Resultats de la cerca

Fou obrer i es formà de manera autodidàctica Collaborà a Quadern , Saba  i Diario de Sabadell La seva poesia manifesta l’amor a la natura i al paisatge amb un panteisme contemplatiu d’ascendència maragalliana Publicà els reculls Primeres rimes 1934 i Natura i ànima 1951 Durant els anys seixanta fou premiat en diversos jocs florals i edità l’ Obra poètica 1967 —prologada per Joan Oliver—, en la qual inclogué alguns reculls inèdits, com L’edat d’or , Les melodies de la fosca i Bressol de ma infantesa És també autor de la novella La darrera nit 1982, guanyadora del premi Pere…

Fill de Fermin de Lacroix Estudià a Tolosa, i es donà a conèixer a París amb la tragèdia Arthemise i amb algunes poesies Establert a Tolosa, fou advocat del parlament, que prohibí el seu llibre Lettres d’un avocat au parlement de Toulouse El 1761 ingressà en l’Acadèmia dels Jocs Florals, que havia premiat obres seves, com Chimères champêtres 1759, Ode sur la philosophie du siècle 1759, etc El 1762 publicà Le gai savoir Els seus epigrames contra JJ Rousseau es feren cèlebres La seva defensa del protestant Pierre-Paul Sirven davant el parlament de Tolosa 1771 li valgué l’amistat…

Afeccionat a la cultura, publicà, juntament amb Melcior Bellver, el llibre Influencia que ejerció la dominación de los árabes en la agricultura, industria y comercio de la provincia de Castellón de la Plana 1889, facs 1982 Aquest treball fou premiat als Jocs Florals de València del 1888 Mancat de formació en la crítica històrica, la seva obra s’emmarca en l’anomenada historiografia liberal romàntica, que es nodreix exclusivament de notícies ja conegudes i sense cap aportació original Fruit d’aquestes inquietuds culturals adquirí gran quantitat de llibres, probablement procedents…

Entrà al Seminari de Girona el 1905, on estudià Collaborà a El Deber d’Olot, a La­bor i Regeneración de Girona, a Marinada de Palamós i a la pàgina literària d’ El Correo Catalán Participà en diversos certàmens literaris, especialment als Jocs Florals de Barcelona S’inclinà pels estudis filològics i obtingué una beca de l’IEC per estudiar a Alemanya, però morí abans de marxar-hi Deixà inèdits un treball sobre la decadència de la llengua catalana inacabat, una traducció de la Medea de Sèneca i, ja a punt d’editar, Emblemes , un llibre de poesia religiosa i de temàtica romàntica…

Casada amb el pintor Josep Picó i Martí, signava habitualment Elisabet Oliveres-Picó Es dedicà a la història catalana i al folklore rossellonès participà regularment en els congressos de la Federació Històrica del Llenguadoc-Rosselló, guanyà diversos premis als Jocs Florals de la Llengua Catalana i donà, durant més de vint anys, conferències a la Societat Agrícola Científica i Literària dels Pirineus Orientals, publicades en el butlletí d’aquesta entitat Fou membre del moviment Nostra Terra i del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, i presidí el grup Germanor 1957-59 i l’…

Estudià filosofia i lletres i medicina, i fou metge de la seva vila natal Publicà Ecos del alma 1890, Armonías marianas 1883, La tradición y la vida de los pueblos i El genio de la ciencia 1888, reflex de la seva profunda fe religiosa És autor d’alguns drames La estrella de la Rábida , La Pilarica i de l’assaig La novela moderna , contra la novella naturalista Obtingué la flor natural als Jocs Florals de Lo Rat Penat 1895, per L’arpa llemosina , i deixà alguns sainets inèdits Bibliografia Ferrer, E 1981 “Contribució a l’estudi de la ideologia de la Renaixença Joan Baptista…

Tradicionalista, deixà els estudis de medicina per participar com a sanitari en la tercera guerra Carlina Exiliat un any a Marsella, s’establí a Barcelona, on collaborà en la creació d’ El Correo Catalán i fundà Lo Borinot , setmanari satíric des del qual impulsà sonades campanyes antiliberals 1877-81 Escriví obres de teatre còmiques, entre les quals A fi de curs , Lo cataplasma , Ball d’etiqueta , La sorpresa i Pa modern , i conreà la poesia lírica, especialment la de caràcter festiu premiada una vegada als Jocs Florals de Barcelona, el 1895, que escriví per a vetllades, festes…

Cursà la carrera d’enginyeria tèxtil, que acabà a la ciutat alsaciana de Moulhouse 1887-89 Fou collaborador d’ Els Follets  1913 —on signava Gnom —, L’Hereu  1913-14 —amb el pseudònim Cabaler —, En Belluguet  1913-16 —on emprà el nom d’ Argentviu —, La Piula , Cu-cut i En Patufet , entre d’altres Assidu participant als jocs florals, és autor de versos de caràcter costumista o històric, i de faules, que recollí en les obres Primerenques 1900, La masia trista 1910, De les golfes , Rurals , i en l’antologia Poesies sd, de la collecció “Lectura Popular” També és autor del monòleg en…

Farmacèutic de professió, exercí a Centelles i a Sabadell Actiu catalanista, mantingué una extensa correspondència amb personatges de l’època Pau Estorch i Siqués, Marià Aguiló, Pers i Ramona, Joan Cortada, etc i collaborà en La Corona de Aragón 1854 En les seves poesies utilitzà el pseudònim de L’Almogàver del Montseny Defensà la necessitat de conrear la prosa en català i fou mantenidor dels Jocs Florals 1863, tot i que en la seva correspondència es queixa de marginació dins el moviment de restauració de la literatura catalana En català, és autor de l’estudi Somatén Reflexió…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on més tard impartí classes de teoria i història de les belles arts També estudià dret a la Universitat de Barcelona Treballà per a diverses editorials i a les revistes Catalunya  i La Illustració Catalana , publicant-hi illustracions i textos Així mateix, fou director artístic de l’ Enciclopedia universal ilustrada Espasa i publicà un Resumen gráfico de la historia del arte 1906, reeditat sovint La seva narració  El Ton de la Muga Estudi per a una novella , guanyà la Copa dels Jocs Florals de Barcelona del 1905 i fou editada …