Resultats de la cerca
Es mostren 8840 resultats
gueto

Entrada del gueto de Lódź
Història
Del segle XVI al segle XX, nom amb què eren designats a l’Europa central i oriental els barris de residència obligada per als jueus.
La Contrareforma agreujà la situació dels jueus d’Europa El sistema coercitiu del gueto fou imposat i substituí el de les jueries o calls , més oberts Els jueus, fugint dels avalots i les persecucions dels segles XIV i XV a la península Ibèrica, s’havien refugiat en algunes zones de l’Europa oriental —particularment a Polònia i a Lituània— Als segles XVII i XVIII hagueren de fugir dels pogroms entre el 1648 i el 1658 els soldats cosacs, primer, i després els suecs i russos mataren més de 20000 jueus de Polònia i Lituània Aquestes matances se succeïren al llarg del segle XVIII i produïren una…
masmudina
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda musulmana d’or, de valor d’un dinar, encunyada pels almohades (que eren de la tribu berber dels masmudes, d’on prové el nom).
Les masmudines tingueren una àmplia circulació pels regnes cristians A Catalunya apareixen documentades des del 1174 i, igualment com en el cas dels mancusos, hom en troba emissions cristianes, dites masmudines contrafetes o imitades Consta que se'n fabricaren a Lleida i a Mallorca i que Jaume I concedí, el 1272, franquícies i salconduits a fabricants de masmudines La circulació de dobles masmudines o dobles dinars almohades originà que també a Castella fossin encunyades les dobles i que la masmudina senzilla fos coneguda també amb el nom del semidobla almohade
cristià de natura
Història
Religió
Nom amb què, als Països Catalans, i des de la fi de l’edat mitjana, eren designats aquells que no tenien ascendents jueus ni musulmans.
braç
Història
Cadascun dels grups que a manera de cambres aplegaven els representants dels diferents estaments del país i que, sota la presidència del rei, constituïen les corts dels regnes de la corona catalanoaragonesa (Principat de Catalunya, regnes de València, d’Aragó i de Sardenya).
La designació de braços apareix al segle XV aplicada als diferents estaments parlamentaris Respon a la concepció política medieval, que considerava la totalitat de país —i, per tant, les corts, representació suprema seva— com un cos o organisme el cap del qual era el sobirà, i els braços els diferents estaments socials els magnats, els cavallers i altres gentilhomes braç militar , els eclesiàstics braç eclesiàstic i els ciutadans i els burgesos braç reial o popular Només excepcionalment a Aragó eren quatre, per tal com els militars eren escindits en dos braços…
antropolatria
Religió
Adoració i culte a l’home divinitzat.
A Grècia, molts herois foren considerats déus a Assíria, foren divinitzats els reis i també semblantment a Egipte, on els faraons eren considerats com una encarnació de Horus o fills del déu del sol, o al Japó, on hom creia que els emperadors eren descendents dels déus A Roma, s’establí un culte imperial després de la seva mort tant Cèsar com August foren elevats a la dignitat divina i fou instituït un sacerdoci particular per a llur culte Més tard, amb Còmmode, l’emperador fou considerat ja en vida com un déu en forma humana El culte imperial conferia un segell…
raigs catòdics
Electrònica i informàtica
Física
Feix d’electrons emesos pel càtode d’un tub electrònic i accelerats per un camp elèctric.
Foren descoberts per Johan W Hittorf l’any 1869 i estudiats el 1897 per Sir William Crookes, que observà que eren desviats pels camps magnètics o elèctrics, i posteriorment per Joseph John Thomson, que, el 1879, mesurà aquestes desviacions i demostrà que eren formats per partícules de càrrega negativa que identificà com a electrons El 1898 Lenard descobrí que poden penetrar en certes substàncies alumini, or, etc Els raigs catòdics tenen actualment diverses aplicacions, com els tubs de raigs X on, en incidir sobre l’anticàtode, provoquen l’emissió de raigs X, el…
esparter
Història
Menestral que treballava l’espart.
Els gremis d’esparters eren molt importants al País Valencià El gremi de València —amb primeres ordinacions datades del 1373— era unit amb el d’espardenyers espardenyer el 1863 es transformà en Societat Industrial i Filantròpica Tenien fama els esparters d’Alacant corders d’espart, Crevillent, Asp i Bétera A Barcelona els esparters eren representats al Consell de Cent des del s XV formaven la confraria de Sant Bernardí de Siena, una corporació forta i activa amb mestres rics, que fruí de cohesió interna fins el 1831 conservà la pràctica gremial del repartiment de la…
Trobades de joves a Montserrat
Religió
Aplecs de jovent que se celebraren entre el 1971 i el 1985 a l’ombra de l’abadia de Montserrat i sota la seva responsabilitat moral.
Inspirades originàriament en el moviment de Taizé, consistien en jornades de reflexió cristiana en un ambient festiu, celebrades generalment a l’antic monestir de Santa Cecília de Montserrat D’acord amb l’edat dels participants, s’organitzaven al llarg de l’any trobades per als diversos equips Alfa 13-14 anys, Pi 15-16 i Tau 17-20 Una trobada general tenia lloc cada any cap a la fi de juny Les trobades, malgrat la inspiració confessional, eren obertes a tota mena de joves i no constituïen un moviment evangelitzador estable Eren dirigides per una coordinadora integrada pels mateixos joves, amb…
bergantí goleta
Transports
Vaixell de vela, que arborava, a més del bauprès, dos pals o més, dels quals el trinquet era de tres peces, encreuat i amb cofa, i l’altre o els altres eren de dues peces, sense encreuar i amb una botavara i un pic, en cadascun dels quals eren hissades una aurica i una escandalosa.
De formes més fines que el bergantí, aparegué al s XVIII, en la marina de guerra i en la mercant, com una evolució d’aquest, i subsistí mentre perdurà la navegació de vela
El Be Negre
Setmanari
Setmanari satíric barceloní (1931-1936), inspirat en el francès Le Canard Enchaîné
.
Editat per Màrius Gifreda , fou dirigit per Josep Maria Planes , i artísticament, durant un quant temps, per Valentí Castanys El seu to indiscret, mordaç, sarcàstic i fins provocador correspon a una època d’àmplies llibertats polítiques Bé que gairebé totes les collaboracions eren sense signar, en foren redactors principals Rossend Llates , Àngel Ferrant , Joan Cortès , Carles Sindreu , Just Cabot , Manuel Amat i Josep Maria de Sagarra , que hi publicava sobretot uns versos satírics molt personals Les caricatures eren arma de crítica i complement valuós de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina