunya Dirigí el Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona, i fou membre de l'Ateneu Barcelonès Ha publicat diversos de llibres i articles, i dirigí l' Enciclopèdia de l'Esport Català  

El projecte és promogut des del departament de medi ambient i habitatge en collaboració amb la Universitat de Barcelona Recull dades estandarditzades de distribució, biologia i ecologia de les espècies d’organismes que formen la biota catalana, juntament amb la documentació i la bibliografia pertinents Un dels seus objectius és facilitar el seguiment de l’estat de conservació de les espècies i els graus d’amenaça, raresa, endemicitat, etc

Jesuïta, professor d’història als collegis de l’orde a Saragossa, Palma, València i Barcelona, i a la Universitat Lulliana Entre les seves publicacions cal esmentar els catàlegs de documentació jesuítica catalana de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, de l’Arxiu General del Regne de València i de l’Archivo Histórico Nacional 1943-44, i Notes sobre la popularitat de Sant Francesc Xavier a Catalunya 1931

Aquesta església, d’història molt desconeguda, apareix esmentada en el document conegut com a fals VI de Gerri , en la donació de béns que féu el comte Isarn a favor del monestir de Gerri, datat l’any 930, però de redacció posterior La seva situació a la vall de la Barcedana és sols una hipòtesi difícil de comprovar en l’estat actual de coneixement de la documentació relativa a aquest territori

En deixes testamentàries dels segles XIV i XV apareix mentada una església o capella de Sant Miquel de Puigbò de la qual es desconeix la situació Pel seu titular podria molt bé tractar-se d’una antiga capella del casal, en algun moment anomenat castell de Puigbò, la qual devia desaparèixer abans del segle XVII, motiu pel qual no se’n coneix l’emplaçament, ni apareix més en la documentació

Els beneficis d’aquests drets són aplicats als caps d’estat, amb llurs familiars i seguicis, als agents diplomàtics, amb llurs famílies, al personal oficial i als comissionats i delegats dels organismes internacionals, als exèrcits en terrenys ocupats, als vaixells de guerra, als magistrats del tribunal internacional de la Haia, a les residències dels caps d’estat estrangers i a les dels agents diplomàtics, així com a llurs valises i documentació

La capella de Sant Donat, situada al nord del poble de Granyanella, fora del seu clos, és coneguda a través de la documentació tardana No obstant això, ja devia existir en època romànica Des del 1353 tenim notícies directes d’aquesta església Aquell any, Tomàs Peregrí de Cervera vengué a Ramon Gasol unes vinyes i una devesa que tenia a Granyanella, prop de la “casa de Sent Donat lo Vell”

La primera notícia que en tenim data de l’any 882 i figura en una donació de parròquies que el bisbe Teuter de Girona féu a la canònica de la seu, que acabava d’ésser fundada El lloc és documentat l’any 1017 en una butlla de Benet VIII a favor de Sant Esteve de Banyoles, en la qual hom alludeix a unes vinyes que foren donades a aquest monestir per “Sendredus de Aguaviva” També apareix documentat l’any 1231 en la cessió que Sibília, muller de Pere de Cervera, féu d’uns béns que tenia a Sant Joan d’Aiguaviva, a l’indret anomenat Solana, per fundar un benefici a Sant Feliu de Girona L’església…

Hi hagué el castell de Sarreganyada , que li donà el nom, propietat de Bernat I Tallaferro, comte de Besalú, que el 1020 el llegà al seu fill Guillem I Del 1136 al 1310 pertangué a la família Montcada, i el 1356 el tenia Ramon de Gurb per Bernat III de Cabrera, comte d’Osona Després desapareix de la documentació Hom creu que el santuari de Bellmunt era en els seus inicis la capella del castell