Resultats de la cerca

Filla de Ferran I de Nàpols i d’ Isabel de Chiaramonte El 1473 es casà amb Hèrcules I d’Este, duc de Ferrara i de Mòdena, el qual ella secundà en la política de conciliació vers les corts de Nàpols, Màntua i Milà, reafirmada amb els casaments de llurs fills Alfons, Beatriu i Isabel amb Anna Sforza 1477, Lluís Sforza Il Moro , duc de Milà, i Francesc II Gonzaga, marquès de Màntua 1480, respectivament Amant de l’estudi, participà en el luxe i el refinament intellectual de la cort de Ferrara

És típic dels països mediterranis i es dóna en àrees de sòl humit o amb possibilitats de regatge, car no suporta una estació seca llarga Les formes més genuïnes es donen a la Toscana, l’Emília i la Campània, on són d’origen romà, i en el Minho portuguès, on s’adoptà el sistema al s XVIII en introduir-s’hi el conreu del blat de moro Coexisteixen moreres o oms, que fan de suport a la vinya, amb blat o faves Itàlia central, oms, vinya i blat o espart Campània i moresc, mongetes i vinya Minho Dóna bones produccions però exigeix una elevada quantitat de mà d’obra Normalment coincideix…

Posteriorment fou un petit cos d’obra format per una volta de canó, sostinguda a la part davantera per un parell de columnes o pilastres que, adossada a la porta o al nàrtex d’una església, permetia de resguardar-se de la pluja Els exemples més antics de pròtir es troben a Armènia catedral d’Ečmiadzin segle V A Itàlia se'n troba l’exemple més antic a la Basilica dei Martiri a Cimitile segle VIII Fou d’ús corrent a les basíliques romanes dels segle XI al XIII, així com en l’art romànic de l’Emília Del Renaixement és el pròtir de Santa Maria delle Grazie de Bramante, a Milà Fora d’…

Professor d’història contemporània de la Universitat de Bolonya Visiting Professor en diverses universitats dels Països Catalans —Universitat de València i UAB—, fou un dels fundadors de la revista Spagna Contemporanea Ha centrat les seves recerques en el moviment obrer a l’Emília Romanya i l’estudi de les actituds collectives respecte al feixisme Ha collaborat en revistes especialitzades — Studi Storici , Rivista di Storia contemporanea — i obres collectives — Enciclopedia dell’antifascismo e della Resistenza i Dizionario biografico del movimento operaio — Entre els seus…

Inicià la seva formació a sis anys com a pianista i posteriorment estudià violí, orgue i cant Un cop acabats els estudis, ingressà a l’Opera-Studio de Zuric Debutà al seu país natal i més tard cantà en teatres alemanys El 1970 guanyà el premi del Concurs Internacional Achille Peri de Reggio de l’Emília i a partir d’aleshores fou convidada a cantar en diversos teatres europeus El 1977 fou contractada a l’Òpera de París per a interpretar-hi la Reina de la Nit La flauta màgica , que el 1980 enregistrà sota la direcció de H von Karajan Ha alternat les seves actuacions a les…

Fou fundat el 1965 com una secció del Patronat Cultural Esportiu Municipal de Cornellà, sota l’impuls de Constancio Pérez Començà les activitats el 1966 al camp d’esports municipal i el 1973 s’inauguraren les pistes de cendra Al començament dels anys setanta, la secció d’atletisme s’independitzà del patronat i es constituí en club L’any 1978 s’inauguraren les pistes de material sintètic Als anys vuitanta sorgí un important grup de marxadors amb Luis Bueno, José Vinuesa, Rafael Espejo, Germán Nieto i, sobretot, Emília Cano Durant els anys setanta destacà Anna Maria Lluch Però l’…

Consularis governador de la Ligúria i de l’Emília, residí a Milà A la mort del bisbe Auxenci el poble de Milà l’aclamà com a successor Consagrat bisbe el 374, lluità contra l’heretgia arriana S’enfrontà a l’emperador i imposà una penitència pública a Teodosi per la matança de Tessalònica Grècia Escriví moltes obres exegètiques, ascètiques i dogmàtiques Fou creador i difusor d’himnes en llengua llatina, tres dels quals foren incorporats a la litúrgia romana Aeterne rerum conditor , Splendor paternae gloriae i Aeterni Christi munera , peces estròfiques regulars estrofes de quatre versos…

Amb l’addició de la república Cispadana i altres annexions, el nou estat, dividit en departaments, i amb capital a Milà, comprenia més de dos milions i mig d’habitants, i ocupava la major part de les regions actuals de Llombardia i Emília-Romanya excepte Parma i la franja occidental de Venècia Era regit per una constitució que imitava la francesa del 1795, amb un poder executiu collegiat de 5 membres directors i un de legislatiu bicameral Contra dificultats interiors politicosocials i l’atac exterior austríac, pogué subsistir gràcies a les victòries napoleòniques, i recuperà la…

Agricultura, ramaderia i pesca Indústria de fusta i de conserves Ceràmica L’edifici de La Terraza marca la fesomia del municipi Hi té pazos cases pairals tradicionals interessants com ara Armuño, Castro de Samoedo o Castro de Enriba Destaca el pazo de Meirás, que pertangué a l’escriptora Emilia Pardo Bazán  i fou residència estiuenca de Franco A la mort del dictador, la propietat passà als seus hereus, i el 2008 fou declarada bé d’interès cultural El 2020 una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Galícia establí que havia de retornar a domini públic perquè el suposat regal fet a…

Passà gran part de la seva joventut a Mòdena Fou mestre de capella a la catedral de Reggio de l’Emília i a l’Accademia Olímpica de Vicenza fins el 1662 Entre el 1664 i el 1667 succeí a Massimiliano Neri com a organista a Venècia i després passà a l’església de Sant Marc en qualitat de xantre El 1687 rebé el títol honorífic de mestre de capella universal de Màntua La producció musical de Grossi comprèn música religiosa concerts eclesiàstics, salms i motets i música profana cantates i òperes El seu estil es distingeix per la inclinació a l’homofonia i a la senzillesa de la línia…