Resultats de la cerca

Sacerdot, estudià música a Milà i a Ratisbona Es destacà al Congresso di Musica Religiosa de Milà 1897 i contribuí poderosament a la reforma de la música eclesiàstica decretada pel papa Pius X 1903 Els seus oratoris feren sensació a tot Europa, com la Passione de Marc 1897, La risurrezione di Cristo 1898, Mosè 1901, Il giudizio finale 1904, etc Deixà també unes vint-i-cinc misses, algunes de les quals esdevingueren habituals a tot el món catòlic Dirigí la Capella Sixtina 1915-17, però una malaltia mental intermitent perjudicà la seva activitat del 1917 endavant

Ciutadà de Saragossa Fou jurat en cap de Saragossa i lloctinent del justícia d’Aragó És autor de Repertorium fororum et observantiarum regni Aragonum Saragossa 1513, 1553, 1554, 1584/85, que dedicà a l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó Bernardo Monsoriu en publicà un extracte en castellà el 1589 Suma de todos los fueros y observancias del reino de Aragón y determinaciones de Miguel del Molino Escriví també sobre la forma de litigar a la cúria eclesiàstica 1515, sobre l’estil i la pràctica de les corts 1516 i publicà un Formulario , en castellà, sobre l’art de notaria 1523

Successor del seu pare en el govern del comtat, estigué casat amb Garsenda de Fesenzac Com a culminació de l’obra de restauració eclesiàstica iniciada pel seu pare, féu construir l’església de Sant Vicenç de Roda 956, que, amb autorització de l’arquebisbe de Narbona, convertí en seu del bisbat ribagorçà que ocupà el seu fill Odesind Fou un protector del monestir de Lavaix, a favor del qual l’any 958 expedí un precepte d’immunitat i de concessió de béns També dotà i féu consagrar l’església de Santa Cecília del castell de Fontova 960

Acabada la seva formació eclesiàstica a Madrid, fou ordenat diaca 1895 i prevere 1897 Exercí a Monistrol 1897-1903 Fundà una parròquia i una escola per a infants, a Sabadell 1903 i hi bastí un temple 1923 Reorganitzà la congregació de Barcelona i tingué cura de la que hi havia a Terrassa Acabada la guerra civil, el governador civil de Barcelona procurà d’exiliar-lo, però l’alcalde Marcet el protegí i l’ajudà Fou vicepresident en funcions de president del sínode de la seva confessió i president de la Unión Española de Esfuerzo Cristiano Escriví en català i en castellà

Féu la carrera eclesiàstica a Saragossa, on s’ordenà 1865 i fou beneficiat de l’església de Sant Carles Es dedicà a la predicació i l’apologètica, i també conreà la pintura religiosa El 1880 entrà a la Companyia de Jesús, i fou rector del noviciat de Veruela 1887 i durant trenta anys procurador de la província catalanoaragonesa Fou el promotor de la construcció del Collegi de Sarrià, del Collegi o Palau dels Ducs de Gandia i de la restauració de la Cova de Sant Ignasi, de Manresa Deixà escrites poesies llatines i petits tractats de catequètica i apologètica en castellà

Hi ha dubtes sobre el seu segon cognom, que per a alguns fou Arça Entrà a l’orde mercedari el 1636 Estudià a Salamanca i fou professor de filosofia a la Universitat de València Fou provincial de l’orde 1659 i general 1664 El 1672 fou nomenat bisbe d’Empúries de Sardenya, diòcesi de la qual no prengué possessió perquè el 1673 fou destinat a Sogorb, d’on passà a Tarragona el 1680 Celebrà concilis provincials a Tarragona el 1685 i el 1691 Reedificà el convent del seu orde i el 1691 estengué la festa de Santa Tecla a tota la província eclesiàstica

Sota Enric VII acomplí diverses missions diplomàtiques a Roma, a Flandes, a Escòcia, prop de Maximilià, etc i, en la seva absència, fou nomenat bisbe de Londres 1501 i arquebisbe de Canterbury 1503 Nomenat lord canceller 1504, conservà la seva posició sota Enric VIII, del qual celebrà el matrimoni amb Caterina d’Aragó i la coronació 1509 Fou substituït per Thomas Wolsey 1515 Reconegué el rei com a cap suprem de l’Església d’Anglaterra, bé que féu introduir en la llei de supremacia la clàusula “en tant que ho consent la llei de Crist” i protestà contra la nova legislació eclesiàstica

Estudià al seminari de Girona i s’ordenà el 1916 Després d’exercir el ministeri a Cornellà de Llobregat, Barcelona, etc, es traslladà a França, on estudià metodologia històrica a l’École des Chartes i s’especialitzà en litúrgia, dret canònic i colonització carolíngia Visqué més de cinquanta anys a París, on era conegut de la colònia catalana per la seva generositat i el seu pintoresquisme Fou capellà d’un orfenat i bibliotecari de l’Institut Catholique de Paris Escriví articles erudits, i la seva tesi sobre les fonts de la legislació eclesiàstica en un període de la província tarraconense…

Es llicencià en ciències socials, polítiques i econòmiques internacionals a l’Institut Catholique de París i cursà la carrera eclesiàstica, bé que se secularitzà després de la guerra civil Periodista, signant Víctor Montserrat , fou corresponsal a Espanya de La Croix i L’Aube i denuncià amb gran ressò l’estat dels camps de concentració franquistes Empresonat a Burgos el 1937, pogué ésser alliberat i s’establí a París, on publicà Le drame d’un peuple incompris 1937, sobre els bascs Hi fundà l’editorial Pharos, dedicada a diccionaris i texts documentals Establert a Madrid vers el 1970, dirigí…

Des de nou anys estudià al seminari de Vic Acabà la carrera eclesiàstica al seminari d’El Burgo de Osma Sòria, d’on fou majordom i secretari d’estudis Durant aquest temps fundà i dirigí diverses revistes, com L’Independent i El Norte Catalán , de Vic, i l' Oxomense , del Burgo de Osma, i començà una intensa activitat com a publicista, sempre dins un to d’integrisme exaltat A vint-i-sis anys fou ordenat de sacerdot, i la diputació provincial i l’ajuntament de Sòria el nomenaren director espiritual de l’hospital provincial i administrador del cementiri municipal El 1897 fundà a Sòria el…