Resultats de la cerca
Es mostren 288 resultats
naturalisme
Portada de Solitud (1905), de Víctor Català, obra vinculada al naturalisme
© Arxiu Fototeca.cat
Literatura
Escola literària nascuda a França pels volts del 1880 que es manifesta, sobretot, en la novel·la i el teatre.
De l’època romàntica sorgí el realisme en novella, però després del 1850 la difusió del positivisme i l’entusiasme, ple de fe, pels estudis científics conduí els novellistes a un nou planteig, més de la temàtica i la finalitat de la narració que no pas de la forma narrativa L’escriptor utilitza els mètodes de les ciències experimentals i accepta la tesi de Taine l’home és sotmès al determinisme universal els sentiments i els caràcters són rigorosament predestinats, i unes lleis, especialment les lleis de l’herència, regeixen el context literari, així com les lleis naturals regeixen la…
La febre d’or
Novel·la realista i urbana de Narcís Oller, publicada en tres volums entre el 1890 i el 1892.
L’obra Oller es proposà de fer-hi un retrat socioeconòmic a partir de l’observació del sotrac borsari català del 1881 i el 1882, i alhora assenyalar les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l’alça borsària durant la Febre d’Or en una família menestral de Barcelona, que davalla per l’infortuni Forma part del retaule de la Catalunya contemporània que inicià amb La papallona i Vilaniu , alguns dels personatges de la qual reapareixen en La febre d’or Té a la base la idea de progrés, que converteix els personatges en una peça de l’evolució, però perd concreció al llarg del…
, ,
cuc de seda
Cuc de seda menjant una fulla de morera
© Fototeca.cat
Entomologia
Eruga del lepidòpter Bombyx morio (papallona de la seda), que en molts llocs del llevant de la península Ibèrica ha estat objecte de cria per tal de beneficiar la seda amb què fabriquen els capolls on es reclouen durant l’estat de crisàlide.
Els cucs de seda són erugues de cos blanc i sedós que es nodreixen sobretot de fulles de morera
Dragó comú
Morfologia El dragó comú Tarentola mauritanica té el cos deprimit i els dits adhesius propis dels animals lapidícoles, que li permeten grimpar per parets llises La seva coloració és força variable i canvia de molt fosca a molt clara segons la situació de l’animal A la fotografia veiem un exemplar que captura una papallona nocturna, el seu aliment predilecte Javier Andrada És un dragó robust, d’un màxim de 15 cm, la meitat dels quals corresponen a la cua Té el cap i el tronc deprimits, el cap gros i ben diferenciat del tronc i la part central particularment deprimida Les potes…
apicultura

Apicultor
© marc munari - Fotolia.com
Apicultura
Art de la cria de les abelles a fi d’aprofitar-ne els productes, principalment la mel i la cera.
L’home, des dels temps més remots, s’ha sentit atret per la mel de les abelles i, a imitació de certs animals, se l’ha apropiada directament —normalment, amb destrucció de les colònies— en allò que hom pot anomenar apicultura predatòria L’observació de la vida d’aquests insectes portà a les primeres temptatives d’apicultura primitiva a base de capturar eixams salvatges i de posar-los a l’abast en recipients més o menys adequats Aquesta pràctica en les seves formes més evolucionades ha arribat, a través dels primers pobles civilitzats Mesopotàmia, Egipte, dels grecs i dels romans se'n troba…
falenopsis
Botànica
Nom donat a diverses espècies de Phalaenopsis, de la família de les orquidàcies, gènere d’orquídies epifítiques de tija molt curta que porta de dues a sis fulles carnoses amplament ovals, disposades de forma dística, flors espectaculars en raïms simples o ramificats i forma de papallona, de colors molt diversos.
Són originàries de les regions tropicals d’Àsia, des de l’Índia fins a les Filipines i Austràlia Són molt apreciades com a plantes d’interior en latituds temperades i fredes Els horticultors han creat una gran quantitat d’híbrids entre diferents espècies de falenopsis, i de forma intergenèrica amb espècies dels gèneres Vanda i Aerides
analogia
Biologia
Qualitat dels òrgans d’estructura i d’origen filogenètics diferents que presenten semblança funcional, com, per exemple, les ales d’una papallona, les d’un ocell i les d’un rat-penat, els ulls d’un cefalòpode i d’un vertebrat o les espines de l’argelaga i del grèvol.
El peix pallasso i altres artistes
Els peixos dels esculls corallins són un esclat de formes i colors Una gamma immensa de tonalitats es combina amb ocels, franges i taques de mides i de dissenys diversíssims, de manera que produeixen un dels espectacles visuals segurament més impressionants que es poden contemplar en el món animal A la varietat cromàtica cal afegir una abundància enorme d’espècies, de formes i dimensions variades, que fan d’una immersió en les càlides aigües corallígenes una experiència visual insuperable Els peixos corallins es comporten com els actors, esplèndidament caracteritzats, d’una imaginativa peça…
Els insectes i l'activitat humana (I)
Introducció La tinya del raïm, o cuc del raïm Lobesia botrana , un lepidòpter, de la qual la fotografia mostra una larva que ha minat un gra, és un lepidòpter que constitueix un de tants flagells agrícoles provocats per insectes Les erugues de la tinya del raïm, en efecte, minen poncelles i fruits, i afavoreixen, a més, els atacs fúngics Rafael Campillo Els insectes incideixen d’una manera important en l’activitat humana Tot i que potser són més coneguts pels seus efectes perjudicials o molestos insectes picadors, transmissors de malalties, flagells de conreus, destructors de productes…
El barrinador de la palmera
Barrinador de la palmera mascle posat sobre una fulla de palmera S’observen les ales posteriors, ataronjades i molt vistoses Víctor Sarto El barrinador de la palmera Paysandisia archon és un lepidòpter de la família dels càstnids, originari de l’Amèrica del Sud, des d’on fou introduït accidentalment Els adults tenen una envergadura alar d’uns 8 cm mascles i 9-10 cm femelles, amb un subtil dimorfisme sexual Les antenes, en ambdós sexes, són com les de les papallones de dia, acabades en una maça Les ales anteriors són de color oliva fosc, mentre que les posteriors són ataronjades, amb una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina