Resultats de la cerca
Es mostren 1282 resultats
Manuel Delgado Ollo
Waterpolo
Porter de waterpolo
conegut com Carioco Es formà al CN Barceloneta, amb el qual conquerí una Copa Catalana, un Campionat d’Espanya de primera divisió 1973 i dues Lligues estatals 1973, 1974 També participà en la Copa d’Europa de clubs 1974 i en la Recopa d’Europa del 1975 semifinalista i el 1976 finalista El 1981 passà al CN Montjuïc, on aconseguí un nou títol de Lliga 1984 i jugà en tres ocasions la Recopa d’Europa de clubs, i aconseguí una medalla de bronze 1981, una d’argent 1982 i un lloc de finalista de quarts 1983 Amb la selecció estatal absoluta fou 231 vegades internacional en el període 1975-84 i…
carrer de Montcada
El carrer de Montcada
© Fototeca.cat
Carrer
Carrer del barri de Ribera de Barcelona que va de la plaça del mateix nom —tocant al passeig del Born— fins a la plaça de Marcús, on hi ha una capella romànica del s. XII, tocant al carrer de Corders.
Documentat des del s XI, fou al s XII que adquirí una veritable personalitat, tot i que no fou conegut amb el nom actual fins a la darreria del s XIII Trencà la seva unitat l’obertura del carrer de la Princesa s XIX, que el travessa Ric en palaus antics amb importants patis, fou revalorat des del 1930, i a la postguerra reeixí la idea de fer-ne centre cultural i museístic el Palau Dalmases, obra mestra del barroc, que conté l’extraordinària capella flamígera s XV dels Boixadors, és seu de l’Òmnium Cultural i ho fou de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1962 fins al 1982 el…
plateresc
Façana plateresca de la universitat de Salamanca
© B. Llebaria
Art
Estil arquitectònic desenvolupat a la península Ibèrica a la fi del s. XV i la primera meitat del s. XVI.
Resultat d’una personal assimilació del primer Renaixement italià, el seu nom, donat per Diego de Ortiz de Zúñiga, deriva de la similitud que en l’aspecte decoratiu presenta amb el treball dels argenters plateros Es caracteritza per la gran importància que dóna a l’ornamentació, d’una riquesa extraordinària formes de tipus vegetal, animals, medallons, columnes balustrades, grotescs, etc, que, la major part de vegades, omple per complet, amb una mena d' horror vacui , les façanes dels edificis, amagant en certa manera els elements constructius pròpiament dits, sovint encara…
Òpera de París
Música
Principal institució del teatre líric francès, que es remunta al segle XVII, amb la creació de l’Académie Royale de Musique et de Danse (1669) sota el patrocini de Lluís XIV, i que tingué successives sales a la ciutat.
Finalment s’installà a l’edifici conegut com el Palais Garnier -nom del seu arquitecte, Charles Garnier-, projectat sota la iniciativa de Napoleó III i dins el pla de remodelació urbanística de GE Haussmann, que fou inaugurat el 1875 És una de les construccions més grans i famoses del seu gènere, de gran sumptuositat, en l’estil característic del Segon Imperi, amb abundant decoració pictòrica i escultòrica destaca el grup de La Danse , de JB Carpeaux Té una imposant façana amb una llotja de columnes corínties i una gran cúpula L’extraordinària escalinata porta al Grand Foyer ,…
Xavier Vallès Trias
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Format al Club Natació Sabadell, el 2004 passà al Club Natació Atlètic-Barceloneta i el 2012 retornà al CN Sabadell fins el 2013, que es retirà Destacà en la posició de boia i conquerí la medalla d’or en els Jocs Universitaris 1999 Guanyà set Lligues consecutives 2006-12, sis Copes del Rei 1998, 2006-10 i vuit Supercopes d’Espanya 2003, 2005-09, 2011, 2012 Amb la selecció d’Espanya, assolí dues medalles d’or 2001, 2005 i una de plata 2009 en els Jocs Mediterranis, una de bronze en el Campionat d’Europa 2006, les medalles de plata 2009 i de bronze 2007 en els Campionats del Món, dues de plata…
cripta
cripta romànica de la parròquia de Sant Andreu d’Oristà
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció arquitectònica subterrània, generalment sota el presbiteri de les esglésies, a fi d’acollir-hi la tomba o les relíquies d’un sant; també pot tenir una finalitat simplement estructural.
El seu pla determina sovint el de l’església superior A l’antiga Roma era tot soterrani d’una casa o d’un temple, però les primeres criptes pròpiament dites són les que hi ha en algunes basíliques paleocristianes La cripta assolí el màxim desenvolupament en l’art preromànic, el romànic i el gòtic Als Països Catalans n'hi ha precedents, com la paleocristiana dita cripta dels Arcosolis de la necròpoli de Tarragona En són especialment remarcables les preromàniques de Sant Miquel de Terrassa —de planta trilobada—, de Sant Pere de Rodes i de Cuixà, sostinguda per un pilar central robust Dins el…
sal de diazoni
Química
Compost que resulta de la reacció de l’àcid nitrós i una amina primària aromàtica, en unes condicions experimentals determinades (diazotació).
Així, per exemple, l’anilina dóna el clorur de fenildiazoni el mecanisme d’aquesta reacció, i de la majoria d’aquesta mena, no és encara conegut del tot hom postula, tanmateix, com a ruta possible, que és a través de l’ió fenilnitrosoamoni El clorur de fenildiazoni o de benzendiazoni i d’altres sals de diazoni similars són molt solubles en aigua i completament insolubles en èter i altres solvents orgànics Les sals d’aquesta mena són completament dissociades en solució aquosa, en cations orgànics i en anions inorgànics Les sals de diazoni són substàncies molt descomponibles que, fins i tot en…
Antoni Claperós
Escultura
Construcció i obres públiques
Escultor i mestre d’obres actiu entre el 1414 i el 1466.
Treballà a l’obra de la catedral de Barcelona en collaboració amb els seus fills Joan Claperós i Antoni Claperós amb Pere Oller esculpí i pintà les mènsules del cimbori 1422 i algunes claus de volta i gàrgoles del claustre 1448, i el mateix any, amb el seu fill Joan, acabà el templet de la font del claustre, amb la magnífica clau de volta de Sant Jordi són dels Claperós, també, les escultures del portal de Santa Eulàlia Com a escultor en terra cuita féu la creu de terme de la Celada, fora el portal Nou de Barcelona 1444 Una gran imatge seva de Santa Eulàlia, adquirida pel consell de Barcelona…
Bardi
Economia
Família de mercaders, després magnats, de Florència, els membres de la qual, a partir de Bartolo Bardi
(mort el 1310), cònsol del Calimala i un dels primers priors de Florència (1282), ocuparen càrrecs en el govern de la ciutat.
Llur companyia mercantil i bancària fou una de les més importants d’Europa des de mitjan s XIII fins a mitjan s XIV S'encarregà de transferir les dècimes papals de tot el món a Roma o a Avinyó Concedí quantiosos préstecs als reis de Nàpols, de França i d’Anglaterra Hagué de fer enormes inversions no reemborsables en un terme breu per la guerra de Florència contra Verona i després contra Pisa per la possessió de Lucca, les quals arruïnaren la companyia Els Bardi en foren bandejats i el 1345 fou declarada la fallida de la companyia Filippo i Rodolfo Bardi , tanmateix, organitzaren una nova…
Joan Garrigó
Política
Polític i militar.
L’any 1809 s’establí a la Bajada del Paraná, a la província argentina d’Entre Rios Fou fundador d’un important establiment dedicat a l’explotació de la calç i altres productes de la terra Personatge d’anomenada pel suport que prestà al general Belgrano en l’expedició al Paraguai aquest el nomenà comissari honorari de guerra i comissari especial de Paraná Entre les seves activitats militars, cal destacar la seva intervenció activa en la defensa del territori d’Entre Rios, a més de la seva collaboració en la tramesa de contingents cap a Montevideo També participà en els treballs de fortificació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina