La família Regàs-Coll.
Els Regàs formaven part d’una vella família mataronina. Durant el segle XVIII hi ha un Regàs fuster i un altre d’armer. En començar el segle XIX, Felicià Regàs era industrial: un filador de cotó com tants d’altres, instal·lat al carrer de les Moles del 1824 al 1850. El 1844 estigué present a l’Exposició industrial de Barcelona, on presentà filats de cotó i jaquetes elàstiques també de cotó. El 1850 tenia 20 obrers i 840 pues en màquines mule-jennies.
El seu successor, Antoni Regàs, es passà al gènere de punt. En sabem molt poca cosa. Si entra en aquesta història és perquè el seu nebot mantindrà el nom comercial de Nebot d’Antoni Regàs, com una glòria a conservar.
Anunci de la fàbrica de gèneres de punt de Mataró Joaquim Coll Regàs (El Mercurio, 1902).
Etiqueta de la fàbrica de Mataró. Joaquim Coll es va fer càrrec de la fàbrica de gènere de punt del seu oncle Antoni Regàs el 1880; la convertirà en una gran empresa.
Joaquim Coll i Regàs es va fer càrrec de la fàbrica de gènere de punt del seu oncle al carrer de Sant Joaquim —abans al carrer de les Moles— en morir aquest al voltant del 1880. Serà ell el responsable de la conversió d’una petita empresa en una de gran, en aquest final de segle, tan favorable al gènere de punt. Obrí un despatx a Barcelona, al carrer de Pau Claris, núm. 8, i amplià les accions industrials que incloïen filatura, tissatge, aprestos i confecció.
A l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, el Nebot d’Antoni Regàs guanyà una medalla d’or, el màxim guardó del certamen, pels seus gèneres de punt de caràcter “econòmic”, o sigui de baixa qualitat i baix preu. El bon preu precisament —i se suposa que una mínima qualitat— fou el determinant de la medalla. La competitivitat del seu producte en va facilitar l’exportació cap a les antigues colònies americanes, però també cap a altres zones. Consta que durant la dècada dels anys noranta venia a l’Índia i al Japó, per exemple.
Marques de Joaquim Coll i Regàs, 1889.
Joaquim Coll es distingirà pel seu esperit social d’arrel cristiana. Es deia seguidor de la doctrina pontifícia de Lleó XIII, tal com es presentà a l’encíclica De rerum novarum (1891). Aquesta encíclica —recordem-ho— va ser ignorada per la major part de l’episcopat espanyol, amb l’excepció d’alguns bisbes catalans, ja que es considerà massa avançada. En aplicació d’aquests principis, Joaquim Coll establí a la seva empresa un patronat per a malalts i obreres encintes (vegeu el requadre inclòs al final d'aquest article) que fou una total novetat en el panorama laboral d’aquell temps; donà suport financer a l’Hospital de Mataró i a algunes institucions culturals com la coral La Perla.
Anunci de Fonts, Coll i Clavell, l'empresa en què es converteix el 1906 la de Coll Regàs (Compañía Transatlantica, 1911-12).
L’any 1902 va fer de mitjancer entre els obrers i alguns empresaris de la seva ciutat. A la seva fàbrica no hi va haver mai vagues, una fàbrica que tancava els dissabtes al migdia a diferència de les restants. El 1898 va ser rebut en audiència particular pel papa Lleó XIII. L’arquitecte mataroní Puig i Cadafalch li construí un notable edifici modernista a la mateixa ciutat, destinat a habitatge.
L’any 1893, la fàbrica i els annexos ocupaven 12 580 metres quadrats i hi treballaven uns 300 obrers. L’energia era proporcionada per dues màquines de vapor de 100 cavalls de força cadascuna. Produïen anualment unes 300 000 dotzenes de samarretes, mitges, calçotets i mitjons, dues terceres parts dels quals s’exportaven. El corresponsal de La Ilustració Catalana, que visità la fàbrica i en dóna algunes dades, comenta les atencions socials de l’empresari i de la fàbrica, a l’entrada de la qual hi havia un petit jardí. “Agradós es veure com prop de ses flors hi passan les morenetas de Mataró, y alguna rossa, qual atractiu se dubplica per la gracia que’ls dóna la salabror de marina” (La Ilustració Catalana, 1893, pàg. 78).
Al final de segle, l’empresa de gènere de punt canvià la seva vella denominació de Nebot d’Antoni Regàs per la del seu titular únic, Joaquim Coll i Regàs, que mantindrà fins a la seva mort el 1904. Aleshores passarà a ser Fonts i Viuda d’Antoni Regàs per a convertir-se poc després (1906) en Fonts, Coll i Clavell, i Fonts i Coll, abans de la guerra civil.
El Patronat per a malalts i obreres encintes, de Joaquim Coll i Regàs (1892)
El Patronat per a malalts i obreres encintes donava les següents prestacions, a càrrec de l'empresa:
- ”Deu pessetes setmanals per a tots els obrers malalts, durant el període de malaltia, sempre que no superi els tres mesos i no siguin més de vint els obrers malalt
- Si la incapacitat és conseqüència d'accident laboral, l'obrer cobrarà la quota de deu pessetes setmanals fins a un màxim de sis mesos.
- Les dones casades i encintes sobraran les esmentades deu pessetes setmanals durant el mes anterior al part i un altre mes després.
- Com un estímul a l'estalvi, l'empresa paga el sis per cent d'interès sobre els saldos mantinguts en compte corrent o llibreta a la Caixa Laietana de Mataró”
Bibliografia
- Costa, Francesc, ”Joaquim Coll i Regàs”. Migliaresi. Documents d’història de Mataró, núm. 13, febrer 1992.