Resultats de la cerca
Es mostren 741 resultats
ruble
Economia
Unitat monetària principal de Rússia.
Dividit en 100 copecs El nom en rus, rubl' , del verb rubit' , ‘tallar’ li fou aplicat en néixer, el 1321, com a peça encunyada, tallada de barres d’argent Com a unitat monetària la seva circulació s’estengué per tot l’estat rus el 1535, bé que n'existien encunyacions diverses El 1704 fou dividit en 100 copecs L’emissió extraordinària que hom en féu per subvenir a les despeses de guerra en temps de Caterina II obligà a una primera reestructuració monetària, vigent en 1839-97, a la qual succeí la posada en circulació de monedes d’or i paper moneda A la gran devaluació que experimentà el ruble…
moneder | monedera
Numismàtica i sigil·lografia
Persona que treballava a la seca o casa de moneda.
Inicialment la moneda era arrendada a un artesà, generalment un orfebre, que la fabricava Així, Ramon Berenguer I, per exemple, encarregà a Geral i a Esteve la fabricació del mancús d’or bilingüe i, abans, havia encomanat a Marcús i a Bonfill i després a Berenguer Adroer, a Bonfill Fredal i a Davit diferents emissions de moneda de billó Amb el temps s’organitzaren les seques reials i foren creats diversos oficis especialitzats En un fragment del llibre de la seca de Barcelona de la darreria del s XIII i en un document del 1308 de Jaume II donant instruccions als encarregats d’una…
Jacques Coeur
Economia
Història
Mercader francès.
Mestre de les monedes 1435, argenter 1440 i conseller 1442 de Carles VII, que l’ennoblí 1441, i comissari reial als estats del Llenguadoc 1444, contribuí al sanejament de la moneda francesa El 1432 inicià el comerç amb l’Orient el seu centre fou Montpeller i el port d’Aigüesmortes més tard, també Marsella Disposà d’una flota Conjugà el valuós intercanvi amb l’Orient —sobretot d’espècies— amb d’altres activitats comercials, i prengué en arrendament les mines reials del Lionès i del Beaujolais La xarxa dels seus afers i agents s’estengué per tota la Mediterrània i França, i fins a…
Bibliothèque Nationale de France
Biblioteca pública, amb seu a París, que forma part de la institució anomenada Réunion des Bibliothèques Nationales.
La Bibliothèque Nationale de France inclou diverses biblioteques i institucions i és dividida en diferents seccions entrades, impresos, periòdics, mapes, illustracions, numismàtica i música En foren l’origen les colleccions dels reis de França, sobretot en la biblioteca installada primer a Blois i després a Fontainebleau per Francesc I, i traslladada durant el regnat de Carles X a París, on tingué la seu fins a la darrera dècada del segle XX, a l’antic palau Mazarin i en altres edificis del segle XVII, adaptats entre el 1854 i el 1875 Lluís XIV i Colbert n'augmentaren extraordinàriament el…
bimetal·lisme
Economia
Sistema monetari basat en el lliure encunyament de l’or i l’argent, en l’existència d’una relació legal fixada entre els valors de l’or i de l’argent (paritat bimetàl·lica) i en el poder il·limitat liberatori (per a pagar qualsevol tipus de deute) de l’or i de l’argent.
Durant l’antiguitat el sistema monetari es basà fonamentalment en el patró-argent dracma d’Atenes, denari romà El bimetallisme començà, a Roma, a la fi del segle III aC i al principi del II, i perdurà fins a la fi de l’Imperi La constant inflació féu que la relació or-argent fos reformada constantment En temps d’August la relació era d’u a dos, la qual cosa perdurà fins a Neró, el qual, bé que mantingué la relació, disminuí la talla En temps de Trajà 107 foren retirades les monedes anteriors a Neró, considerades antieconòmiques, i sota Caracalla hom rebaixà el pes de l' aureus a…
oros
Jocs
Un dels quatre colls de les cartes de jugar, que es distingeix per les figures que representen monedes d’or.
carlí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a diverses monedes encunyades a nom de reis anomenats Carles o a d’altres que s’hi inspiraren.
assajador | assajadora
Química
Persona que té per ofici d’assajar metalls preciosos, monedes o diversos aliatges metàl·lics per a determinar-ne la llei.
bossonalla
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a una de les monedes barcelonines de billó de Pere I, de llei fraudulentament baixa, feta el 1209.
lliga
Arts decoratives
Numismàtica i sigil·lografia
Porció de metall que hom mescla amb un de més fi, per a la fabricació de monedes o de joies.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina