Resultats de la cerca
Es mostren 916 resultats
colorants antraquinònics
Química
Colorants sintètics derivats de l’antraquinona.
L’antraquinona conté com a cromòfors els grups —CO— quinònics i els dobles enllaços aromàtics La introducció en la molècula d’auxocroms, en posicions adequades, condueix a una gran varietat de colorants, molt utilitzats en tintura i molt apreciats per llur solidesa Llurs números en el Colour Index van del 58000 al 72999 El nombre i la posició dels auxocroms influeixen molt sobre el color, i llur efecte és tant més acusat com més pròxims es troben dels grups CO Des del punt de vista químic, els colorants antraquinònics es classifiquen d’acord amb la natura dels auxocroms i hom distingeix,…
anseriformes

Oca del Canadà, exemple d’aanseriformes
© Corel
Ornitologia
Ordre de la classe dels ocells, que comprèn la majoria dels ocells que antigament es reunien en el grup dels palmípedes.
Són ocells aquàtics, de tíbia curta Els dits anteriors de les potes són units per una membrana, més o menys totalment, que els ajuda a impulsar-se dins l’aigua El dit posterior és lliure i és implantat més amunt que els altres la seva mida varia segons les espècies El bec és, en els uns anàtids , ample i pla, amb les vores proveïdes pel costat intern de fines làmines còrnies són lamellirostres en els altres anímids és fort i curt, semblant al de les gallines El plomatge és dens i abundant Molts tenen una glàndula sebàcia prop de la cua l’animal recull amb el bec el greix que segrega, i se…
El que cal saber de les varices
Patologia humana
Les varices són dilatacions persistents de les venes que discorren per la superfície dels membres inferiors, que habitualment adquireixen un aspecte tortuós i un color blavenc o negrós Les varices constitueixen un trastorn molt freqüent i, en la majoria dels casos, són causades per una fallada en les vàlvules venoses, a conseqüència de la qual la sang tendeix a acumular-se a l’interior de les venes D’altres circumstàncies que n’afavoreixen l’aparició o la progressió són l’embaràs, l’obesitat, les estones llargues i quotidianes de romandre drets, i els processos obstructius de les venes dels…
escutígera
Zoologia
Gènere de miriàpodes de l’ordre dels escutigeromorfs, de la família dels escutigèrids, de cos curt, antenes molt llargues i fines, i quinze parells de potes molt primes, llargues i esteses transversalment.
Tenen ulls composts i respiració per sacs traqueals que s’obren a la part dorsal del cos N'hi ha unes 20 espècies dels països temperats i càlids, entre les quals Scoleoptrata , d’uns 15 cm de llargada, és comuna als Països Catalans, on viu sota pedres i a l’interior de les cases de pagès S'alimenta d’insectes
classificació
Química
Operació efectuada per a destriar les partícules sòlides grosses de les més fines, basada en llur diferència de grandària, pes o densitat, a fi d’obtenir agrupacions o classes de partícules iguals.
En la classificació hidràulica hom aprofita la diferent flotabilitat flotació o les velocitats distintes de sedimentació, per gravetat o centrifugació, de les partícules suspeses en un líquid generalment aigua En la caiguda de partícules sòlides en el si d’un líquid hom observa la formació de diferents capes separades de partícules segons llur velocitat de sedimentació, la qual depèn de la grandària, la forma i la natura respectives Hom pot fer la classificació en sec per garbellament, o bé per aeroclassificació En aquest darrer cas se sotmet el sòlid a un corrent d’aire ascendent, amb una…
fus acromàtic
Biologia
Estructura citoplasmàtica formada per fibres fines de natura proteica que s’estén entre dos citocentres i en la qual s’insereixen i orienten els centròmers o els cromosomes sencers durant la mitosi
.
outrigger
Transports
Nom genèric de les diferents embarcacions esportives de rems, de línies molt fines, fetes de fusta de cedre molt prima, amb els escàlems muntats sobre unes estructures característiques que sobresurten pels costats.
Cada vogador s’asseu en un banc corredís proveït de rodetes que es mou damunt d’uns carrils, de manera que pot aplicar a la voga la força de les cames, a més de la dels braços Hi ha set tipus d’ outrigger olímpics les especialitats olímpiques són de 2 i 4 remers sense timoner i de 2, 4 i 8 remers amb timoner rem Una variant és l’ esquif
Vilar de Freixe (Espolla)
Art romànic
Situació Les ruïnes d’aquest vilar es troben uns 30 m a migdia de les ruïnes de l’església de Sant Miquel de Freixe, en un terreny força més baix, proper al marge dret de la riera JBH-BBG-ECV-MDPC Història Freixe, com a lloc de poblament, ja és esmentat en l’acta de consagració de Sant Martí de Baussitges de l’any 946, com ja hem indicat abans Una de les donacions a aquesta església era un camp de la “ villa Frexano ”, vora la riera i, entre els alous que li cedí el bisbe Gotmar, hi ha el “ villare qui dicunt Frexani cum fines et terminos suos ” JBH-BBG-ECV-MDPC Edificis Les…
Elies Tormo i Monzó
Historiografia catalana
Historiador de l’art, advocat i polític.
Es llicencià en dret i en filosofia i lletres a la Universitat de València i, traslladat a Madrid, n’obtingué el doctorat Exercí d’advocat, s’afilià al partit conservador i arribà a ser diputat de les Corts pel partit d’Albaida durant el primer govern d’Antonio Maura 1904 Poc després deixà l’acta de diputat i acceptà ser senador del Regne 1906-23, elegit pels compromissaris de les societats econòmiques d’amics del país de València, Alacant, Múrcia, Llorca i Cartagena El 1919 fou vicepresident del Senat El 1930 fou nomenat ministre d’Instrucció Pública en el govern de Dámaso Berenguer Dins el…
Sant Miquel de Viella

Sant Miquel Viella
© Fototeca.cat
Església
Església romànica de la vila de Viella (Vall d’Aran), vora la carretera del port de la Bonaigua.
L’edifici L’església actual respon a una obra tardana, de transició del romànic al gòtic, amb una notable portalada gòtica i un bonic campanar afegit al segle XVI Els elements romànics més importants són un crucifix de pedra que es troba encastat al costat oest de l’atri, obert sota el campanar de l’església, una pica baptismal i les magnífiques restes d’un Crist Probablement l’emplaçament original del crucifix era el timpà de la portada, com a Sant Pèir d’Escunhau Es tracta d’una creu llatina que mostra Crist clavat en actitud triomfal i amb un marcat hieratisme Malgrat les mutilacions que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina