Resultats de la cerca

Es formà musicalment a Bolonya, on estudià piano, harmonia, contrapunt i composició, assignatura aquesta darrera que cursà amb G Martucci Obtingué diversos premis de composició entre el 1891 i el 1905 A partir del 1898 fou professor de piano a Bolonya Desenvolupà una carrera concertística com a solista i també en grups de cambra i fundà un quintet en el qual O Respighi tocava la viola Compongué obres per a piano i música coral i de cambra i escriví obres de caràcter didàctic Lezioni teorico-pratiche sui nuovi sistemi fondamentali nella tecnica del piano forte i Metodo di…

Començà a estudiar orgue al Royal College of Music el 1899 Després de fer unes quantes feines a Londres, anà a la catedral de Lichfield com a organista auxiliar i, el 1919, al New College d’Oxford Del 1923 al 1953 fou professor d’orgue i harmonia al Royal College of Music RCM El 1933 fou nomenat organista de la St George’s Chapel de Windsor Rebé el títol de cavaller el 1954 Fou director d’estudis musicals a l’RCM des del 1956 fins al 1961, any en què es jubilà tant de l’RCM com del càrrec de Windsor Com a compositor de música d’església fou conservador i competent, i treballà…

Estudià al Conservatori de París amb ChM Widor, A Gédalge i V d’Indy La seva música, que reprèn elements de la polifonia antiga francesa, és obertament modal en la melodia, però rigorosament diatònica en l’harmonia El seu gust per l’organologia antiga el portà a ser conservador del museu d’instruments del Conservatori de París 1949-61 La seva obra és molt extensa i diversa Inclou música escènica Le Rossignol en amour , òpera, 1928, orquestral tretze simfonies Concert per a piano , 1962 Concert per a clavicordi , 1967, vocal 6 tetrafonies , sobre textos del mateix composistor,…

Després de participar en la Primera Guerra Mundial, estudià contrapunt i fuga amb G Caussade, primer de manera particular i més endavant, el 1922, al Conservatori de París, on també fou alumne de J Gallon harmonia, M Emmanuel història de la música, P Braud piano i P Bazelaire violoncel En acabar els estudis el 1926, aconseguí el primer premi de contrapunt i fuga El 1948 fou nomenat assistent de les classes de composició de D Milhaud al Conservatori de París, al qual succeí definitivament el 1962 Presidí la societat de música de cambra Le Triton Considerat sovint un compositor…

Ha estat un dels científics més prolífics i amb interessos més diversos Amb J Bernoulli, JB D’Alembert i altres investigadors, establí els fonaments matemàtics i físics de l’acústica actual i, mitjançant les seves aportacions al càlcul diferencial, feu una contribució fonamental a l’estudi de la propagació de les ones sonores S’ocupà també de qüestions com l’harmonia i la teoria musical Vers el 1726 escriví Dissertatio physica de sono , on estudià els diferents tipus de vibracions de l’aire i dels cossos que donen lloc als sons El 1739 publicà el tractat Tentamen novae theoriae…

Estudià al Conservatori Superior de Música de Madrid amb José Trago piano, Bartolomé Pérez Casas i Conrado del Campo harmonia i composició Posteriorment ho feu a París amb Josep Iturbi i Alfred Cortot Com a solista oferí concerts a destacades ciutats europees i d’Amèrica A partir del 1944 fou professor de piano al Conservatori de Madrid i dos anys més tard hi rebé el Premio Nacional de Piano Com a compositor sobresortí en obres per a piano, entre d’altres un concert Fou autor de l' Ensayo sobre la técnica trascendente del piano 1944 i enregistrà diversos discos, alguns amb la…

Estudià al Conservatori de Música de París amb Henriette Renié i només amb tretze anys es diplomà amb dos premis en arpa i harmonia A disset anys debutà amb l’orquestra dels Concerts Lamoureaux Durant la Primera Guerra Mundial tocà l’orgue a la basílica del Sacré-Coeur de París El 1922 debutà a Londres, i dos anys després ho feu a Nova York Durant els anys trenta s’establí definitivament als Estats Units i el 1945 obtingué la nacionalitat d’aquest país Des del 1938 fins a la seva mort fou professor de la Juilliard School Entre el 1943 i el 1963 també fou professor del…

El seu cognom era Sharpe, però se’l canvià com a agraïment a un familiar que es deia Ellis, del qual rebé una important herència Estudià matemàtiques i filologia clàssica Com a filòleg, els seus escrits significaren un gran pas endavant en l’estudi de la pronunciació de la llengua anglesa Fou aquesta orientació la que el dugué a investigar l’afinació dels sons de les vocals de la seva llengua, i així esdevingué escriptor sobre aspectes científics de la música Destacà amb l’assaig History of Musical Pitch 1880 La seva visió de l’harmonia i el temprament fou controvertida, ja que…

Estudià piano, harmonia i fuga al Conservatori de Brusselles i el 1879 guanyà un Premi Extraordinari de piano ex aequo amb Isaac Albéniz Posteriorment es perfeccionà com a pianista amb Franz Liszt a Weimar, i amb Camille Saint-Saëns a París El 1887 fou nomenat professor de piano del Conservatori de Brusselles, institució en la qual ensenyà fins el 1930 S’especialitzà en l’obra pianística de Grieg, de qui estrenà diverses composicions La seva virtuositat el convertí en un dels intèrprets més cèlebres del moment Fou autor de diverses obres simfòniques i de cambra de caràcter…

Estudià piano amb L Diémer, harmonia amb A Lavignac i composició amb A Gédalge al Conservatori de París entre el 1894 i el 1898 Inicià una prometedora carrera com a pianista que aviat, però, abandonà per dedicar-se a la pedagogia, camp en el qual esdevingué una de les grans figures franceses dels primers decennis del segle XX Fou professor del Conservatori de París, on tingué un gran nombre d’alumnes destacats, entre els quals el més famós fou Alfred Cortot, continuador de la seva tasca a partir de la dècada dels anys vint L’empremta de Lazare Lévy s’ha fet molt més manifesta en…