Resultats de la cerca

Cursà la carrera de peritatge mercantil i treballà a l’Agència Marítima Delgado 1916-30 Assistí al Cercle Artístic de Sant Lluc —on feu amistat amb Joan Miró—, del qual fou bibliotecari El 1925 inicià la seva collaboració com a crític d’art a la Gaseta de les Arts , i després a D’Ací i d’Allà i a La Veu de Catalunya Manifestà una clara voluntat de ruptura amb el Noucentisme, per incorporar la cultura artística catalana a l’òrbita avantguardista europea Coneixedor de la cultura francesa dels anys vint i trenta, els seus referents foren Jean Cocteau, Maritain, Paul Morand, Blaise…

El galleguisme polític s’inicià en un grup d’intellectuals que actuaren a partir del 1840 a través de periòdics com El Porvenir , El Recreo Compostelano  i El Idólatra de Galicia En fou una figura destacada Antolín Faraldo , que a l’assemblea federal de Lugo 1843 reclamà la independència de Galícia Faraldo, Añón i Rua Figueroa foren els inspiradors ideològics de la revolució gallega del 1846, però, quan aquesta fracassà, s’hagueren d’exiliar El 1855 aparegué a la Corunya el periòdic de signe regionalista El Clamor de Galicia , dirigit per Benito Vicetto Però la formulació del galleguisme del…

Fill d’un petit fabricant de tints i pintor afeccionat, amic íntim i veí de Simó Gómez Passà per Llotja i per l’acadèmia Martínez Altés Treballà d’aprenent a la litografia Gual, i Adrià Gual l’introduí vers el 1895 a l’acadèmia Borrell, on fou condeixeble dels integrants del grup d’ El Rovell de l’Ou Collaborà a la revista manuscrita Il Tiberio , on dibuixava i feia crítica d’art 1896-98 El 1895 ja participà en una collectiva a la Sala Parés, i l’any següent a l’Exposició de Belles Arts Barcelonina El 1899, amb Pere Ysern i Emili Fontbona, anà a París, on estudià a l’acadèmia…

Vida i obra Fill del jurisconsult i polític Francesc Permanyer , obtingué el títol de batxillerat el 1862 i estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en dret administratiu 1867 i en dret civil i canònic abril del 1869, especialitat aquesta última en la qual es doctorà sis mesos després, el 15 d’octubre d’aquest mateix any A la Universitat de Barcelona fou professor auxiliar des del final del 1872, catedràtic supernumerari 1878 i catedràtic numerari d’història general del dret espanyol 1884 El 1899 fou proposat per la junta de professors de la Facultat de Dret com a vocal de…

Vida i obra La seva poesia representa l’aportació més sòlida de la poesia femenina i feminista de la literatura catalana contemporània Estudià filologia romànica i participà en el naixement de Llibres del Mall Collaborà en diversos moviments i en diferents revistes com ara Reduccions , Escrivim a les parets i Dones en lluita La seva primera obra, Cau de llunes 1977, guardonada amb el premi Carles Riba 1976, s’obria amb l’ideari contundent d’una divisa que ha illuminat, de fet, tota la seva obra agrair a l’atzar haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i tenir el tèrbol atzur de…

Formació i trajectòria acadèmica i professional Llicenciat en lletres per la Universitat de Barcelona 1961-66, fou lector d’hispàniques a la Universitat de Bristol 1969-72, i després d’uns quants anys dedicat a la traducció cursà un màster en Literary Translation per la Universitat d’Essex 1989-90 i es doctorà en teoria de la traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona 1997, on és professor titular de la Facultat de Traducció i d’Interpretació i cap de departament Exercí també la docència en un institut de batxillerat de Barcelona, on fou catedràtic de llengua i literatura catalanes…

Finançada per la Fundació Concepció Rabell i Cibils , de la qual era marmessor Rafael Patxot i Jubert , fou articulada i dirigida per l’ Orfeó Català , amb la cooperació d’un consell on eren representats el Centre Excursionista de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya creat l’any 1915 per Tomàs Carreras i Artau, entre d’altres Des de la seva creació, reuní un gran nombre de collaboradors experts en música, literatura i folklore —Marià Aguiló, Antoni Noguera o Cosme Bauzà, per exemple—, amb la finalitat de recopilar, fer estudis comparatius i…

Llicenciat en dret 1932, milità al Bloc Obrer i Camperol i al PSUC Durant la Guerra Civil de 1936-39 lluità als fronts de Madrid i d’Aragó Exiliat el 1939 a França, el 1942 s’establí a Mèxic i hi treballà com a linotipista Fou redactor en la revista Full Català , precedent de Quaderns de l’Exili , de la qual fou fundador 1943-47 i editor, juntament amb F de Pol, R Galí, A Artís-Gener, P Calders, V Riera Llorca i JM Ametlla Edità, amb estudis i anotacions, L’Atlàntida , Canigó , La nacionalitat catalana i la primera edició de les Poesies de Màrius Torres 1947 El 1948 tornà a Catalunya i s’…

D’origen patrici burgès, estudià dret a Leipzig 1765-68 i a Estrasburg 1770- 71, on es vinculà al Sturm und Drang i conegué Herder, que el féu interessar per la poesia popular, per Shakespeare, Homer i Ossian Tornà a la seva ciutat per exercir-hi d’advocat, sense gaire vocació seguí una època de gran fecunditat literària Edità, amb Merck i Herder, els Frankfurter gelehrte Anzeigen ‘Quaderns erudits de Frankfurt’, òrgan programàtic de la jove generació progressista A instàncies del duc Carles August, s’installà a Weimar 1775, on aviat es formà un important cercle intellectual Herder, Wieland,…

L’aparició de l’italià com a llengua filosòfica està estretament unida al sorgiment de les actituds de pensament que hom acostuma a designar com a modernes És tant la llengua emprada per Maquiavel 1469-1527 com la que generalment utilitza Galileu alilei 1564-1642 en les obres divulgatòries de la seva tasca científica En tots dos casos la tria de l’italià com a mitjà d’expressió era determinada per propòsits polítics i estratègics Maquiavel és un propagandista de la unitat italiana i Galileu vol alliberar-se de les barreres que imposava la influéncia eclesiàstica En aquest sentit, cal recordar…