Resultats de la cerca
Es mostren 2712 resultats
Castell de Montalbà (Vilagrassa)
Art romànic
L’antic lloc de Montalbà s’emplaça a l’extrem sud-oest del municipi, assentat damunt un petit pujol Una de les primeres referències del termine de Monte Albano data del 1080, any en què és esmentat com a afrontació territorial del castell de Valerna en la donació que feren d’aquesta fortalesa Arnau Company i la seva muller Guisla als esposos Ponç Duran i Ermengarda i a altres particulars El castell és mencionat el 1082, any en què els comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Mafalda donaren a Miró Riculf ipso castro de Monte alba amb tots els seus termes i les seves pertinences, el qual era…
Sant Martí de Juïnyà (Sant Ferriol)
Art romànic
Les primeres notícies que confirmen l’existència de l’església de Sant Martí de Juïnyà són de l’any 977, en què el comte de Besalú i bisbe de Girona, Miró Bonfill, feu donació a la canònica de Santa Maria de Besalú, que acabava de fundar, de l’església de “ Sancti Martini de luviniano ” Aquest mateix any, l’església torna a ésser esmentada en la concòrdia establerta entre Miró Bonfill, en qualitat de bisbe de Girona, que es comprometia a donar els sants olis a l’església de Santa Maria de Besalú I les seves sufragànies, i l’abat d’aquesta, que acceptava donar allotjament al primer amb set…
Pesaro
El palau ducal de Pesaro (ss XV-XVI)
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província de Pesaro i Urbino, a les Marques, Itàlia.
Centre de comerç i comunicacions manufactures de majòliques, indústries tèxtils i alimentàries Bisbat catòlic Palau ducal s XV-XVI, castell s XV i Villa Imperiale s XV Al museu, hom guarda peces de la millor ceràmica feta al país L’antiga Pisaurum es convertí en colònia romana el 184 aC Possessió bizantina, passà, amb la donació de Pipí, a domini pontifici Després, en foren senyors els Malatesta des del 1285, els Sforza des del 1445, Cèsar Borja 1500-03, els Della Rovere, ducs d’Urbino des del 1512, i del 1631 al 1860 formà novament part dels Estats Pontificis
Gozzo
Illa
Illa de la Mediterrània, al nord-oest de l’illa de Malta.
Produeix fruita i productes d’horta Hom hi practica la pesca El nucli principal és Rabat Fou conquerida el 1283, juntament amb l’illa de Malta, per l’almirall Roger de Lloria, i fou incorporada a les possessions catalanes de la Mediterrània, per tal d’impedir que servís de base als Anjou per a reconquerir Sicília Passà, juntament amb l’arxipèlag maltès, a ésser domini de l’orde de Malta, per donació de l’emperador Carles V 1522 Sofrí un saqueig turc l’any 1551 La seva història posterior és la mateixa de l’illa de Malta
comtat de Cervera
Història
Títol nobiliari i senyoria jurisdiccional creats pel rei Pere el Cerimoniós al gener del 1353.
Com a senyoria, comprenia la vila i la vegueria de Cervera, i amb ells el rei Pere rescabalà el ducat de Girona , concedit dos anys abans a l’infant Joan, per la donació del vescomtat de Bas a Bernat de Cabrera El privilegi fundacional vinculà el nou comtat a la persona del primogènit reial i, de fet, fou posseït per l’infant Joan del 1353 al 1387 per l’infant Jaume, fill de Joan I, del gener del 1387 a l’agost del 1388 i per l’infant Pere, també fill de Joan I, entre el gener i l’abril del 1394
Ferran Fabra i Puig

Ferran Fabra i Puig
Història
Política
Enginyer industrial i polític, segon marquès d’Alella, fill de Camil Fabra i Fontanills.
Membre de la Federació Monàrquica Autonomista, fou diputat i més tard senador 1907-14 per Barcelona En 1922-23 fou alcalde de Barcelona cessà arran del cop d’estat de Primo de Rivera Continuà l’activitat industrial del seu pare i féu donació de l’Observatori Fabra a l’Acadèmia de Ciències de Barcelona El seu germà, Romà Fabra i Puig mort el 1948, fou creat marquès del Masnou per Alfons XIII 1922 Els fills d’aquest darrer, Camil i Alfons Fabra i de Monteys , foren president i vicepresident, respectivament, de Filatures de Fabra i Coats
Sant Pere d’Andorra la Vella
Art romànic
Al roc de Sant Pere d’Andorra la Vella hi havia les ruïnes d’una capella, de planta tipològicament romànica, que actualment han desaparegut Pel que fa a la documentació escrita sobre aquesta església, hi ha un text del 1003, en el qual Sendred, batlle del comte d’Urgell, fa una donació a Santa Maria de la Seu d’Urgell En aquest document apareixen unes terres que pertanyen al terme de Sant Pere, que cal situar a la vall d’Andorra la Vella, bé que és difícil de situar-lo a partir de les aportacions que dona l’esmentat document
Sant Andreu Salou
Art romànic
El lloc és esmentat en la donació que l’any 882 féu el bisbe Teuter a la canònica de Girona amb motiu de la seva organització L’any 1222 consta com “Santci Andree de Alodio” També s’esmenta en un document de l’any 1280 L’any 1359 tenia 15 focs al seu terme, i el 1698 fou lloc reial És una església parroquial que primerament pertangué a l’ardiaconat de la Selva i després a l’arxiprestat de Santa Coloma de Farners L’edifici actual fou refet als segles XVIII i XIX i no guarda cap vestigi d’època romànica
Convent de la Mercè (Girona)
Art romànic
Just fundat l’orde de la Mercè i abans d’obtenir l’aprovació canònica del papa, s’obrí el convent de Girona vers el 1222 Ferrer Portel i la seva muller Escalona feren donació dels seus béns a fi d’afavorir l’erecció de la casa dels mercedaris Des del primer moment, foren diverses les donacions que s’atribuïren al nou establiment Guillem de Bas donà una mitgera de blat anual També Pere de Roca donà cabals per a la redempció de captius a mans d’Arnau d’Hostoles, prior a Girona del convent de la Mercè
Sant Llorenç de Botarell
Art romànic
El primer esment segur del lloc de Botarell és de l’any 1173, en la donació d’Alforja feta per l’arquebisbe Guillem de Tarroja a Ramon de Ganegot Segons aquest document, el terme d’Alforja limitava a ponent in termino Botarelli Malauradament, no es tenen referències de l’església de Botarell fins molt a les acaballes de l’edat mitjana, bé que sembla molt probable que es construís abans del 1300 Al final del segle XV era de collació de l’arquebisbe de Tarragona L’edifici actual es bastí entre els anys 1617 i 1622
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
