Resultats de la cerca
Es mostren 318 resultats
articulació
Música
Manera com es connecten les notes consecutives d’una línia melòdica jugant amb factors com l’atac i la caiguda de les notes o també la continuïtat o discontinuïtat sonora entre elles.
L’articulació comprèn tots els aspectes de la veu i els instruments que determinen com és el principi atac i el final de cada nota Els dos extrems possibles en l’articulació són definits per les expressions legato —que indica que no hi ha discontinuïtat sonora entre les notes— i staccato —segons la qual sí que hi ha discontinuïtat sonora entre les notes— Entre ambdues indicacions hi ha una gran quantitat de possibilitats intermèdies Pot ser que el tipus d’articulació sigui expressament demanat pel compositor o bé que l’intèrpret n’adopti el més adequat segons la seva concepció del fragment…
Francesco Feo
Música
Compositor i pedagog italià.
Vida Des del 1704 fins al 1712 estudià al Conservatorio della Pietà dei Turchini a Nàpols, on fou alumne d’Andrea Basso i Nicola Fago El 1723 succeí Niccolò Grillo com a mestre del conservatori i, durant setze anys de servei, aconseguí una excellent reputació com a pedagog fins a esdevenir un dels professors napolitans més distingits de la seva generació Entre els compositors que formà destaquen Nicola Sabatino, Niccolò Jommelli i Gaetano Latilla El 1713 estrenà la seva primera obra escènica, Amor tirannico ossia Zenobia , al Teatro di San Bartolomeo de Nàpols En aquesta obra adoptà alguns…
John Dunstable
Música
Compositor anglès.
Vida No es coneix amb certesa la seva biografia Se suposa que degué servir durant algun temps al duc de Bedford, germà d’Enric V d’Anglaterra, com assenyala la inscripció d’un llibre que va pertànyer al compositor El duc residí a París entre els anys 1422 i 1435, i Dunstable pogué haver estat amb ell durant tot aquest temps, hipòtesi que explica el fet que la major part de les seves obres s’hagin transmès per fonts continentals i no pas per fonts angleses En algun moment tingué relació amb l’abadia benedictina de Saint Alban, al Hertfordshire, ja que els sants als quals dedicà algun dels seus…
música de Bulgària
Música
Música desenvolupada a Bulgària.
Resultat de la fusió de diversos pobles al llarg de la història tracis, illiris, protobúlgars i eslaus, del segle IX a l’XI l’actual Bulgària fou territori bizantí i del 1393 al 1878 formà part de l’imperi Otomà Aquesta superposició de cultures al llarg del temps marcà el caràcter de la música búlgara, si bé hi ha un predomini clar de l’element eslau Música culta Bulgària fou cristianitzada al segle IX i, per facilitar la comprensió de la nova doctrina, sant Ciril i sant Metodi traduïren molts llibres eclesiàstics del grec al búlgar Més tard, el cant bizantí s’adaptà a les característiques…
acordió

Acordió cromàtic amb teclat melòdic de dues octaves i quaranta botons de baixos
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent amb teclat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta Consisteix en dues caixes de fusta on s’allotgen les llengüetes, unides per una manxa que genera el corrent d’aire, i que suporten dos teclats, l’un melòdic per a la mà dreta del tipus piano o bé de botons, i l’altre per a la mà esquerra, de botons, que permet fer sonar acords i baixos per a l’acompanyament El seu nom, que deriva de la capacitat de fer sonar acords prefixats, té l’origen al principi del segle XIX quan s’inventaren diversos instruments de llengüetes lliures, com l’harmònica de boca, i…
Joan Vinyoli i Pladevall

Joan Vinyoli i Pladevall
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra De formació autodidàctica, el coneixement de Rainer Maria Rilke de qui feu excellents versions i Carles Riba , als quals s’afegiren després Friedrich Hölderlin , Arthur Rimbaud i William Shakespeare , determinà una sòlida vocació poètica, entesa en els termes de la poesia metafísica del Romanticisme alemany i del postsimbolisme el poeta ha de lliurar-se a l’emoció lírica, en la qual, pel llenguatge, esdevé present l’ésser Començà la seva producció amb Primer desenllaç 1937, en què un exacte sentit del poema, sorgit de la voluntària concentració de l’esperit en si mateix o en un…
,
cant gregorià
Música
Cant en llatí, a l’uníson, propi de la litúrgia de l’Església romana, afí al de la sinagoga (salmòdia), al de les antigues litúrgies cristianes occidentals i al del folklore grecoromà dels primers segles del cristianisme.
Alguns el situen al país franc a l’època carolíngia, en part com a manipulació del cant antic romà i en gran part, la més artística, com a creació nova D’altres, amb més probabilitat, el creuen elaborat tècnicament a Roma segles V-VII —època de Gregori I— amb material de l’antic cant romà, uniformat segons l' oktoekhos bizantí Inicialment sembla que es transmeté oralment a través de les Scholae de lectors i de cantors i a través de les comunitats monàstiques o basilicals Hom no conserva cap notació musical anterior al segle IX La bona tradició manuscrita és dels segles IX-XII Hom hi empra…
entonació asimètrica
Fonètica i fonologia
En la terminologia de S. Karcewsky, ruprtura de la corba melòdica normativa, i a vegades de l’ordre sintagmàtic, en qualsevol emissió fònica per tal de destacar emfàticament algun element significatiu d’aquella emissió.
N'és un exemple ‘no volia veure ningú, deia’, en comptes del que seria més normal ‘deia que no volia veure ningú’
cadència
Música
Conclusió o caiguda d’una frase musical, obtinguda per la inflexió melòdica sobre una nota final de mode o per la successió d’harmonies que fan la sensació d’un repòs suspensiu o definitiu.
La teoria de les cadències, que arrenca del s XII, contribuí a partir del s XVI a definir la noció de tonalitat, fins al punt de basar tota l’estructura harmònica en sèries de cadències en moviment d’allunyament o de retorn referit a la tònica
cançó napolitana
Música
Denominació que s’empra per a referir-se a tot un seguit de cançons de gran força melòdica i aspecte popular, però que conserven el nom del seu autor, aparegudes a Nàpols al segle XIX.
Malgrat que Nàpols gaudeix d’una important tradició en música vocal des del Renaixement, la majoria de les anomenades cançons napolitanes daten de la segona meitat del segle XIX Escrites en italià i napolità, parlen de la passió amorosa i de la bellesa dels paisatges napolitans Bona part de la popularitat d’aquestes cançons es deu al fet que els tenors més grans del segle XX -des d’E Caruso fins a L Pavarotti, J Carreras o J Aragall- les han inclòs en el seu repertori Cançons com O sole mio o Torna a Surriento són exemples molt coneguts d’aquest gènere
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina