Resultats de la cerca
Es mostren 639 resultats
el Baix Cinca

Comarca de la Franja de Ponent, al límit occidental del Principat de Catalunya.
La geografia Mequinensa el Baix Cinca, a la vora dreta del Segre © Fototecacat Cap de comarca, Fraga Al vessant nord de l’Ebre, comprèn els darrers relleus i les darreres terrasses de la Depressió Ibèrica fins a la vall de l’Ebre i l’aiguabarreig amb la seva canal afluent més important, la del Segre-Cinca Les canals dels tres rius esmentats s’encaixen de 100 a 200 m fins a 300 congost de l’Ebre als relleus tabulars dominants, en forma de cañón Això permet l’existència de franges alluvials situades a menys de 100 m sobre el nivell del mar, flanquejades intermitentment per terrasses i replans…
Andes
Vista dels Andes
© X. Pintanel
Serralada
Serralada d’Amèrica del Sud, de plegament alpí, que constitueix el relleu més gran del món amb pics de 7.000 m.
El relleu Té una llargada d’uns 8000 km amb la màxima amplària a Bolívia 750 km, i una orientació N-S de les seves estructures en la quasi totalitat del seu recorregut A l’extrem sud l’alineació general es corba cap a l’est a través de la Terra del Foc formant l’arc de les illes Scotia i des d’allí es torna a corbar A 18° S de latitud el sistema sofreix una inflexió gairebé semicircular cap a l’oest seguint la configuració de la costa del Pacífic fins a arribar al sud de Colòmbia, on es divideix en tres branques diferents la més oriental s’adreça de seguida en direcció N-E, flanqueja el llac…
Sant Martí de Collfred (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Temple parroquial en bon estat de conservació gràcies a la restauració duta a terme recentment ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Martí és situada a l’extrem de llevant del poble de Collfred, que és a uns 8 km d’Artesa, sobre el curs del Segre JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG440425 Història L’església de Collfred apareix esmentada en un document de l’any 1054 pel qual Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda dotaren la canònica de Sant Miquel de Montmagastre de tot un seguit de béns i esglésies, entre les quals s’esmenta la de Collfred A partir d’aquest moment, doncs, l’…
Gaspare Luigi Pacifico Spontini
Música
Compositor i director italià.
Vida Inicià els estudis musicals a la vila de Iesi Ancona i el 1793 entrà al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols, on fou alumne de N Sala i G Tritto El 1796 estrenà la seva primera òpera a Roma, i, després de sojornar a Nàpols i Venècia, entre el 1799 i el 1801 treballà a la cort de Palerm Durant els mesos següents visqué en diverses ciutats italianes, i el 1803 es traslladà a París Un any més tard començà a representar les seves obres a l’Òpera Còmica, teatre que li tributà importants èxits El 1805 entrà a la cort imperial com a compositor de cambra, i al cap de dos anys estrenà…
La desraó de l’expressió davant la raó de la representació
Art gòtic
Al voltant del 1500 les maneres artístiques que es difonen per les corts europees tenen un altre sentit que el de la renovació latent en les pintures del mestre o els mestres que treballen a Canapost, la Seu d’Urgell, Puigcerdà i Perpinyà diferent igualment de la renovació del realisme profund, dramàtic i, alhora, majestuós expressat per Bartolomé de Cárdenas, el Bermejo, i distint també de l’eclecticisme que fan palès pintors locals com Gabriel Guàrdia o forans com Pere de Fontaines i Joan Gascó Són els pintors de procedència nòrdica que arriben a Catalunya al final del segle XV o al…
Informàtica 2019
Electrònica i informàtica
De nou, el 2019 hi va haver pocs canvis en les aparences finals del que suposa l’ús de la informàtica en les empreses i les activitats quotidianes de cadascú Els sistemes habituals més emprats sistemes operatius per a ordinadors i per a telèfons intelligents, navegadors, gestors de correu i altres eines habituals van mantenir les tendències anteriors i, simplement, els sistemes fins ara dominants es van consolidar Sistemes operatius, navegadors i gestors de correu Els sistemes operatius per a ordinadors van mantenir les tendències ja marcades en anys anteriors, amb un gran predomini dels…
Església i debat polític
La revolució liberal havia comportat, per a l’Església catalana, la pèrdua del poder material i la desaparició gradual dels privilegis en el camp polític i en la influència social La pujada dels moderats, a partir del 1844, significà l’acceptació per tothom del procés desamortitzador ja realitzat i la clarificació de les relacions que, a partir d’aquell moment, havien de tenir el poder civil amb l’Església La “solució negociada” que suposà el Concordat del 1851, demostra de quina manera l’Església necessitava restablir alguna via de control del poder civil i com el moderantisme espanyol…
El litoral de la Marina Alta
Penya-segats i antiga torre de guaita —la torre d’Ambolo— a la costa de la Marina Alta, en una visió des de l’illa del Descobridor Ramon Dolç El litoral de la Marina Alta 114, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La costa compresa entre el cap Martí i la punta de Moraira o Almoraira, a la comarca de la Marina Alta, és la més abrupta del litoral valencià Les estribacions nord-orientals de les serralades bètiques en terres valencianes són les responsables de la complexitat i agressivitat d’aquestes costes que es precipiten literalment al mar, tot donant lloc a…
La cartografia de la vegetació a Catalunya
Fragment del Mapa de vegetació de Catalunya a escala 150000, 219-Maçanet de Cabrenys i 257-Olot, en què es poden observar els tres nivells d’interpretació de la llegenda Fisiognomia es mostra la vegetació pel seu aspecte i s’identifica mitjançant símbols i trames les masses forestals importants són representades per símbols corresponents a l’arbre o arbres dominants Vegetació actual És representada per polígons contigus i de límits definits, identificats mitjançant números començant per l’ 1 Vegetació potencial és representada per diferents colors de fons la lectura d’aquestes…
Josa i Tuixén

Tuixén
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació Els antics municipis de Josa de Cadí i Tuixén foren units el 1973 L’entitat municipal resultant té la capital al poble de Tuixén El terme tradicional de Tuixén tenia 36,7 km 2 , i l’antic terme de Josa de Cadí, 31,47 km 2 El municipi de Josa i Tuixén és situat a llevant de la comarca, al límit amb les comarques de la Cerdanya, el Berguedà i el Solsonès, al peu de la serra de Cadí Al N termeneja amb el municipi urgellès de Cava, el cerdà de Montellà i Martinet, i amb l’enclavament dels Cortils del municipi berguedà de Bagà A llevant, amb les terres berguedanes de Saldes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina