Resultats de la cerca

A causa de llur caràcter amfòter, els aminoàcids no poden ésser valorats directament amb àlcalis si no és a base d’emmascarar l’activitat bàsica del grup amino -NH 2 El mètode de Sørensen consisteix a fer reaccionar l’aminoàcid amb una solució de formalina, de tal manera que els àtoms d’hidrogen del grup amino se substitueixen per grups hidroximetilè i aleshores és factible la valoració directa del grup d’àcid carboxílic

Consta de tres elements el mòdul de comandament , centre de control i habitacle de la tripulació i l’únic que era recuperat, el mòdul d’impuls , amb quatre motors de retroacció destinats a aconseguir l’entrada a l’atmosfera, i el mòdul d’equipament , proveït dels motors de posició, de les reserves de combustible dels dipòsits d’oxigen i hidrogen i d’una part del sistema de condicionament de la cabina habitada

També anomenat àcid pirosulfúric, la seva fórmula és H 2 S 2 O 7 Es presenta com un líquid oliós i dens, amb tonalitats que van des d’incolor a marró És molt higroscòpic i produeix vapors tòxics i sufocants Descompon en escalfar-se i és un agent oxidant fort reacciona violentament amb l’aigua i les bases, generant hidrogen Es fa servir en la producció d’explosius i en síntesi química com a agent sulfactant

També és anomenada niacinamida i factor PP preventiu de la pellagra Fou descoberta per Warburg i Christian el 1935 En l’organisme dels mamífers es forma a partir del triptòfan La seva importància bioquímica prové del fet que forma part dels piridin-nucleòtids, que tenen un paper fonamental com a coenzims transportadors d’hidrogen És el precursor del dinucleòtid adenina-nicotinamida NAD Es troba a totes les cèllules vivents i, en forma lliure, a l’orina dels animals

És un líquid incolor, d’olor molt forta, que bull a 105°C i explota a 110°C La seva solubilitat és similar a la de l’àcid acètic Hom l’obté per oxidació de l’àcid acètic amb peròxid d'hidrogen en presència d’àcid sulfúric com a catalitzador És subministrat en solucions al 40% en àcid acètic És emprat com a agent de blanqueig, catalitzador per a polimeritzacions, bactericida i fungicida, i com a oxidant en síntesi orgànica

La força dels àcids fenols depèn de la posició relativa de les dues funcions En el cas dels àcids hidroxibenzoics que són els àcids fenols més simples, l’isòmer orto àcid salicílic és molt més fort que l’àcid benzoic, l’isòmer meta lleugerament més fort i l’isòmer para lleugerament més feble Aquest comportament complex és explicat per l’acció combinada dels efectes inductiu i mesomèric, i per la formació d’un enllaç hidrogen en l’àcid salicílic

El potencial no és el teòric, però, per calibratge amb un elèctrode d’hidrogen, hom pot realitzar mesures satisfactòries, sobretot entre els pH 2,2 i 7,8 i en medi no reductor L’elèctrode d’antimoni ha perdut tot interès pràctic per a les mesures de pH a causa de la generalització i perfeccionament dels aparells que permeten la utilització de l’elèctrode de vidre, però és emprat per a potenciometries en solvents no aquosos

Líquid soluble en aigua i en la major part dels dissolvents orgànics, que bull a 82°C sota una pressió de 23 mm de Hg i es descompon destillant-lo a pressió atmosfèrica És obtingut addicionant en fase líquida, a baixa temperatura i en presència d’un catalitzador alcalí, cianur d’hidrogen àcid cianhídric a l’acetona S'utilitza com a insecticida i com a intermediari en síntesi orgànica, especialment per a la preparació industrial dels èsters metacrílics

Les seves propietats depenen de la posició recíproca dels dos carbonils en la molècula Un exemple de dicetona α és el diacetil, i de dicetona β, l'acetilacetona Formen sals amb els àcids a causa de l’existència de dues formes tautòmeres, la cetònica i l’enòlica, que conté el grup en aquest, l’àtom d’hidrogen de l’hidroxil és substituït per metalls Les dicetones es transformen en composts cíclics a partir de la forma enòlica

L’àtom d’oxigen del grup epòxid reacciona fàcilment amb l’hidrogen actiu de les substàncies del tipus R-H, com l’aigua, els àcids, els alcohols, etc reacció d’obertura , i dóna, habitualment, derivats hidroxílics Els composts epòxid són susceptibles de sofrir reordenacions catalítiques que produeixen derivats carbonílics, cetones o aldehids, segons l’estructura de l’epòxid considerat Hom els empra en l’obtenció d’insecticides, plastificants, estabilitzants per a cautxús i vernissos, lubrificants, emulsionants i plàstics