Resultats de la cerca

Situat al parc natural del Cadí-Moixeró, a 1640 m d’altitud sota la Tosa d’Alp L’edifici fou una casa de pagès deshabitada, que la Unió Excursionista de Catalunya de Bagà condicionà com a refugi, inaugurat el 25 de setembre de 1955 Té una capacitat de cinquanta places i és punt de pas del sender GR-150, que dona la volta a les serres del Cadí i del Moixeró

Celebrà dues temporades teatrals al Teatre Eldorado 1911-12, per a la qual comptà amb una subvenció de 30 000 pessetes de l’ajuntament, i al Teatre Espanyol 1912-13 Estrenà, entre altres obres, El gran Aleix , de Puig i Ferreter, L’estiuet de Sant Martí , d’Apelles Mestres, Senyora àvia vol marit , de Pous i Pagès Malgrat el seu èxit econòmic, fou dissolt a causa de dissensions internes

Fou molt popular durant la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX Tot i ser pagès, dedicà gran part de la seva vida a recopilar textos de drames i representacions populars Vida y muerte del glorioso San Martín , Rosaura , Fill pròdig , Aquesta recopilació de textos la donà a conèixer l’estudiós Pere Grases i González Una de les recopilacions més destacades fou la versió del ball d’en Serrallonga

Versificador hàbil, combaté amb altres glosadors i fou popular —conegut com Un pagès de la vila d’Alaró — per les nombroses composicions en vers que circularen manuscrites, moltes inèdites, i pel poema Poesies en mallorquí sobre la creació del món, el pecat d’Adam, les misèries d’aquesta vida, i el judici final 1821, reeditat els anys 1838, 1841, 1844, 1845 i 1857, on es presenta com a J aume Omar de na Rosa

En les eleccions municipals d’aquest any, amb el Centre Democràtic i Social, obtingué 402 vots 12,5% i 1 regidor

Compost expressament com a himne de l’ Orfeó Català , fou estrenat a Montserrat l’any 1896 en la cerimònia de la benedicció de la senyera Estigué interdit del 1939 al 1960

El seu net cinquè Pau Güell i Roig Torredembarra 1769 — 1818 passà a l’illa de Santo Domingo, on obrí un negoci i es feu ric Les revoltes a l’illa l’arruïnaren i tornà a Catalunya Fou fill seu Joan Güell i Ferrer , propietari de la Torre Güell palau de Pedralbes que fou pare d’ Eusebi Güell i Bacigalupi i avi d’ Isabel Güell i López , la pintora i pianista  Maria Lluïsa Güell i López , Joan Antoni de Güell i López —pare de Joan Claudi Güell i de Churruca —, Maria Cristina Güell i López Barcelona 1876 — 1957, muller de Josep Bertran i Musitu , Eusebi Güell i López —pare d’ Eusebi Güell i…

Provenia ja de l’usatge De intestatis , que disposava que, quan el pagès o la pagesa morís sense testament, el senyor adquiria la tercera part dels béns del difunt si només deixava consort, o només fills, el senyor rebria la meitat dels béns si moria sense consort ni fills, la meitat seria per al senyor, i l’altra, per al familiar a qui correspongués segons dret si no restaven parents, el senyor obtindria tot el patrimoni En tots els casos restaven salvats a la muller els seus drets al dot, l’escreix i el que li pogués correspondre per raó de la viduïtat Als llocs on era aplicat…