Resultats de la cerca

Estudià a l’Institut Balear de Palma i es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1892 Fou catedràtic a Palma fins el 1902 que guanyà la càtedra de geografia i història a Maó, on portà a terme una destacada tasca cultural Fou premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1890 i el 1891 amb la composició Glorificació de la parla catalana Publicà obres de crítica històrica i literària El arte y la ciencia , 1889 El último antipapa, 1899 Reyes y príncipes santos , 1907, etc i l’interessant estudi, amb aportació de dades noves, Ensayo histórico sobre el desarrollo de la instrucción…

Estudià peritatge mercantil i es dedicà als negocis d’importació Collaborà a El Dia de Terrassa, Revista de poesia , La Paraula Cristiana i Flama Organitzà els Jocs Florals de Santa Perpètua 1922 que presidí Josep Lleonard, amic i mestre seu Escriví, des del 1924, una gran quantitat de goigs, que aplegà a  Els goigs  1964 La seva obra és influïda per Carner i per Maragall i entronca amb la línia postsimbolista propera al mestratge de Josep M López-Picó Poemes d’amor i de camí 1927, L’oreig primaveral 1932, A l’ombra de l’amor 1947, Balades i sonets 1950, Cinc Nadals 1967 i Vint…

Exercí de metge a Girona Participà en diversos Jocs Florals i collaborà a Harmonia , L’Escena Catalana , Revista Catalana , Ofrena  i Vibració Milità en el catalanisme i fundà el setmanari Catalanitat  1910 i del Centre Nacionalista Republicà de Girona El 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya Els seus poemes, d’estètica classicista, es publicaren en revistes i antologies El 1908 “La Novella Catalana” li edità la narració Cercant la fossa i el 1918 estrenà el quadre dramàtic Sacrilegi “Lectura Popular”s d Exiliat a França el 1939, retornà el 1948 i s’establí a Palamós…

Collaborà amb poemes a Revista de Gerona , Gerunda  i La Costa de Llevant , entre d’altres A Blanes desenvolupà una intensa activitat cívica, política i cultural Fou un dels fundadors de la Tertúlia Literària, l’Ateneu, de l’Aplec Nacionalista, d’una caixa rural i dels diaris La Selva  1906 i Sindical Participà en nombrosos Jocs Florals i certàmens poètics La seva poesia, de caràcter popular, fou recollida en part a l’aplec Poesies “Lectura Popular”, s d Com a dramaturg, és autor de Lo viudet 1904 i del quadre en un acte i en vers Lo noi de bordo 1904, escrit en collaboració amb…

Residí des de petit a Barcelona, on feu els estudis de dret Collaborà, entre altres publicacions, a La Renaixença , Joventut  i Catalunya Nova , i fou cofundador de societat La Jove Catalunya 1868 Amic de Jacint Verdaguer —li prologà el llibre pòstum Eucarístiques 1904—, conreà la poesia mística i religiosa, en català i en castellà obtingué dues violes 1897 i 1901, un premi extraordinari 1905 per una traducció de Veni, Creator , als Jocs Florals de Barcelona, i altres premis en certàmens d’arreu del país Publicà un recull de les seves composicions a Lectura Popular  1920 Fou…

Fou funcionari d’obres públiques de l’Estat francès A partir del 1846 visqué quasi sempre a Marsella, on portà el pes de la revista Lo Felibrige  1887-1902 Ja de gran publicà drames en vers Casau , 1892,  Espigueta , un recull de sonets Rosari d’amor , 1906, i el poema en dotze cants Mentina 1907 El 1876 obtingué un accèssit als Jocs Florals de Barcelona pel poema Clemenço Isauro en Mount-pelié  El seu lirisme, de vegades estimable, presenta un excés de tòpics felibrencs Traduí a l’occità, en prosa 1888, L’Atlàntida de Verdaguer, amb qui es cartejà, i algun poema de Joaquim…

Aplegà, amb Manuel Peris, un Refraner valencià 1928, prologat pel pare Fullana Fou mestre en gai saber dels Jocs Florals de Lo Rat Penat i esdevingué molt popular per les seves obretes teatrals en vers, entre les quals cal citar Un alcalde de monterilla estr 1890, La pau del poble en collaboració amb L Blesa Prats i música de Josep Pasqual, 1901, Me case o no me case 1925, Cançonera valenciana 1926, L’amo i senyor 1927, Ans que tot, mare 1928,  La filloxera i L’hostal del pi 1828 i Al que es burla 1829 les dues darreres en collaboració amb S Soler i Soler Publicà dues colleccions de cantares

Feu estudis de belles arts i fou pintor En llengua castellana arranjà un gran nombre d’operetes, algunes de Johann Strauss, i escriví sarsueles i obres teatrals entre les quals cal destacar el drama El capitán Gulliver , amb Manuel Mata i Maneja en llengua catalana escriví també sarsueles, amb els compositors Jaume Biscarri Societat familiar, o Tenorios i castanyes , 1901 i JosepRibera Banys de mar , 1896, i peces còmiques originals Plouen desgràcies i Qui no s’arrisca , 1876, o arranjades Amo i criat , 1884 Lo forjador , 1891, monòleg basat en un poema de F Coppée Obtingué accèssit a la…

Les inicials emprades són K per calze , C per corolla , P per perigoni , A per androceu i G per gineceu El nombre de peces florals de cada verticil és indicat amb xifres, però si aquell és indefinit hom utilitza el signe ∞, i si és nul hom posa un 0 La concrescència de les peces d’un verticil és indicada mitjançant parèntesis, i la concrescència de verticils, mitjançant claudàtors L’ovari súper és significat amb una ratlleta horitzontal sota la xifra dels gineceu, i l’ovari ínfer, amb una ratlleta al damunt Un asterisc suposa simetria radial, i una fletxa, simetria dorsiventral…

Afeccionat a la cultura, publicà, juntament amb Melcior Bellver, el llibre Influencia que ejerció la dominación de los árabes en la agricultura, industria y comercio de la provincia de Castellón de la Plana 1889, facs 1982 Aquest treball fou premiat als Jocs Florals de València del 1888 Mancat de formació en la crítica històrica, la seva obra s’emmarca en l’anomenada historiografia liberal romàntica, que es nodreix exclusivament de notícies ja conegudes i sense cap aportació original Fruit d’aquestes inquietuds culturals adquirí gran quantitat de llibres, probablement procedents…