Resultats de la cerca

Neix als monts Kalene, a la regió de Shaba Congo, a tocar de la frontera amb Angola i amb Zàmbia, davalla en direcció S i travessa la part oriental de Zàmbia, gira cap a l’E i forma les cascades Victòria, que constitueixen la frontera de Zàmbia amb Zimbàbue al territori de Zàmbia rep diversos afluents el Lungué-Bungo, el Luanginga, el Kabompo i el Chobe i, després de rebre el Shangani, pren la direcció NE, forma des de 1955-59 el pantà de Kariba i rep el Kafue i el Luangwa, penetra al territori de Moçambic, travessa la vall de Tete i, després de girar cap al SE i de rebre les aigües del Shire…

Fou introduït per JPhillips És dividit en tres períodes Triàsic, Juràssic i Cretaci Hom el considera sinònim de Secundari o era secundària En el Triàsic inferior es produí una impotant radiació del grup dels rèptils els teràpsids i els arcosaures Els teràpsids, que ja presentaven alguns aspectes mamiferoides, donaren pas als mamífers a la fi del Triàsic Els arcosaures es diversificaren fins a donar tres branques molt especialitzades la dels cocodrils, que sobreviuen actualment, la dels pterosaures o rèptils voladors, i la dels dinosaures, dels quals sorgiren les aus actuals La diversificació…

Es comunica amb aquest oceà pels estrets de Florida i Yucatán Té una extensió aproximada d’1600000 km 2 La profunditat mitjana es calcula en 1480 m, essent-ne la màxima de 4023 m, al centre Les costes són planes i sorrenques Les marees són poc importants La salinitat és bastant elevada Un fet important és la penetració per l’estret de Yucatán d’un corrent càlid equatorial que fa elevar la temperatura del golf aproximadament 5°C i que és l’origen, a la seva sortida per l’estret de Florida, del corrent del Golf Entre els rius que desguassen al golf hi ha el Río Bravo i el Mississipi El trànsit…

Forma part de l’estat de Colima L’integren les illes, deshabitades, de Clarión, Roca Partida, San Benedicto i Socorro, volcans apagats que constitueixen la part emergida d’una serralada submergida Té dipòsits de guano Rebé aquest nom en honor del virrei de Nova Espanya 1784-89 Juan Vicente de Güemes, comte de Revilla Gigedo Les seves aigües són especialment riques en grans espècies pelàgiques, com ara taurons, rajades, dofins i balenes, i les illes concentren una gran diversitat i abundància d’ocells marins L’any 2016 fou inclòs en la llista del patrimoni natural de la humanitat…

Un 80% de la superfície total de l’illa, deshabitada, és coberta de glaç Fou descoberta al s XVI per Willem Barentsz

Són un grup de dotze illes volcàniques i molt muntanyoses que ultrapassen els 1000 m d’altitud Les més importants són la de Nuku-Hiva, al NW, molt fèrtil, i la de Hilva-Oa, al SE, que és la més extensa 350 km 2 i on hi ha la capital, Atuoua Els habitants són de raça polinèsia, i treballen sobretot la fusta l’art consisteix essencialment en escultures Conreen l’arbre del pa, fruiters, cocoters i tabac Foren descobertes, el 1595, pel castellà Alonso de Mendaña, el qual les anomenà així en honor del marquès de Mendoza, aleshores virrei del Perú El 1791 el francès Marchand en…

És situada entre Alaska, les penínsules dels Txuktxi i Kamtxatka, l’arc de les Aleutianes i les illes Komandorskije La superfície és de 2 292 000 km 2 2 400 km d’est a oest 1 600 km de nord a sud La profunditat mitjana és de 1 558 m Les profunditats màximes són al sud-oest amb 4 773 m, mentre que el sector septentrional, cobert de glaç durant deu mesos l’any, és molt poc profund amb menys de 200 m La salinitat és molt variable, condicionada per les aportacions fluvials del Yukon i de l’Anadyr’, i també, en sentit contrari, pels processos de formació del glaç Les costes són pràcticament…

La capital és Florianópolis Limita al N amb l’estat de Paranà, a l’E amb l’oceà Atlàntic, al S amb l’estat de Rio Grande do Sul i a l’W amb l’Argentina La regió marítima és una plana baixa, inundable, amb algunes llacunes La Serra do Mar forma la divisòria entre aquesta regió marítima i la de l’interior Aquesta última forma part de l’escut paleozoic brasiler, és lleugerament inclinada cap a l’W i pel seu extrem corre el riu Uruguai, del qual són tributaris tots els rius d’aquesta regió, mentre que els rius de la regió marítima desemboquen a l’Atlàntic El clima és tropical a la regió marítima…

Aquestes estructures marines de les zones polars constitueixen forats efectius d’intercanvi d’energia entre l’atmosfera i l’oceà, de manera que l’aigua s’hi pot refredar intensament En les polínies que es produeixen tocant a la costa de l’Antàrtida, per acció del fort vent terral que arrossega mar endins el glaç marí que es va formant, l’aigua cedeix a l’atmosfera la calor latent de congelació i s’enriqueix en sals En les polínies de mar oberta, sobre batimetries de l’ordre de 2 000 m, la calor es perd per conducció i convecció L’aigua refredada a la superfície s’enfonsa i és substituïda per…