Resultats de la cerca

Fou alumna d’Alfred Cortot, però el seu principal mestre fou Isidore Philipp, al Conservatori de Música de París El 1928 aconseguí un primer premi de piano en aquest centre Compaginà la carrera concertística amb la docència Fou catedràtica del Conservatori de Música de París, on succeí en el càrrec al seu antic mestre, Isidore Philipp Jean Rivier li dedicà diverses composicions per a piano Durant una gira per l’Europa central sofrí un greu accident automobilístic que li causà greus lesions físiques, fet que l’obligà a abandonar la seva carrera

Vida Edith Giovanna Gassion, més coneguda com a Edith Piaf o "El petit rossinyol", començà a cantar a l’edat de quinze anys pels carrers de París, i més endavant als cafès i cabarets Fascinà moltíssims francesos amb la seva veu trencada, plena de melangia i dramatisme, tot parlant sobre l’amor, el desamor i la mort Accentuava el caràcter dramàtic de les cançons vestint-se sempre de negre quan actuava Entre les cançons que escriví i que la feren més popular hi ha La vie en rose o L’himne a l’amour També convertí en èxits temes d’altres autors, com Milord -de Georges Moustaki- o Non, je ne…

Doctorada per l’Institut Pasteur de París, feu recerca postdoctoral als Estats Units, i els anys 2002-06 treballà a la Universitat de Viena Posteriorment ha encapçalat un equip al Laboratori per a la Medicina d’Infeccions Moleculars MIMS a la Universitat d’Umeå Suècia, projecte en collaboració amb el Laboratori Europeu de Biologia Molecular Des del 2013 dirigeix el departament de Regulació en Biologia de la Infecció del Centre Helmholtz de la Universitat de Hannover Alemanya, on des del 2014 ocupa la càtedra Alexander von Humboldt Ha centrat les seves investigacions en el camp de la regulació…

Graduada el 1971 per l’Institut d’Études Politiques de Paris, l’any 1974 s'incorporà al banc central de França Banque de France Fou representant a Nova York d'aquesta entitat, i el 1990 fou nomenada directora del departament de supervisió financera En 1996-98  representà França en el Comitè de Basilea per a la Supervisió Bancària, del qual ocupà la secretaria general 1998-2003 Posteriorment retornà a la Banque de France com a cap de l’organisme de supervisió Presidenta 2003-13 del Comitè Europeu de Supervisors Bancaris, el 16 de desembre de 2013 fou designada presidenta del Mecanisme Únic de…

Estudià violí amb la seva mare i, posteriorment, amb George Enescu Aparegué en públic per primera vegada a set anys i quan en tenia nou fou convidada com a solista en un concert amb l’Orquestra Colonne, dirigida per Gabriel Pierné Perfeccionà els seus estudis amb Carl Flesh, a Bèlgica A quinze anys fou guardonada amb el primer premi del concurs Wieniawski de Varsòvia Ben aviat assolí fama internacional El 1943 Francis Poulenc li dedicà una sonata Prosseguí la seva carrera després de la Segona Guerra Mundial Morí en un accident d’aviació amb el seu germà, el pianista Jean Neveu, que sovint l’…

Obtingué el títol de pilot el 1948 L’any següent patí un accident aeri que l’obligà a romandre hospitalitzada dos anys, durant els quals li practicaren una vintena d’operacions El 1951 obtingué el títol de pilot d’helicòpter i baté el rècord femení de velocitat amb 818,181 km/h, millorat el 21 de desembre de 1952 amb 855,920 km/h Assolí la velocitat del so el 29 d’agost de 1953 L’any 1962 assolí el rècord de velocitat en circuit de 100 km amb 1 850,2 km/h, que baté el mateix any amb la marca de 2038,7 km/h El 10 de juny de 1965 baté el rècord d’aviació d’avions de negocis en assolir 859,51 km…

De pensament ateu i pessimista, expressat, entre d’altres reculls, a Premières poésies 1845, potser el millor, Poésies philosophiques 1872 i Pensées d’un solitaire 1872

El seu nom real era Édith Gassion Es crià d’una manera irregular restà cega a tres anys, però recuperà la vista Cantà pels cafès durant la guerra de 1939-45 descoberta per Maurice Chevalier, esdevingué una chansonneuse mundialment cèlebre Les seves cançons més destacades foren Non, je ne regrette rien, La vie en rose, Milord, Mon vieux Lucien i altres, amb texts de JCocteau, Michel Prévert, etc També protagonitzà algunes pellícules

Conservadora dels museus i arxius nacionals, es dedicà a la història del seu país i sobretot s’especialitzà en l’edat mitjana Obtingué el premi Femina de crítica i història De la seva bibliografia cal destacar, entre d’altres, Lumière du Moyen Âge 1944, Les gaulois 1957, Les Croisés 1959, Histoire de la bourgeoisie en France 1960-62, dos volums, Aliénor d’Aquitaine 1966, Les Templiers 1974 i La femme au temps des cathédrales 1980

Es casà amb el baró de Chantal 1592 En enviduar 1600, es posà sota la direcció de sant Francesc de Sales, amb el qual fundà l' orde de la Visitació 1610, i en fou superiora, a París, del 1618 al 1622 Fou canonitzada el 1767 Festa 12 de desembre