Resultats de la cerca

Debutà al cinema el 1991 com a dissenyador de producció de Todo por la pasta , d’Enrique Urbizu, i com a realitzador d’un curtmetratge esdevingut títol de culte, Mirindas asesinas El 1993 Pedro Almodóvar li produí el primer llargmetratge, la comèdia de ciència-ficció Acción mutante Influït pel còmic i el cinema fantàstic nord-americà, les seves pellícules es caracteritzen per l’humor negre, l’ús irònic de la violència i els homenatges a la cultura popular, trets ben palesos en títols com El día de la bestia 1995, premi Goya al millor director, Perdita Durango 1997, Muertos de…

Diplomat al Collegi de Teatre de Barcelona 2001-04, el 2001 cofundà la companyia El Nacional No Ens Vol, en tots els muntatges de la qual participà, i des del 2014 és membre fundador de La Kompanyia Lliure, adscrita al Teatre Lliure Ha actuat, entre moltes altres obres, a La síndrome de Bucay 2009, de Joan Gallart  La doble vida d’en John 2010, de Ray Cooney, dirigida per Àngel Llàcer  La revolució no serà tuitejada 2013, escrita i dirigida per Jordi Casanovas, Guillem Clua i Pau Miró  Frank V opereta d’una banca privada 2015, de Friedrich Dürrenmatt, sota la direcció de Josep Maria Mestres…

Finalitzats els estudis artístics i d’escenografia a l’Acadèmia de Belles Arts de Florència, amplià l’aprenentatge de la tècnica gestual iniciant una recerca amb l’objectiu de fondre la paraula, el gest i el cant en un mateix moment teatral Desenvolupà la seva carrera artística entre Florència i Barcelona, des del 1971 Treballà amb directors tan diversos com F Zeffirelli, R de Simone, S Zimmermann, E Moshinsky i E Poliakov, i en espectacles com De poble en poble Grec’96, de PHandke, i Así que pasen cinco años Grec’98, de Lorca, ambdós dirigits per Joan Ollé A la vegada, collaborà amb el…

Vida Inicià els estudis musicals a la seu valenciana amb el gironí J Pons, llavors mestre de capella, i algunes de les seves primeres composicions, totes elles de caràcter religiós, foren interpretades a la catedral de València Abandonà la seva ciutat natal vers el 1818 i anà a Madrid, com a director de la banda de música d’un regiment Un cop allí, però, abandonà el regiment i es guanyà la vida com a professor de cant Gomis simpatitzà amb els liberals i compongué diversos cants patriòtics, entre els quals La marcha de los diputados i l' Himno de Riego Aquestes peces li proporcionaren un cert…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Sogetel - Iberoamericana Andrés Vicente Gómez, Madrid ARGUMENT I GUIÓ Antártida 1994, de Francisco Casavella FOTOGRAFIA Xabier Agirresarobe color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Jorge Déniz, Pierre-François Lismosch decorats MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA John Cale SO Vasco Pimentel INTERPRETACIÓ Ariadna Gil Maria, Carlos Fuentes Rafa, José Manuel Lorenzo Velasco, Francis Lorenzo l’inspector, Walter Vidarte l’home gran, Juana Ginzo l’àvia, Iñaki Aierra Coque, Cristina Hoyos la propietària del bar, John Cale Cale ESTRENA Barcelona i Madrid, 08091995 PREMIS…

Les seves primeres activitats foren la participació en diferents concursos locals i regionals de fotografia i cinema El 1980 presentà una selecció dels curts rodats pels seus socis a la seu del Film Club Manresa Després d’algunes jornades d’aprenentatge a Manresa, decidí impulsar un Concurs Nacional de Cinema Amateur La primera edició es realitzà el 1982 i fou organitzada per Joan Bertrán, Josep Giralt, Josep Obradors, Sadurní Rovira i Josep Vendrell Conscients de la progressió irresistible del vídeo, optaren per incorporar-lo el 1993 Entre el 1990 i el 1995 el certamen es convertí en…

Vida Abandonà els estudis a tretze anys, i el 1964 s’installà a Barcelona per estudiar a l’Institut del Teatre Un any després, Adolfo Marsillach li donà un paper secundari a Después de la caída Arthur Miller després guanyà protagonisme al costat de Pau Garsaball a En Baldiri de la costa Joaquim Muntañola i El retaule del flautista Jordi Teixidor Des del 1971 i durant tres anys treballà en la companyia de Núria Espert Destacà també en títols com ara Quan la ràdio parlava de Franco 1979, Josep Maria Benet i Jornet, Terra baixa Àngel Guimerà i Tartan dels micos Terenci Moix En el cinema debutà…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IPC Ideas y Producciones Cinematográficas Enric Viciano, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1973 de Joan Marsé GUIÓ V Aranda FOTOGRAFIA Joan Amorós Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Rossell, Antoni Belart ambientador MUNTATGE Teresa Font MÚSICA José Nieto SO Licio Marcos de Oliveira INTERPRETACIÓ Victoria Abril Menchu/Ramona/Aurora Nin, Jorge Sanz Java, Antonio Banderas Marcos, Javier Gurruchaga Conrado, Guillermo Montesinos Fusam, Ferran Rañé Taylor, Lluís Homar Palau, Joan Miralles Nadal, Carlos Tristancho Sendra, Juan Diego Botto…

Estudià composició a la Royal Academy of Music i al King's College 1961-67 i es dedicà també a l’edició d’obres de Purcell i Händel i a la recerca musicològica a Romania Fou crític musical per a diverses publicacions 1968-78, i el 1974 publicà l’estudi Experimental Music John Cage and Beyond El 1976, un encàrrec de música per a una obra de Goldoni el decantà envers la composició i el portà a formar una orquestra heterodoxa Campiello Band, posteriorment Michael Nyman Band Ha estrenat les òperes The Man Who Mistook his Wife for a Hat 1986, Noises, Sounds and Sweet Airs 1994, Facing Goya…

Periodista, del 1974 al 1994 fou corresponsal i reporter de guerra en nombrosos conflictes internacionals, amb cròniques per a ABC i altres diaris, i posteriorment continuà la trajectòria periodística com a columnista Escriptor molt orientat vers el relat d’intriga i també el d’aventures d’ambientació històrica, influït especialment per l’obra d’Alexandre Dumas, ha publicat, entre d’altres, El húsar 1986, El maestro de esgrima 1988,  La tabla de Flandes 1990, El club Dumas 1993, Grand Prix de literatura policíaca de França, Territorio Comanche 1994, La piel del…