Resultats de la cerca
Es mostren 990 resultats
Gualbes

Armes dels Gualbes
Llinatge patrici d’origen incert que habitava a Barcelona des del primer terç del segle XIV.
Inicià el camí de l’alta burgesia amb activitats comercials com la draperia i la mercaderia, la marineria i la banca molt potent, que perdurà fins el 1406 Ponç, Joan, Manuel, Francesc, Jaume —aquest, associat amb Eimeric Dusai, obtingué de Pere II l’administració de la seca de Perpinyà— i Nicolau Gualbes , fill de Ferrer Gualbes , que fou batlle durant les revoltes del 1391 contra el call i tingué tractes amb la banca Datini, de Prato, a Itàlia La banca Gualbes tenia també interessos comercials a les Balears, Saragossa i Perpinyà Uns altres membres exerciren aquest ofici alhora que el govern…
monestir de Sant Hilari de Carcassona
Abadia
Abadia benedictina, avui església parroquial de Sant Hilari, al baix Rasès (Llenguadoc), sota l’advocació de l’Assumpta.
Fou fundada al s VIII en honor de sant Sadurní i de sant Hilari, però que finalment s’anomenà només de Sant Hilari, per tal com guardava des del 969 el cos d’aquest sant, martiritzat a Carcassona Lluís el Piadós li confirmà els seus béns el 825 Tenia inicialment 32 monjos La seva àmplia dotació s’estenia pels comtats de Carcassona, Rasès, Tolosa i Rosselló Sofrí molt durant la croada contra els albigesos s XIII, i al segle següent inicià la decadència i baixà a vint monjos, i arribà a sis el 1691 Fou secularitzat el 1758, quan tenia només set monjos, i els seus béns foren units al seminari de…
Lo Puèi
Ciutat
Ciutat d’Alvèrnia, Occitània, capital del departament d’Alt Loira, França.
Situada a la vora del riu Bòrnha, afluent del Loira Està dominada per la Roca Cornelha, que posseeix una monumental imatge de la Mare de Déu És eminentment industrial, amb indústries alimentàries i de licors, i també de la confecció Són famoses, sobretot, les puntes de coixí, conegudes des de l’edat mitjana, que tingueren una gran anomenada als segles XVII i XVIII i, posteriorment, a partir del 1830, amb la introducció de nous models al segle XX el treball de les puntes és fet gairebé tot a màquina Ciutat de pelegrinatges durant l’edat mitjana, molts tractadistes han vist una…
índex
Electrònica i informàtica
Conjunt de dades que conté informació sobre la localització d’altres dades.
Les dades sobre les quals es guarda la informació són pròpiament les dades la informació continguda en els índexs s’usa per a poder-hi accedir de forma més o menys ràpida L’ordenació d’un conjunt de dades és una operació costosa, entre altres coses per la necessitat de reubicar les dades que no són en la posició correcta dins la seqüència d’ordenació l’ordenació d’un índex és molt menys costosa perquè les dades a reubicar són simplement la informació d’on realment són les dades D’aquesta manera, el manteniment d’un índex sobre un conjunt de dades permet tenir-hi un accés ordenat…
la Perxa
Priorat
Antic priorat benedictí (Santa Maria del Coll de la Perxa) i hospital de pelegrins del municipi de la Cabanassa (Alta Cerdanya), al coll de la Perxa.
El 965 el comte Sunifré de Cerdanya donà el lloc a l’abadia d’Arles, però el priorat no consta fins a la fi del s XII, regit per un monjo de Cuixà amb el títol de prior Per la seva situació tingué la funció de refugi de vianants i adquirí gran vitalitat l’hospital, que ja el 1235 rebé privilegis del comte cerdà Nunó Sanç Tenien cura del priorat i hospital el prior amb alguns germans i donats, i vivien de la caritat dels fidels i dels drets de pasturatges Fou destruït en part en les lluites amb els francesos de mitjan s XVII després del tractat dels Pirineus deixà de dependre de Cuixà i fou…
Miño
El Miño al seu pas per Ourense
© Fototeca.cat
Riu
Riu principal de Galícia (340 km).
Neix a la llacuna de Fonmiñá, a A Fonsagrada Lugo, a 690 m d’altitud, i desemboca a l’Atlàntic, prop d’A Guarda Passa per Lugo A Os Peares, on porta 110 m 3 /s, rep el seu afluent principal, el Sil, de més cabal que ell mateix 150 m 3 /s Passa per Ourense i Ribadavia i forma frontera amb Portugal des de Notava És navegable fins a Tui A la desembocadura porta un cabal d’uns 300 m 3 /s, cosa que, considerat el seu vessant, de només 15599 km 2 , el fa el riu de més cabal relatiu a la península Ibèrica La seva alimentació és essencialment pluvial i oceànica, i presenta aigües altes d…
Castell d’Algar (Valldellou)
Art romànic
A migdia de la Penella, entre el barranc del Molí del Pubill i la Noguera Ribagorçana, hi ha la casa de la Torre de la Llenca, vora la qual es trobava l’antic nucli d’Algar Hi mena un camí que surt de Valldellou i segueix sempre l’esmentat barranc El lloc d’ ipso Algar fou organitzat pel vescomte Guerau II Ponç de Cabrera entre els anys 1090 i 1103 El 1120 Ramon Berenguer d’Àger donava a Sant Pere d’Àger l’almúnia o quadra d’Algar amb tot el que hi posseïa el seu oncle Bernat Berenguer pel vescomte Guerau II Ponç de Cabrera Més tard, Algar és consignat entre els castells que tant el papa…
Sant Joan de Riuprimer o del Galí (Vic)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Sentfores, bé que dintre el terme parroquial de Santa Eulàlia de Riuprimer Fou sempre una sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia L’església apareix documentada l’any 1003 i el 1161 consta com a parròquia, si bé era únicament sufragània, ja que, com a parròquia, no figura en cap llista ni tan sols en una d’una vintena d’anys anterior En les visites pastorals que l’any 1687 feu el bisbe Pasqual, consta que Sant Joan de Riuprimer o del Galí era sufragània de Santa Eulàlia de Riuprimer segons ja manifestava una notícia del 1357 La…
Santa Maria de Caldes d’Estrac
Art romànic
El lloc és documentat des de l’any 1128 amb el nom de Aquas Calidas d’Estarag i consta que des del segle anterior el seu territori formava part de l’efímer castell de Montalt, aviat refós amb el terme de Mataró Vers el 1219 Pere Gruny alçà prop les fonts termals un hospital i una església dedicada a santa Maria, que el 1230 consten amb el nom de Callis de Staracho i que es trobaven sobre terres de les parròquies de Sant Andreu de Llavaneres i de Sant Vicenç de Calidis , dit més endavant de Montalt o de Llavaneres Hi ha notícies del seu funcionament com a filial els anys 1303 i 1336, i que fou…
Fragment de sarcòfag amb pastor, de Tarragona
Fou trobat a la necròpoli paleocristiana i ara es guarda al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, a la reserva, amb el núm d’inv P 435 És una peça de marbre blanc i les seves mides són 0,195 × 0,17 m Es tracta de l’extrem dret d’una tapa de sarcòfag, amb representació d’un pastor imberbe reclinat vesteix túnica manicata cincta , i presenta un pedum al braç esquerre Aquest és un tema habitual en la plàstica de sarcòfags dels tallers romans del final del segle III i del segle IV, que també es dóna al nord d’Àfrica L’estil de la peça sembla que correspon al dels tallers cartaginesos de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina