Resultats de la cerca
Es mostren 1294 resultats
Louis Lacombe
Música
Compositor, pianista i crític francès.
Rebé la primera formació musical de la seva mare, que era pianista, i del 1829 al 1831 fou alumne de PJG Zimmermann al Conservatori de París, on guanyà un primer premi de piano Posteriorment portà a terme una gira de concerts per Europa i, aprofitant la seva estada a Viena, estudià piano amb C Czerny i composició Gràcies a la bona situació financera de la seva primera dona, a partir del 1839 es dedicà quasi exclusivament a la composició La seva obra més coneguda és la simfonia Sapho 1878 per a cor i orquestra Escriví el llibre Philosophie et musique , publicat pòstumament el 1896, i a partir…
Henri Kowalski
Música
Pianista i compositor francès.
El 1853 entrà al Conservatori de París per estudiar amb Marmontel, Prudent i Petit piano i Carafa i S David composició El 1858 començà una intensa carrera com a concertista de piano que el portà per tot Europa i als EUA Del 1880 al 1882 realitzà una gira de concerts a Austràlia, on aconseguí una certa fama com a virtuós del piano i com a compositor Encara que el 1883 tornà a Europa, finalment s’installà a Sydney el 1885 El 1886 fou nomenat director de la Societat Filharmònica d’aquesta ciutat Entre les seves composicions cal destacar l’òpera lírica Vercingetorix 1881, l’oratori The future…
Franz Ignaz Danzi
Música
Compositor alemany.
Membre d’una nissaga de músics alemanys d’origen italià, era fill del violoncellista Innozenz Danzi, de qui rebé les primeres lliçons de violoncel, piano i cant El 1778 ocupà la plaça de violoncellista de la famosa Orquestra de Mannheim, i cinc anys més tard succeí el seu pare, a Munic, com a intèrpret del mateix instrument El 1790, després del seu matrimoni amb la cantant Margarethe Marchand, viatjà arreu d’Europa en una gira de concerts El 1807 obtingué una plaça de mestre de capella a Stuttgart La seva música mostra trets de l’elegància classicista La seva producció inclou tant obres…
Maties Miquel
Música
Pianista i compositor català.
Inicià els estudis a Montblanc i els continuà a Barcelona amb A Barba, P Tintorer i JB Pujol Destacà com a bon pianista i guanyà diversos guardons en concursos de piano El 1883 ingressà al Conservatori de París En aquest centre amplià estudis amb AF Marmontel i el 1885 obtingué el primer accèssit en un concurs de piano Al cap de tres anys tornà a Barcelona, on, segons la documentació conservada, participà en diferents concerts La seva vida, però, es desenvolupà bàsicament a París Allí fundà la Société Espagnole de Concerts i realitzà nombroses actuacions El 1890 feu una gira per Romania És…
cilindre
Música
En alguns instruments de vent-metall, mecanisme que permet canviar a voluntat i instantàniament la llargària del tub sonor i modificar-ne el so fonamental.
És un tipus de vàlvula rotatòria que gira damunt el seu eix dins un revestiment cilíndric comandada per un sistema de lleves o claus Normalment, el sistema bàsic de cilindres n’inclou tres, disposats de tal manera que l’ús de la primera clau -la més propera a l’intèrpret- abaixi l’altura del so un to, la segona mig to i la tercera un to i mig Poden combinar-se i accionar-se’n dues o tres alhora per tal d’aconseguir llargàries del tub que permetin fer sons encara més greus La invenció del cilindre, patentat a Viena el 1832, sa J Riedl S’aplica a diversos instruments de metall, sobretot a les…
màquina extrusora

Màquina extrusora El plàstic que alimenta la màquina és escalfat i impulsat per un cargol sense fi cap a bec de sortida
© Fototeca.cat
Química
Màquina emprada en l’extrusió de plàstics.
La pressió necessària per a l’extrusió és assolida per mitjà d’un cargol sense fi que gira ajustadament dins una carcassa escalfada exteriorment i que empeny el material cap al bec o filera de sortida La fusió del plàstic és conseqüència de la temperatura interior i de l’acció mecànica del cargol pressió i agitació Immediatament abans del bec hom colloca un dispositiu de contrapressió per a poder-ne regular amb precisió la pressió de sortida Normalment el bec és intercanviable, i de la seva forma depèn la forma de l’objecte obtingut Hom efectua la càrrega de la màquina per una boca collocada…
agulla nàutica

Agulla nàutica
Corel
Transports
Instrument d’orientació basat en les propietats dels imants, emprat en els vaixells per tal de determinar la direcció del meridià magnètic i tenir una línia de referència a partir de la qual hom pugui comptar el rumb (brúixola).
Consisteix en diversos imants, anomenats imants directors, situats parallelament, i installats de manera que puguin girar lliurement en el pla horitzontal, tot orientant-se en el sentit del meridià magnètic, par tant en la direcció N-S magnètica, a causa de l’acció del camp magnètic terrestre Tots aquests imants directors són units a una rosa dels vents que gira conjuntament amb ells El nord que indica l’agulla nàutica és el nord magnètic Per tal d’obtenir la direcció del nord geogràfic, cal afegir-hi el valor de la declinació magnètica del lloc on es troba A més, cal corregir la desviació…
kikuiu
Etnologia
Dit de l’individu d’un poble de parla bantú que ocupa els altiplans centrals de Kenya.
Tradicionalment, la seva subsistència es basava en el conreu intensiu dels cereals i en la cria de bestiar Molts trets de llur cultura són de tipus nilòtic Viuen en grups domèstics que formen poblats, però l’organització social gira entorn de grups de parentiu patrilineal inclosos, al seu torn, en diversos grans clans És molt important també la divisió per grups d’edat, l’entrada als quals és marcada per rituals iniciàtics secrets Aquesta organització tingué una gran importància en la rebellió Mau-Mau, protagonitzada en la seva majoria per kikuius Actualment hom en calcula la població en més…
con
Matemàtiques
Superfície reglada generada per totes les rectes (generatrius) que passen per un punt dit vèrtex i per una corba (exterior al punt donat) dita directriu.
La superfície consta de dos fulls units pel vèrtex Es parla de con de revolució si la superfície cònica és engendrada per una recta que passa pel vèrtex i gira al voltant d’una altra recta que també hi passa, la qual és anomenada eix del con Les corbes obtingudes en tallar un con de revolució amb un pla que no passa pel vèrtex reben el nom de seccions còniques o, simplement, còniques Si el pla secant és parallel a una generatriu del con, la cònica rep el nom de paràbola en la resta de casos, el pla secant determina una ellipse o una hipèrbola, segons si el pla talla un full del con o tots…
Josep Sanjuán Ibáñez
Futbol
Futbolista.
Començà en el juvenil del Terrassa Futbol Club, després fou cedit a la Unió Esportiva Tàrrega 1963-64 i tot seguit jugà en el primer equip del Terrassa 1964-67 Jugava de lateral i de central, i en la temporada 1967-68 fitxà pel Comtal Continuà amb el filial del Futbol Club en l’edició 1968-69, amb incursions al primer equip participà en la gira pels Estats Units, al juny del 1969 i en la temporada 1969-70 formà part de la plantilla del Barça Disputà 35 partits i marcà 1 gol Posteriorment jugà a l’Elx 1970-73 i el Terrassa 1973-77 En retirar-se, exercí d’entrenador i dirigí el Terrassa, entre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina