Resultats de la cerca
Es mostren 760 resultats
Guadagnini
Música
Família italiana de constructors d’instruments de corda.
Lorenzo Guadagnini Piacenza 1695-Milà 1760 fou el primer lutier de l’escola milanesa i el primer d’aquesta família, de la qual hi ha comptabilitzats quinze membres dedicats a la fabricació d’instruments Lorenzo visqué molts anys a Cremona, ciutat on aprengué l’ofici al taller d’Antonio Stradivari, i així ho feia constar en les seves etiquetes Establert a Milà el 1730, construí instruments amb un art depurat seguint el model après a Cremona i aconseguí obres d’alta qualitat i molt apreciades Però fou sens dubte Giovanni Battista ~1711-1786, fill de Lorenzo, el més important d’…
Òscar Camps i Gausachs

Òscar Camps
Política
Socorrista i activista social.
És fundador i propietari de Proactiva 1999, empresa de serveis marítims, costaners, esportius, turístics i socioculturals amb seu a Badalona El 2015 fundà l’organització no governamental Proactiva Open Arms, a través de la qual, des de l’illa de Lesbos, ha dut a terme tasques de salvament i d’ajuda humanitària entre els immigrants i refugiats que, procedents principalment de Síria, intenten arribar a Europa a través de la mar Egea El juny del 2016 inicià una nova operació amb un vaixell polivalent i medicalitzat a les costes de Líbia, per fer tasques de vigilància i de salvament de refugiats…
Davide Perez
Música
Compositor italià.
Estudià al Conservatori de Nàpols del 1723 al 1733 amb F Barbella, F Mancini i G Veneziano El 1735 estrenà la seva primera òpera, La nemica amante , al teatre de la cort de Nàpols Arran de l’èxit obtingut amb les òperes següents, fou nomenat mestre de capella a Palerm, on treballà entre el 1738 i el 1748 Allí compongué una de les seves millors òperes, Demetrio 1741 Abandonà Palerm per dedicar-se a l’organització de les representacions de les seves òperes en diverses ciutats italianes i de la resta d’Europa, fins el 1752, que s’establí a Lisboa, on fou nomenat mestre de la capella…
Paolo di San Leocadio
Pintura
Pintor actiu a València des del 1472, on arribà amb Francesco Pagano i un mestre Richart —potser Riccardo Quartararo—, per mitjà del cardenal Roderic de Borja, a fi de decorar al fresc la capella de l’altar major de la catedral.
Treballà també a Gandia, on contractat per Maria Enríquez 1501 es comprometé a pintar el retaule de la collegiata, desaparegut el 1936 Protegit per aquesta dama hi pintà també el retaule del convent de Santa Clara —conservat només en part— i diverses obres per al palau ducal Féu el 1512 el retaule de l’església de Santiago de Vila-real, on uns anys abans, possiblement, féu el retaule del Salvador Tornà a treballar a la seu de València 1513-14 i pintà un retaule, perdut, per a l’església parroquial de Castelló Hom li adjudica obres com una Sacra conversació ~1490 Londres, National Gallery —…
Purgatori de Sant Patrici
Llegenda que recull una de les visions medievals més difoses, d’origen irlandès.
Se'n conserven diverses versions llatines la més antiga de les quals és atribuïda a Enric de Saltrey, benedictí del s XII, franceses, provençals i italianes A la península Ibèrica, la primera difusió de la llegenda correspon a una versió lleonesa del s XIII Aquesta llegenda fou també molt coneguda a Catalunya Hi ha una traducció catalana del Tractatus de Purgatorio Sancti Patricii de Saltrey vers el 1189 feta per Ramon Ros, jurista de Tàrrega, dedicada a Beatriu, muller de Guillem d’Anglesola, senyor de Bellpuig, i datada el 1320, d’un cert interès lingüístic Joan I, home de…
,
Afrikakorps
Història
Cos expedicionari de l’exèrcit alemany enviat a Àfrica durant la Segona Guerra Mundial (1941) per tal de contrarestar l’esfondrament de les forces italianes.
L’Afrikakorps, manat pel mariscal Erwin Rommel, establí la seva base a Trípoli Fou derrotat pels britànics a El-‘Alamein 1942, fet que determinà la capitulació de Tunis maig de 1943 i la pèrdua de l’hegemonia de l’Afrikakorps al N d’Àfrica
Corpo di Truppe Volontarie
Nom amb el qual eren designades oficialment les tropes italianes que lluitaren a favor del general Franco durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39.
Els primers contingents, arribats pel setembre del 1936, foren comandats pel general Roatta fins a la presa de Màlaga febrer del 1937 Derrotades a Guadalajara març del 1937, actuaren al País Basc i a Catalunya, comandades successivament pels generals Bastico, Berti i Gambara Assoliren un total d’uns 60 000 homes, sense comptar els efectius de l’aviació, i sofriren unes 14 000 baixes Cap a la fi de la guerra operaren sovint en unitats mixtes formades per italians i espanyols divisions Flechas Negras, Flechas Azules, Littorio
Joan Llorenç
Història
Ideòleg i promotor de la Germania a València.
Paraire d’ofici Instruït sabia de llegir i d’escriure i bon orador, propugnà, ja de gran, la presa de consciència de la força social del poble dels artistes, és a dir, notaris, mercaders, apotecaris i cirurgians, i dels menestrals com a estament —la futura burgesia— i com a element polític, capaç i amb drets de participar com a tal en el govern municipal al costat de les classes privilegiades, que fins aleshores, al Regne de València, l’havien monopolitzat Inspirat, sembla, en el Dotzè del cristià , d’Eiximenis, pretenia d’implantar a València un règim d’autonomia similar al d’algunes…
Heinrich Bihler
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Lingüista alemany.
Estudià a les universitats de Heidelberg i Munic, i ensenyà a les de Munic i Göttingen, d’on fou catedràtic de llengua i literatura catalana i castellana del 1961 al 1972, que passà a ser-ne emèrit S’ocupà preferentment de temes de llengua i literatura franceses, espanyoles, catalanes i italianes Inicià la seva carrera científica amb una tesi doctoral sobre el català Die Stellung des Katalanischen zum Provenzalischen und Kastilischen Statistische Analyse von katalanischen Texten aus Mittelalter und Neuzeit , ‘La posició del català amb relació al provençal i el castellà Anàlisi…
,
Johann Melchior Molter
Música
Compositor alemany.
Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, professor i cantor a Tiefenort Posteriorment assistí al Gymnasium d’Eisenach, on JS Bach també havia estat estudiant Formà part del Chorus Symphoniacus sota la direcció del cantor JC Geisthirt, que li donà a conèixer els corrents musicals que es cultivaven a Turíngia en aquell moment El 1717 entrà, com a violinista, al servei del marcgravi Carles Guillem de Baden-Durlach, el qual l’envià a Itàlia perquè es formés en l’estil italià Entre el 1719 i el 1721 residí a Venècia i Roma i, segurament, conegué compositors com A Vivaldi, T Albinoni i A…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina