Resultats de la cerca
Es mostren 1244 resultats
obreria
Història
Dret canònic
Banc on solien seure els obrers de la parròquia els dies de les festivitats de l’Església.
comboi
Colla d’obrers, de refugiats, de presoners, etc, que hom tramet d’un punt a un altre.
Grup de ‘‘La Batalla’’
Història
Militar
Denominació aplicada a diferents dirigents obrers reunits entorn de la primera publicació d’aquest periòdic (1922-240).
Encapçalat per Joaquim Maurín, s’uní a la formació dels Comitès Sindicalistes Revolucionaris Bilbao, 24 de desembre de 1922, que s’adheriren a la Internacional Sindicalista Roja i hi delegaren Andreu Nin Els seus objectius eren la formació del front únic proletari, la llibertat de tendències dins la CNT i la lluita ideològica contra l’anarquisme dins aquesta El 1924 s’integrà al PCE Federació Comunista Catalanobalear
Círcol Barceloní
Esport general
Entitat cultural de Barcelona.
Fundada el 1887, pretenia instruir, moralitzar i organitzar actes benèfics per a les classes obreres i humils Durant els anys vint creà diverses seccions esportives com l’equip de bàsquet CIB, que estigué adscrit a les competicions de la Delegació Diocesana d’Esports el 1949 També disposa de secció excursionista, que fomentà el cicloturisme els anys setanta, i d’escacs Tingué una publicació mensual que s’anomenava Portaveu del Círcol Barceloní d’Obrers de Sant Josep des del 1917 fins a mitjan anys trenta
Pot’omkin
Història
Nom del vaixell de l’armada imperial russa, de la flota de la mar Negra, on esclatà, el 1905, un motí, a causa de la mala alimentació.
Els mariners, dirigits per Matjusěnko i després d’haver mort alguns oficials, arribaren al port d’Odessa nit del 27 al 28 de juny de 1905, on es trobaren els obrers en vaga Aquests proposaren a la tripulació que s’apoderés de Sebastopol Els amotinats no aconseguiren que se'ls unís tota la flota de la mar Negra i acabaren per rendir-se a les autoritats romaneses 8 de juliol Aquest episodi fou el tema del film d’Eisenstein Bronenosec Pot'omkin ‘El cuirassat Pot'omkin’, 1925
Francesc Socies i March
Escultura
Pintura
Escultor i pintor.
Format a Llotja i amb Clarasó i Llimona Participà en exposicions collectives des del 1910 Estudià a París amb Landowsky Fou professor de perspectiva als ateneus obrers de Barcelona i de les Corts Exposà individualment a la Sala Parés de Barcelona 1914 i a nombroses exposicions de conjunt El 1951 féu una assenyalada mostra individual a la Sala Busquets de barcelona, on presentà bronzes, marbres, talles de fusta i de vori, així com aquarelles Ha conreat la medallística i la pintura mural Banc Vitalici de Barcelona
la Botjosa
Colònia industrial
Colònia minera del municipi de Sallent (Bages), situada al S de la vila, entre la séquia de Manresa i el Llobregat.
La Botjosa, nom d’una antiga masia, s’anà constituint en el barri de residència d’obrers de les mines de potassa És situada a migdia de la vila de Sallent, damunt les terrasses fluvials de la dreta del Llobregat Les primeres cases daten del 1932, però se n'han construïdes d’altres en diferents represes, després de la guerra civil de 1936-39 L’església, moderna, és dedicada a la patrona dels miners, santa Bàrbara Hom hi fa festa major el dia 4 de desembre
Partido Comunista Revolucionario
Partit polític
Partit fundat el 1968 a la Universitat de Barcelona, a partir de les Comisiones de Estudiantes Socialistas [CES], grup radical defensor del “poder estudiantil”, que procedia de la Universitat Popular de la Força Socialista Federal i que s’havia dissolt a l’estiu de 1968.
Els Comités de Huelga Estudiantiles foren el seu front d’estudiants i els Comités de Huelga Obreros, el d’obrers, essent coneguts com CHE-CHO De tendència “mao-espontaneista”, eren partidaris de la vaga general revolucionària com a pas previa la insurrecció armada i a la presa de poder El 1969 organitzaren l’assalt al rectorat de la Universitat de Barcelona A l’estiu de 1970 una part dels membres abandonà el partit i la resta constituí el Partido Comunista Proletario Editaren Hoz y Martillo , Acción Proletaria i El Bolchevique
la Malva-rosa
Barri
Barri del districte marítim de la ciutat de València, entre les platges d’Alboraia i el Cap de França.
Amb el Cabanyal forma l’aglomeració septentrional del port de València Havia estat habitada tradicionalment per obrers, i s’hi havia mantingut un nodrit poblament de pescadors, que fins i tot regentaven una petita llotja de peix La decadència de l’activitat pesquera —retratada per Sorolla, que hi tingué un monument, avui en ruïnes, i descrita per Blasco i Ibáñez, que hi tenia la casa d’estiueig—, juntament amb el desordre urbanístic, feren de la Malva-rosa durant molt de temps un barri sense serveis i força degradat
Le Havre
Ciutat
Ciutat i port del departament del Sena Marítim, a Normandia, França.
Situat a la vora dreta de l’estuari del Sena, és el segon port de França, amb un important comerç transatlàntic, principalment amb l’Amèrica del Nord Les installacions portuàries es desenvolupen actualment aigües amunt, cap a Harfleur i Tancarville Importa fusta, cautxú, cafè, cotó, fruita i fuel Exporta productes agrícoles, maquinària i automòbils És un centre industrial construcció naval, indústria petroquímica, mecànica de precisió, de cautxú sintètic i d’automòbils La ciutat alta, cap al nord, és exclusivament residencial districtes obrers de Caucrianville, Mare-Rouge i Mont-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina