Resultats de la cerca
Es mostren 394 resultats
compaginació
Disseny i arts gràfiques
Combinació de tots els elements constitutius d’un imprès (galerades, espais en blanc, marges, il·lustracions, titulars, etc) per tal de formar-ne les pàgines.
En la compaginació cal adequar el format i les proporcions d’aquests elements al caràcter de l’obra a fi de facilitar-ne al màxim l’assimilació amb aquest propòsit hom recorre sovint a provatures i assaigs del disseny de les pàgines, materialitzats en una maqueta que servirà com a model de la compaginació definitiva
codi de barres
Electrònica i informàtica
Conjunt de barres de diferents gruixos que formen un rectangle imprès sobre els productes venuts a la menuda i que tradueix d’una manera susceptible d’ésser llegida per un lector de raigs làser el codi numèric de tretze xifres —imprès sota les barres— que identifica cada article comercial d’una manera inequívoca.
Les dues primeres xifres del codi indiquen el país d’origen del producte les cinc següents, l’empresa que l’ha fabricat o envasat les altres cinc identifiquen el producte i el seu pes l’últim de tots és un dígit de control La lectura electrònica d’aquest codi permet el còmput instantani dels preus de venda agilització de les operaciuons de caixa en els grans magatzems i l’actualització permanent de les existències millora de la gestió d’estocs
tabulatura
Música
Qualsevol sistema de notació instrumental que utilitzi lletres, nombres o altres signes en lloc dels que són propis de la notació amb pentagrama.
La música occidental ha emprat sistemes d’aquest tipus des del segle XIV, i majoritàriament estan relacionats amb la tècnica de tocar un determinat instrument Enfront de la notació mensural de tipus convencional, els signes de la qual indiquen l’alçada i el valor d’una nota, les tabulatures fan servir uns signes que assenyalen la manera d’obtenir els sons en un instrument concret, i d’altres que serveixen per a indicar-ne el valor Si bé avui dia s’ha imposat la notació amb pentagrama, algunes de les seves característiques principals procedeixen de les tabulatures, com per exemple l’ús de…
Propaganda franquista en català
Full de propaganda falangista en català, 1939 Coll R Surroca / GS Els serveis de propaganda franquista havien desplegat, al gener del 1939, una campanya destinada a guanyar-se la confiança de la població catalana en el moment d’ocupar la plaça més important, la ciutat de Barcelona Coneixien la gran activitat que, de manera tan eficaç, havia portat a terme, durant els anys de la guerra, el servei corresponent de la Generalitat, el Comissariat de Propaganda, i així va creure oportú d’entrar a la capital de Catalunya amb un missatge tranquillitzador Segons Dionisio Ridruejo —aleshores cap del…
cosida
Disseny i arts gràfiques
Operació consistent en la unió dels diferents plecs de qualsevol imprès susceptible d’ésser enquadernat, sia amb fil vegetal, sintètic, amb grapes o amb filferro.
En els dos primers casos hom pot efectuar-la a mà, pràctica actualment en desús, i a màquina en tots quatre Hom parla de cosida per plecs quan aquesta és duta a terme unint els plecs horitzontalment, i en pla quan hom travessa els fulls solts verticalment
Catalonia
Poema en anglès d’Edward Hawke Locker, en 75 quartetes, amb notes explicatives, imprès a Edimburg (1811) per James Ballantyne i dedicat a Walter Scott.
Fou escrit a bord del vaixell de guerra “Caledònia” quan navegava per la Mediterrània, i datat el 16 de setembre de 1811 Descriu la campanya de Catalunya durant la guerra del Francès, amb allusions al setge de Barcelona del 1714 i al recobrament de les llibertats de Catalunya
Archives nationales
Historiografia catalana
Arxiu creat a París com a dipòsit central de documentació arran d’un ordenament que prengué cos a partir del decret de 7 de setembre de 1790 i la llei de 25 de juny de 1794.
Els antecedents immediats a la seva materialització cal cercar-los en la nova administració creada durant la Revolució Francesa, que propicià l’aparició d’una nova manera d’entendre el lloc que ocupava la informació generada pels organismes públics i, en general, per tota la societat La idea era centralitzar els arxius a través d’una xarxa de centres repartits al llarg del territori francès i, el més important, permetre el lliure accés als ciutadans, cosa que contrastava amb les pràctiques anteriors del secret d’Estat L’arxiu residí en llocs diversos durant els anys revolucionaris fins que el…
Vicent Branchat
Historiografia catalana
Jurista vuitcentista, expert en l’administració dels drets del Reial Patrimoni del Regne de València i investigador dels seus antecedents legals i documentals.
Fill d’un comerciant de llibres, Cristòbal Branchat, el contacte quotidià amb la lletra impresa feu que, des de molt jove, mostrés afició per la lectura i l’estudi Després de cursar estudis a la Universitat de València, on es graduà com a mestre en arts i, després, en lleis, s’incorporà al Collegi d’Advocats de la ciutat El 1776 fou nomenat assessor del Reial Patrimoni del Regne de València, càrrec dependent de la Intendència de València des del qual desenvolupà una important tasca en la recuperació dels drets patrimonials Posteriorment, ocupà el càrrec d’oïdor de la Reial Audiència…
Poesies catalanes de Víctor Balaguer
Literatura catalana
Títol del darrer dels reculls de poesies de VíctorBalaguer, publicat, en dos volums, entre el 1891 i el 1892.
Desenvolupament enciclopèdic Balaguer, tot i que començà la carrerapoètica en llengua castellana Flores del alma , 1848 Junto al hogar , volum II, 1852, i que, cap al final de la seva vida, tornà a escriure-hi, si bé de manera esporàdica i complementària, realitzà el gros de la seva obra en llengua catalana i, per extensió i en un moment determinat, en llengua provençal Els primers poemes catalans els publicà en plena repressió del Bienni Progressista, i, en el fons, com un acte, alhora, de replegament i d’afirmació, el 1857 Un any després, n’aplegà, amb el títol de “Lo Trobador de…
cançoner
Música
Recull de composicions musicals monòdiques o polifòniques, escrites sobre textos poètics, que s’han conservat reunides manuscrites o bé impreses.
S’empra aquest terme per a designar també les recopilacions miscellànies que apleguen diferents gèneres musicals dels repertoris eclesiàstic i profà Els primers cançoners que es coneixen pertanyen a la lírica trobadoresca del segle XIII, i durant el segle següent feren la seva aparició els primers cançoners polifònics de repertori tant religiós com profà Malgrat que a partir del segle XV hom tendí a reunir la polifonia eclesiàstica en llibres de cor i la polifonia profana en cançoners, al llarg del segle XVI encara hi ha cançoners miscellanis en els quals les misses i els motets en llatí…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina