Resultats de la cerca
Es mostren 3062 resultats
Les brassicàcies o crucíferes
Brassicàcies o crucíferes 1 Coletxó Moricandia arvensis a brot florit i fruitat x 0,5 b flor seccionada longitudinalment, que mostra els dos estams curts i els quatre llargs que caracteritzen les flors de les crucíferes x 1,5 c fruit en síliqua a mig obrir, amb dues rengleres de llavors a cada banda de l’envà central x 1,5 2 Brot de ravenissa blanca Diplotaxis erucoides, x 0,5 3 Draba hispanica a planta en flor, de fulletes menudes i aglomerades en roseta basal x 0,5 b peu fruitat, amb nombroses silícules ellíptiques x 0,5 4 Aspecte general d’Erophila verna, menut teròfit molt primerenc x…
Les zosteràcies
Constitueixen una família d’herbes graminoides que comprèn tres gèneres amb una vintena d’espècies, pròpies de les aigües costaneres de totes les mars temperades dels dos hemisferis A la Mediterrània, sobre fons sorrencs o llimosos i a uns 10 m de profunditat, s’hi fa l’alga de mar o algueró, del gènere Zostera , amb les fulles estretament linears i embeinadores, que de vegades poden ser molt llargues El moviment de les onades les amuntega a les platges on es descomponen, i en alguns llocs les recullen per utilitzar-les com a fertilitzant Les flors es disposen en un espàdix…
Les cariofíl·lides
Les plantes herbàcies, amb flors hermafrodites que porten un sol verticil periàntic, caracteritzen bona part de les cariofíllides Entre les cariofíllides, abunden les plantes pròpies de climes subtropicals i tropicals, com a figuera de moro Opuntia ficus-indica de la família de les cactàcies Montserrat Comelles Es tracta d’una subclasse amb unes 11 000 espècies, principalment herbàcies Pels seus trets generals i pels caràcters de les flors i dels fruits, relativament simples, s’interpreta que degueren derivar directament d’algunes magnòlides primitives Les …
betulàcies
Botànica
Família de fagals integrada per uns sis gèneres que apleguen més de 150 espècies de plantes llenyoses, arbres i arbusts, propis dels països temperats i freds de l’hemisferi nord, tot i que algunes espècies arriben a l’alta muntanya tropical d’Amèrica i d’Àsia.
Presenten fulles simples, alternes, amples i caduques, amb estípules Són plantes monoiques, de flors masculines formades per un cert nombre d’estams de 2 a 10 concrescents, amb una bràctea i disposades en aments, i de flors femenines formades només per un ovari bicarpellar i disposades en una inflorescència més rígida el fruit és monosperm, sec i indehiscent Força betulàcies proporcionen fusta, molt apreciada en la construcció de mobles per la seva importància econòmica, destaca l’espècie Corylus avellana avellaner Betulàcies més destacades Alnus glutinosa vern…
eritrita
Mineralogia i petrografia
Arsenat de cobalt i níquel hidratat, (CoNi)3(AsO4)2ú8H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Els cristalls són d’hàbit prismàtic, allargats segons l’eix c també presenten sovint les cares estriades parallelament a l’eix c Té una duresa 1,5-2,5 i una densitat 3,06 És de color vermell, més pàllid a mesura que augmenta el contingut en níquel, i arriba al color gris o blanc quan la quantitat d’aquest metall és superior a la de cobalt És un mineral secundari, format per l’oxidació dels arsenurs de cobalt i níquel Sovint hom el troba recobrint amb una capa polsosa els minerals primaris, i per això s’ha fet popular el terme de flors…
Francesc d’Assís Marull i Savalls
Literatura catalana
Escriptor.
Aprengué l’ofici patern de sabater i fou administratiu i impressor Collaborà a La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa i la premsa empordanesa i de Girona Publicà poemes en castellà Bosquejos , 1887 Quejas y arrullos i en català Fulles i flors , 1884 Engrunes , 1889 Aires de l’Empordà , 1891, i Quatre flors , 1904 de tema religiós, llegendari, costumista, paisatgista i cosmopolita — A Franklin —, molts dels quals foren premiats en certàmens locals i representatius de la confluència de certa tradició popular amb models jocfloralescos i lectures de poetes…
,
heterògam | heterògama
Botànica
Dit dels capítols amb flors hermafrodites i amb flors unisexuals.
trioic | trioica
Botànica
Dit de la planta polígama que presenta en individus distints flors masculines, flors femenines i flors hermafrodites.
Les fabàcies o papilionàcies
El lot Lotus corniculatus és una papilionàcia comuna als prats i a certs matollars, a bona part del país Les seves tiges terminen en grupets de poques flors i fa fulles trifoliades, cadascuna amb dues estípules de morfologia semblant a la dels folíols Enric Curto La família de les papilionàcies és una de les més importants a escala mundial, tant pel nombre d’espècies que la formen més de 12 000, repartides en uns 450 gèneres com pel protagonisme que tenen moltes en certs paisatges vegetals, com també per la intensa utilització agrícola de què són objecte, ultrapassades només en…
forsítia
Botànica
Nom de diverses espècies de Forsythia, de la família de les oleàcies, petit gènere originari d’Àsia que inclou arbusts caducifolis molt rústics cultivats als jardins europeus per l’espectacularitat de la seva florida.
Les branques són dretes o arquejades i tenen una escorça característica de color groc-verdós amb lenticelles molt marcades les fulles són oposades, de color verd fosc i de marge dentat Les flors són grans, molt vistoses, de color groc fosc i apareixen de manera molt abundant per totes les branques des del final de l’hivern fins a la primavera, abans de les fulles Les flors surten en branques de l’any anterior, per la qual cosa cal podar aquests arbusts després de la floració Són espècies molt fortes, que prefereixen situacions assolellades i que aguanten molt el fred…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina