Resultats de la cerca
Es mostren 502 resultats
microquàsar
Astronomia
Estel binari de raigs X que presenta dolls de matèria expulsats del sistema a velocitats relativistes.
El sistema binari és format per un estel normal i un objecte compacte —que pot ésser un estel de neutrons o un forat negre— L’estel normal transfereix massa a l’objecte compacte, formant sovint un disc d’acreció al voltant d’aquest Els raigs X provinents d’aquest sistema s’originen, en part, per l’escalfament del disc d’acreció En alguns discs d’acreció les condicions hidrodinàmiques són tals, que, sigui de forma puntual o de manera continuada, s’esdevenen erupcions en què grans quantitats de massa són expulsades del sistema en direcció perpendicular al disc d’acreció El material expulsat és…
nervi
Anatomia animal
Cadascun dels cordons que posen en relació els centres nerviosos o els ganglis perifèrics amb les diferents parts del cos.
Segons la constitució, els nervis poden ésser mielínics i amielínics En els mielínics, els axons de les cèllules nervioses són coberts per una beina de mielina La mielina es troba separada a certs intervals nòduls de Ranvier, i al damunt hi ha el neurilemma o beina de Schwann En els amielínics els axons són coberts directament pel neurilemma La diferència entre els uns i els altres està en el fet que els amielínics tenen una velocitat de conducció menor que els mielínics Clàssicament, els nervis han estat classificats en cranials, raquidis i organovegetatius…
música de l’Àfrica khoisànida
Música
Música desenvolupada a l’Àfrica khoisànida, territori inclòs, bàsicament, en els actuals estats d’Angola, Botswana, Namíbia, Zàmbia, Sud-àfrica, zones habitades pels pobles khoikhoi (hotentots) i san (boiximans), els habitants més antics de l’Àfrica austral i oriental.
Al llarg dels darrers deu millennis, les poblacions khoisànides foren empeses, des del nord i l’oest, per poblacions negroides de llengua bantú i procedència centreafricana cap al desert de Kalahari Els khoikhois, pastors que vivien per tota l’Àfrica austral, foren desposseïts durant el segle XVII de les seves terres pels holandesos, que actuaren des del sud, i més tard delmats per la verola Esclavitzats, es barrejaren, entre d’altres, amb els holandesos griqua i amb els bantús cape colored Els sans, almenys des del segle XV i fins al segle XIX, s’establiren com a caçadors recollectors en…
aleatoritzador
En telecomunicacions digitals, dispositiu que criptografia la informació segons una regla fixa o unes regles que varien al cap d’uns intervals de temps preestablerts.
De fet, el nom més apropiat és pseudoaleatoritzador, perquè la regla de construcció de la seqüència aleatòria de senyals és determinada i reproduïble En particular, és usat en els sistemes de televisió de pagament, en què l’usuari desxifra la informació transmesa per mitjà d’un dispositiu anàleg, que fa l’operació inversa, installat a l’anomenat receptor descodificador integrat o IRD També reben aquest nom els dispositius generadors de soroll de banda ampla o bé de senyals modulats en espectre estès, com ara els que fa servir el sistema de satèllits GPS
cordó
Conjunt de persones col·locades a intervals tot al llarg d’una línia per impedir el pas d’un costat a l’altre d’aquesta línia.
ràfega
Meteorologia
Fluctuació del vent en direcció i velocitat, que s’esdevé a intervals curts inferiors quasi sempre a un minut i, a vegades, de pocs segons.
Són degudes a moviments verticals ràpids i irregulars de l’aire
any astronòmic
Astronomia
Qualsevol dels intervals amb què és mesurada l’òrbita de translació de la Terra (any anomalístic, any sideri, any tròpic), per oposició a any civil.
Relació d'anys astronòmics punt de referència angle recorregut durada en dies civils any tròpic Àries 359º59'09”,8 365,242 any sideri un estel 360º 365,256 any anomalístic perigeu 360º00'11”,6 365,259
hexacord
Música
En la teoria medieval, sistema compost per sis notes consecutives de l’escala diatònica creat per Guido d’Arezzo (segle XI) per a expressar el caràcter o la propietat (proprietas vocis) de les notes.
Esquema de l’aplicació dels hexacords al sistema medieval complet © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura La base de l’hexacord és l’anomenat ’tetracord dòric', format per les notes d-e-f-g actuals re-mi-fa-sol, que són les quatre finales tòniques del sistema medieval de vuit modes, a les quals s’afegeixen la nota immediatament inferior i la immediatament superior c i a, actuals do i la, de manera que l’únic interval de semitò apareix sempre al centre de l’hexacord Les quatre finales ja tenien a més del nom de nota alfabètic els noms prima vox , secunda vox , tertia vox i quarta vox…
càmera cinematogràfica

Esquema d’una càmera cinematogràfica professional
© Fototeca.cat
Cinematografia
Aparell que permet d’enregistrar les imatges d’un objecte en moviment sobre un suport sensible; és anomenada també filmadora o màquina filmadora.
Una presa de vista o enregistrament cinematogràfic consisteix en un seguit de fotografies de l’objecte en moviment, que, en ésser projectades amb la mateixa cadència que han estat obtingudes, donen una aparença de moviment Un motor elèctric de precisió la regularitat del qual és sovint controlada per un quars fa avançar la pellícula per davant de la finestra de presa o d’exposició un mecanisme d’intermitència deté cada fotograma un breu temps a la finestra per tal de permetre’n l’exposició a la llum emesa o reflectida per l’objecte filmat un obturador , consistent, generalment, en un…
Edgar Willems
Música
Pedagog belga, creador del mètode d’ensenyament que porta el seu nom.
En un principi volia dedicar-se a les arts plàstiques però, atret des de sempre per la música, les abandonà Després de completar els seus estudis musicals al Conservatori de Ginebra, començà a treballar-hi com a professor Al llarg dels anys trenta del segle XX anaren apareixent les seves primeres publicacions, en les quals explicà les seves idees sobre la presència de potencial musical en totes les persones i la manera de fomentar-ne el desenvolupament des de la infantesa Entre les seves obres es poden esmentar Nouvelles idées philosophiques sur la musique , Les bases psychologiques de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina