Resultats de la cerca
Es mostren 954 resultats
banda sonora
Música
Part lateral de la cinta cinematogràfica destinada al so que permet enregistrar-hi un so en sincronia amb la imatge.
En les primeres pellícules sonores 1928 l’enregistrament es feia sobre una petita banda lateral fotosensible com la resta de la pellícula, impressionant una banda d’amplada o densitat variable amb el so original, cosa que permetia restituir-lo mitjançant una cèllula fotoelèctrica L’enregistrament magnètic millorà la qualitat sonora i les possibilitats d’edició Se n’han utilitzat tres mètodes diferents una petita banda magnètica enganxada al costat de la pellícula, una cinta magnètica independent perforada com la pellícula i que es fa passar a la mateixa velocitat que aquesta i una cinta…
José Luis Lasplazas Pujolar
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Practicà diversos esports fou porter de futbol a l’Universitari es proclamà campió d’Espanya de rugbi i de Catalunya de salts de trampolí amb el Club Natació Barcelona, i en rem disputà la prova de vuit amb timoner als Jocs Olímpics de París 1924 amb el Reial Club Marítim de Barcelona Començà la trajectòria professional com a redactor de la Gaceta Sportiva 1922, Sports 1923, Aire Libre 1923, Diari de Barcelona i Mundo Deportivo 1924-36 Després de la Guerra Civil Espanyola continuà collaborant en els dos darrers diaris fins a la mort, el segon dels quals arribà a dirigir 1940-67 Fou locutor i…
Josep Maria Cruzet i Sanfeliu
Josep Maria Cruzet i Sanfeliu
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor.
De jove fou un dels fundadors del grup catalanista El Roure El 1924 fundà, amb Antoni López i Llausàs i Manuel Borràs, la Llibreria Catalònia, a Barcelona Durant la Guerra Civil de 1936-39 residí a França i a Sant Sebastià El 1943, amb tenacitat, reprengué les edicions en català, unes de les primeres autoritzades després de la guerra, que permeteren la lenta formació d’un nou públic de lectors en català i asseguraren una certa continuïtat Creà l’ Editorial Selecta 1943 i les colleccions “Biblioteca Biogràfica Catalana” 1950 i “Enciclopèdia Catalana” 1955, de l’editorial AEDOS…
,
Manuel Seco Reymundo
Lingüística i sociolingüística
Filòleg castellà.
Doctor en filologia romànica per la Universidad Central de Madrid 1969 Deixeble de Rafael Lapesa, s’especialitzà en gramàtica i lexicografia Treballà en el Diccionario histórico de la lengua española durant trenta-un anys, primer com redactor 1962-68, després com redactor en cap 1968-81 i finalment com a director 1981-93 D’entre les seves obres es destaquen Metodología de lengua y literatura españolas en el Bachillerato 1961, Diccionario de dudas y dificultades de la lengua española 1961, Arniches y el habla de Madrid 1970, premi Rivadeneira de la Real Academia Española 1969, Gramática…
Miguel Artola Gallego
Historiografia
Historiador basc.
Catedràtic a les universitats de Salamanca 1969-69 i Autónoma de Madrid des del 1960, se centrà sobretot en l’estudi tant de l’Antic Règim com dels orígens, la configuració i el caràcter del liberalisme espanyol Los afrancesados 1953, La España de Fernando VII 1968, La burguesía revolucionaria 1974, Los ferrocarriles en España 1844-1943 1978, Antiguo Régimen y revolución liberal 1979, El modelo constitucional español del siglo XIX 1979, La hacienda del Antiguo Régimen 1982, La monarquia española 1999, Vidas en tiempo de crisis 1999 i Las Cortes de Cádiz 2003 Dirigí diverses obres collectives…
Joan Pich i Santasusana

Joan Pich i Santasusana
© Joan Francesc Escrihuela Niubò
Música
Violoncel·lista, compositor i director d’orquestra.
Estudià violoncel amb Josep Soler i harmonia i composició amb Enric Morera a l’Escola Municipal de Música de Barcelona A l’edat de quinze anys ingressà a l’Orquestra Pau Casals com a violoncellista El 1932 assumí la direcció de l’Institut Orquestral de l’Associació Obrera de Concerts L’any 1936 estudià orquestració al Conservatori de Ginebra amb Hermann Scherchen El 1950 guanyà la càtedra d’harmonia i contrapunt del Conservatori de Música de Barcelona, del qual també fou director 1967-76, i posteriorment estigué al capdavant de l’Escola Municipal de Música de Badalona Entre altres formacions…
,
Josep Llobera i Ramon
Lingüística i sociolingüística
Lingüista i activista cultural.
Lingüista i activista cultural Cofundador a Cornellà de Llobregat de la delegació local de la Unió Excursionista de Catalunya UEC, hi organitzà la secció sardanista i cursos de català, que impartia gratuïtament durant el franquisme, l’únic que ho feia en aquesta població durant el franquisme Posteriorment s’incorporà a la Junta Assessora per a l’Ensenyament del Català JAEC, i del 1971 al 1988 fou corrector lingüístic de l’ Institut d’Estudis Catalans sota la direcció de Ramon Aramon i Serra Collaborà també amb Joan Coromines en diversos treballs de toponímia, participà en el volum 3 de la …
Salvador Casanovas i Martí
Educació
Política
Advocat i activista polític i cultural.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, exercí d’advocat fins a l’inici de la dècada dels noranta S’inicià molt jove en el moviment catalanista, vinculat al grup catòlic Torras i Bages, d’on passà als Catòlics Catalans En aquesta època es vinculà estretament a Jordi Pujol , del qual fou un dels principals collaboradors, i en la defensa del qual intervingué en el procés incoat contra ell 1960 per les autoritats franquistes Entre les activitats contra el règim que desenvolupà, cal esmentar també la creació de la Taula Rodona 1966, la campanya “Volem bisbes catalans”…
Esteve Miralles i Torner
Literatura catalana
Narrador, dramaturg i poeta.
Professor d’art a la Universitat Ramon Llull Guanyà el premi Fundació Enciclopèdia Catalana de narrativa 1998 amb la novella Núvolscom 2001, una radical aposta estilística, el premi Marian Vayreda 2012 de prosa narrativa amb el dietari Retrobar l’ànima 2013 i el premi Ciutat de Barcelona de literatura catalana 2023 per El meu amic 2022 Ha publicat també poesia Com si tinguessis temps 2014, Ulls al bosc 2019 i L’Estrany 2024, que reuneix els dos llibres anteriors de poesia i l’inèdit i Ara li és igual ser qui és 2024 En collaboració amb altres autors, ha escrit els guions…
Joan Pons i Pons
Literatura catalana
Novel·lista.
Fundador de la Revista Postal Ha publicat el llibre de narracions No cregui el que diuen de mi 1991 i les novelles Nàufrags 1993, premi Ateneu de Maó 1992 i la juvenil Els ecos de l’horitzó 1999, mentre que amb Remant al sol 2001 guanyà el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil 2000 Amb El laberint de les girafes 1999, que recrea la història d’una família al llarg del segle XX, la seva narrativa obre un nou tombant, que continua amb Homes sols 2001, premi Fundació Enciclopèdia Catalana de narrativa 1998, Sorra a les sabates 2005 i Barba-rossa 2006, novella històrica amb rerefons…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina