Resultats de la cerca
Es mostren 601 resultats
Vicent Alonso i Catalina
Literatura
Assagista, poeta i traductor.
Estudià filosofia, es doctorà en filologia catalana i exerceix la docència a la Universitat de València Ha desplegat una notable activitat literària que, deixant de banda la seva pròpia creació poètica, li ha reportat un prestigi com a traductor o crític literari i com a promotor d'iniciatives literàries revistes, tertúlies, colleccions litetàries, etc Fundà i dirigí la revista de literatura Daina , ha estat fundador i membre del consell de redacció de les dues etapes de la revista literària Caràcters i collabora habitualment a la premsa — Avui , El Temps , Levante , El País , etc— i ha…
,
Institut de Química Aplicada
Institució creada el 1915 per la Mancomunitat de Catalunya que tingué a càrrec seu l’Escola de Directors d’Indústries Químiques i els laboratoris corresponents.
Fundat i dirigit per Josep Agell i Agell, fou dissolt per la Dictadura de Primo de Rivera
Escola Catalana d’Art Dramàtic
Aula de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic
© Fototeca.cat
Teatre
Escola fundada per la Mancomunitat de Catalunya el 1913, com una secció del Conservatori del Liceu, del qual s’independitzà al cap d’un any.
Dirigida per Adrià Gual , el primer claustre de professors fou format per Enric Giménez, Joan Llongueras, Pompeu Fabra i Ambrosi Carrión, als quals s’afegí aviat, en qualitat de secretari, Pere Bohigas i Tarragó Inicià la publicació d’una collecció de texts dramàtics i una altra d’assaigs, així com la d’un butlletí, de vida efímera Entre les primeres promocions d’actors que en sortiren cal citar Pius Daví, Maria Vila, Mercè Nicolau i Josep Claramunt Amb la Dictadura canvià el nom pel d’ Instituto del Teatro Nacional , l’idioma català hi fou interdit i el professorat renovat, però Adrià Gual…
ensenyament normal
Educació
Antigament, ensenyament impartit a les escoles normals, en les quals hom feia els estudis i la pràctica (aquesta a les anomenades escoles annexes
) necessaris per a obtenir el títol de mestre de primer ensenyament.
Als Països Catalans, fins al s XIX, les llicències per a exercir el magisteri foren concedides per entitats de caire gremial El 1804 hom creà a Barcelona una Junta Especial d’Exàmens, però, de fet, fins el 1834 no foren organitzades escoles especials de mestres Sostingudes per les respectives diputacions, hom creà escoles normals de mestres a Palma 1842 i a Barcelona 1845 L’ensenyament normal per a dones no fou iniciat fins el 1860 el 1864 a València, i fou declarat oficial i obligatori el 1868 A Palma, el 1872 fou fundada l’Escola Normal de Mestres de Balears femenina, continuació del…
Francesc Domingo i Segura
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Es formà a Barcelona, a l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat i a l’escola de Francesc Galí Integrà, amb companys seus, l' Agrupació Courbet 1918-19 El 1920 s’establí a París, on arran de gran admiració a Cézanne, mantingué, a través de múltiples evolucions, una preocupació constant per l’estructura, que marca tota la seva obra en aquesta ciutat s’acostà al cubisme 1922-27, etapa en què enriquí el colorit També residí a Bretanya 1927-29, i en el període 1929-31 passà per una etapa espectral Retornat i establert a Barcelona 1931-39 conreà un realisme social desproveït de…
Josep Llorens i Artigas
Arts decoratives
Ceramista i crític d’art.
Estudià a Llotja, al Cercle Artístic de Sant Lluc i a l’Escola Superior dels Bells Oficis De les seves activitats inicials cal destacar la seva tasca de crític d’art a La Veu de Catalunya i la fundació de l’ Agrupació Courbet El 1917 feu el primer viatge a París, becat per la Mancomunitat de Catalunya El 1922 fou nomenat secretari de l’Escola dels Bells Oficis, càrrec que exercí fins el 1924, que es traslladà a París Dotat d’una gran senzillesa i simpatia personal, té un anecdotari riquíssim, que constitueix un retaule viu d’aquell període És decisiu el seu paper en el desenvolupament de la…
Ramon Sunyer i Clarà

Detall d’un fermall, obra de Ramon Sunyer i Clarà
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Joier i argenter.
Deixeble del seu pare, Josep Sunyer i Parera, i de l’escola de Francesc d’A Galí Inspirant-se en el llibre de passanties del gremi de joiers i argenters, creà un estil on els elements del barroc popular català són imbricats amb elements del cubisme sintètic i aconsegueixen una perfecta conjunció fou l’anomenat estil Sunyer , que el convertí en un dels principals artistes noucentistes Renovador de l’art litúrgic, en fou el més important creador del moment, amb obres com la medalla commemorativa del Congrés Litúrgic de Montserrat 1916, el portapau de l’abadia de Montserrat, el coronament del…
Ramon Puig i Gairalt
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1912 Fou deixeble de l’Escola d’Art de Francesc d’A Galí i del Conservatori del Liceu El 1917 féu en un estil classicista la biblioteca pública del Vendrell, inaugurada el 1920, per al servei de Biblioteques Populars de la Mancomunitat Amb el seu germà Antoni féu un projecte historicista per a un gran Teatre de la Ciutat de Barcelona 1921 Viatjà per Europa i a Viena, on residí un quant temps, conegué l’obra de Hoffman, Loos, etc Esdevingué arquitecte municipal de l’Hospitalet, on projectà un pla general de la ciutat amb la prolongació del carrer de Corts fins al…
Pere Domingo i Sanjuán
Biologia
Biòleg.
Estudià medicina a Barcelona i el 1917 ingressà al Laboratori Municipal, on fou addicte deixeble i collaborador de Ramon Turró En aquest centre dugué a terme una notable tasca d’investigació en bacteriologia, immunologia i sanitat Doctorat el 1920, exercí com a professor adjunt d’higiene 1926 de la facultat de medicina i professor agregat 1933 a la Universitat Autònoma de Barcelona també dirigí cursos de microbiologia i parasitologia al Laboratori Municipal i a la facultat de medicina de la universitat esmentada Fou tècnic de la Lluita Antipalúdica de la Mancomunitat i collaborà…
parc natural de Collserola
Espai natural
Espai natural de les comarques del Baix Llobregat, el Barcelonès i el Vallès Occidental.
Comprèn un total de 8295 ha, majoritàriament a la serra de Collserola repartides entre nou municipis Barcelona , Cerdanyola del Vallès , Esplugues de Llobregat , Molins de Rei , Montcada i Reixac , el Papiol , Sant Cugat del Vallès , Sant Feliu de Llobregat , Sant Just Desvern , i té declarades dues reserves naturals parcials d’alt valor naturalístic, la Font Groga 113 ha i la Rierada -Can Balasc 380 ha La vegetació, típicament mediterrània, és d’una gran varietat i també inclou zones humides Els vertebrats hi són representats amb més de dues-centes espècies…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina