Resultats de la cerca

Filla de Jaume II de Catalunya-Aragó i de Blanca de Nàpols El 1312 fou casada, a Calataiud, amb l’infant Pere, senyor de Cameros, germà de Ferran IV de Castella El seu marit morí el 1319, i li deixà una filla, pòstuma, de nom Blanca El seu caràcter, difícil i impulsiu, i l’enemistat de Castella envers la casa de Catalunya-Aragó, a causa del repudi d’Elionor de Castella per part de l’infant Jaume, germà de Maria, la feren decidir a abandonar Castella i a refugiar-se a Barcelona 1320 Ingressà com a monja a Sixena 1322, però després tornà a Barcelona, on fundà el…

Aquell tenia dubtes sobre la paternitat, però el féu legitimar perquè pogués rebre beneficis eclesiàstics a nou anys era ja canonge de València El 1494 es casà al Castell Nou de Nàpols amb Sança d’Aragó, filla natural d’Alfons II de Nàpols Aquest atorgà als nuvis el principat de Squillace i el ducat de Cariati a Calàbria, més el dret d’anomenar-se Borja d’Aragó Refugiats a Roma durant l’ocupació de Carles VIII, retornaren a Nàpols, on el 1506 morí Sança, que s’havia fet cèlebre per les seves infidelitats conjugals Es casà novament, amb Maria Milà d’Aragó, filla del…

Fill del comte Fulcoald de Roergue, missus a Septimània i de Senegunda, filla de Frèdol Parent del bisbe Hicmar de Reims i vassall del rei Pipí II d’Aquitània Fou governador de Tolosa 849/50, que lliurà al rei Carles II el Calb, el qual el nomenà comte en successió de Guillem II Vers el 848 hagué d’expulsar el comte Galí del Pallars i es constituí comte de la regió Del seu govern al Pallars i Ribagorça resten dos privilegis els monestirs de Vilanova-Lavaix 848 i de Gerri 849 Es casà amb Oda La seva filla Udalgarda es casà amb Bernat, fill del comte Radulf de Besalú…

Filla d’Isnard de Sabran germà de sant Ausiàs i de Margarida de Villehardouin filla de Guillem II, príncep d’Acaia Es casà el 1314 a Messina amb l’infant Ferran de Mallorca , senyor de Catània En morir la seva mare heretà les possessions i els drets a les terres de Grècia, però els hi disputaren el seu germanastre Joan I Orsini, comte de Cefalònia, i Mafalda d’Hainaut, princesa d’Acaia, i el marit d’aquesta, Lluís de Borgonya, el qual s’enfrontà amb l’infant Ferran a la Manolada, on aquest morí 1316 Isabel morí just al cap d’un mes d’haver infantat el futur rei Jaume…

Fill d’Edmund Tudor, comte de Richmond, i de Margarida de Beaufort, i cap dels Lancaster, aprofità l’ambient d’hostilitat que hi havia a Anglaterra contra Ricard III i el vencé a la batalla de Bosworth Field 1485 Acabà, així, amb la guerra de les Dues Roses i consolidà la pau en casar-se amb Elisabet, filla d’Eduard IV, hereva dels York Intervingué activament per neutralitzar tots els fronts conflictius casà la seva filla Margarida amb Jaume IV d’Escòcia, instaurà la legislació anglesa a Irlanda 1494, signà un tractat amb Carles VIII de França 1492 i un altre amb els…

Fou una de les dames més lloades pels cercles literaris italians del segle XVI i fou retratada per Rafael 1518 El 1521 es casà a Roma de forma fastuosa amb Ascanio Colonna Se separà del marit el 1535 i es retirà al castell d’Ischia, fet que tingué una gran ressonància en el món cortesà de l’època Estigué relacionada, juntament amb la seva cunyada Vittoria Colonna, amb el cercle de la princesa Constanza d’Avalos i mantingué contacte amb el cercle d’espiritualisme creat a Nàpols per Juan de Valdés Ignasi de Loiola intervingué, infructuosament, pregat per Ascanio Colonna, perquè retornés a la…

Inicialment es formà com a pianista amb el seu oncle, Theodore Ritter, i debutà com a tal a setze anys Posteriorment, estudià cant amb els seus pares i debutà el 1917 com a Violetta La Traviata Dos anys més tard fou contractada a l’Òpera Còmica de París, on actuà amb èxit en diverses òperes de WA Mozart, Ch Gounod o R Hahn, del qual el 1949 hi estrenà Oui des jeunes filles El 1932, després de diversos èxits a París, Milà i Berlín, es presentà al Festival de Salzburg La seva versatilitat li permeté abordar un repertori molt divers, des de Mozart fins a R Strauss, passant per l’òpera…

Durant el setge de la ciutat pels sabins, Tarpeia s’oferí a obrir la porta de la roca als enemics a condició que li donessin els braçalets i els anells Els sabins, però, l’occiren amb llurs escuts Hom creu que, en els seus orígens, Tarpeia degué ésser una divinitat del mont Tarpeu, o roca Tarpeia , que designava un espadat del Capitoli on eren estimbats, des dels temps més antics fins al s I de l’Imperi, els culpables de delictes contra l’estat

El 1055 es casà amb el comte Ramon V de Pallars Jussà, que, veient obstruïda l’expansió natural del comtat vers el S per les possessions urgelleses de la serra del Montsec i de la vall d’Àger, segurament cercava amb aquest matrimoni una solució a aquest problema Segons alguns historiadors, Valença aportà en dot la conca de Tremp per part seva, Ramon V li donà 1056 els castells de Mur, l’Areny, Llimiana, Orcau i Basturs Figura sovint al costat del seu marit en documents de caràcter feudal de la segona meitat del s XI

Anà a Portugal amb el seguici de Constança Manuel, muller del fill gran d’ Alfons IV , Pere Sostingué amb aquest relacions amoroses i, morta Constança 1345, s’hi casà secretament 1354 i en tingué diversos fills La influència d’Inés i dels seus germans un dels quals fou posteriorment comte d’Arraiolos a la cort provocà una forta oposició, i el rei li feu donar la mort En accedir al tron, Pere feu públic el matrimoni i la feu enterrar solemnialment a Alcobaça La seva figura fou aviat mitificada i ha tingut una gran tradició literària destaquen el poema de García de Resende, la tragèdia d’…