Resultats de la cerca

Fou tinent de governador militar i polític de Trinidad Cuba del 1797 al 1799 Capità general interí de València 1810-11, reorganitzà les forces valencianes després de la desfeta d’Alcalà de Xivert i sofrí una important derrota a Ulldecona 1810 davant les tropes franceses, que els permeté d’ocupar Tortosa Deixà actuar lliurement la Junta d’Observació i Defensa del Regne de València, que convocà, i formà, una Junta-Congrés El 1815 fou nomenat tinent general, i el 1824 era corregidor i governador militar i polític de Barcelona

El 1954 rebé l’aprovació de Roma com a organització de dret diocesà Té com a finalitats la visita, el socors i l’assistència gratuïta als malalts pobres en els seus domicilis o bé en residències de convalescència pròpies de la congregació Les seves afiliades es divideixen en religioses, agregades, visitadores, sòcies i protectores Té una junta directiva central i grups parroquials, formats pel rector i una delegada de la junta central Compta amb 48 grups parroquials, i té cases de convalescència a l’Ametlla del Vallès, Terrassa, Rubí i la colònia Güell

Era baró d’Albalat i de Segart, fill i hereu de Sebastián de Saavedra y Squarzafigo Com a coronel de milícies, reprimí un avalot a València, el 1800, motivat per l’establiment d’unes quintes Això el féu impopular El 1808, en produir-se l’alçament contra Napoleó, formà part de la Junta Suprema, però preferí d’allunyar-se i retirar- se a Bunyol La Junta l’obligà a tornar, però alguns revoltats, suposant la seva manca d’afecció a la revolta, l’assassinaren, malgrat els esforços del franciscà Joan Rico

S’inicià al CC Prat de la Riba 1935-36 i, posteriorment, jugà al Club Poliesportiu Nostra Senyora de la Medalla Miraculosa 1939-41 i La Salle Comtal 1946-53 Feu d’entrenador en diversos clubs adscrits a la competició eclesiàstica de l’Obra Atlètica Recreativa, on també ocupà càrrecs directius, tant en la Junta Rectora com en el Collegi de Preparadors També formà part de la junta directiva de la Federació Catalana de Basquetbol 1976-81 Rebé la medalla Forjadors de l’Esport 1995 i fou considerat històric del bàsquet català 2006

Era integrada generalment per representants del país o la regió afectats En ésser suprimit el consell el 29 de juliol de 1707, Felip V de Castella disposà que la Cambra d’Aragó restés adscrita al Consell de Castella

Resident a Montevideo, des del 1785, el 1791 passà a treballar a la companyia de la Real Renta de Tabacos y Efectos Participà activament en la vida municipal de Montevideo els darrers anys del domini espanyol al Riu de la Plata Durant el mandat del governador de Montevideo, Pascual Ruíz Huidobro 1804-07, i per lluitar contra la invasió anglesa del general Beresford, es formaren dues companyies de milícies d’infanteria, i Jaume Illa, en qualitat de tinent, s’afegí espontàniament a la segona El 1808 fou designat diputat per assistir al primer capítol obert de Montevideo —també en formava part…

Enginyer de professió, tingué una intensa dedicació a l’estudi i l’ensenyament del català, tasca que durant el franquisme exercí des d’ Òmnium Cultural i la seva Junta Assessora per als Estudis de Català creada el 1961 conjuntament amb la Secció Filològica de l’ Institut d’Estudis Catalans Posteriorment, en restablir-se la Generalitat, fou vicepresident de la Junta Permanent de Català 1981-2001 Fou també membre de la Junta Consultiva d’Òmnium Cultural 1979-2002 Amb Manuel Miquel i Planas impulsà el Butlletí Interior dels Seminaris d’Ensenyament de…

Membre dels clubs Sala del Tiro Nacional i del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, es proclamà sis cops campió d’Espanya individual en espasa 1930, en floret 1935 i en sabre 1925, 1931, 1933, 1935 Fou internacional amb la selecció espanyola en els Jocs Olímpics de París 1924, en què participà en la prova de sabre per equips Com a directiu fou membre de la junta directiva de la Federació d’Esgrima de Catalunya També formà part de la junta de govern de la Federació Nacional d’Esgrima, que representà el Comitè Olímpic Espanyol