Resultats de la cerca

L’aspecte del corriol pit-roig Eudromias morinellus és prou diferent del dels altres corriols, del gènere dels quals Charadrius fou separat temps enrere després d’haver-hi estat assimilat durant molts anys En efecte, és més estilitzat i gros 20-22 cm i té, a l’estiu, un plomatge virolat, com mostra la fotografia a l’hivern és tot ell grisenc Oriol Alamany La nidificació d’aquest rar limícola es comprova cada any, des que fou descoberta el 1980 Noves dades amplien les localitats pirinenques de cria, i hom pot suposar que diverses parelles es distribueixen per l’Alta i la Baixa Cerdanya,…

Des de mitjan segle XX, una gran part de les marjals del Salobrar de Campos ha estat transformada de cara a l’explotació salinera Jesús R Jurado El salobrar de Campos 28, entre els principals espais naturals de Mallorca La conca sud de Mallorca genera a la seva desembocadura una maresma litoral fortament influïda per la proximitat de la mar Atès que les precipitacions locals són migrades, i que el poc pendent i el caràcter permeable del terreny afavoreixen la infiltració, no sorprèn que la influència marina sobre aquesta maresma hagi estat sempre important, i l’aigua no hagi estat mai dolça…

Té el cap gros, i el bec, també molt gros, ample i encorbat cap amunt, recorda la forma d’un esclop No canta, sinó que fa petar el bec, semblantment a la cigonya Els becs d’esclop habiten en parelles o en petits grups en zones pantanoses o prop de rius Fan el niu amb fang i amb plantes aquàtiques, i s’alimenten de peixos, granotes, petits rèptils, etc Són propis de l’Àfrica central, des del Nil Blanc fins al llac Victòria S'adapten bé a la vida en parcs zoològics

Fundat el 1974, inicialment fou una secció de l’Entitat Sociocultural i Esportiva de Cantaires de l’Ebre-Delta Des del 1988 ha participat en tots els Campionats d’Europa i del Món que s’han celebrat L’any 2002 s’afilià a la Federació Esportiva Catalana de Twirling i des de llavors tots els seus atletes participen en el Campionat d’Espanya El 2010 aconseguí la vuitena posició al Campionat del Món per parelles i equips Alguns dels seus membres més destacats foren Lorena Casas, Mònica Barbero, Anna Margalef i Paco Rodríguez

Ha competit en diversos torneigs internacionals de les modalitats de tamborí sala itamborí platja Vinculada al Club Esportiu INEF Barcelona des del 2004, ha disputat totes les edicions de la Copa d’Europa, excepte la del 2010 L’any 2011 assolí la tercera posició d’aquesta competició formant equip amb Neus Serra, Joana Carbó, Aida Domínguez, Sònia Marturano i Anna Castells, guanyà la Lliga Catalana i fou subcampiona del Torneig Internacional Tambeach Catalunya en la categoria de parelles femenina Amb la selecció catalana participà en el primer Campionat d’Europa de nacions 2011

Fundat el 2010, nasqué de la fusió del Club Patí Amposta 1987 i de l’Escola Ampostina de Patinatge 1999 El Club Patí Amposta participà per primera vegada en una prova federativa l’any 1989 El seu èxit més important arribà el 1994 amb la victòria d’Andrea Carles i Xavier Simón en el Campionat d’Espanya juvenil de parelles L’Escola Ampostina de Patinatge debutà en campionats oficials l’any 2003 També disposa d’un equip que competeix en la modalitat de xous El 2011 tenia quaranta patinadors i uns cinquanta socis

Inicialment es tractava d’una marxa militar Sol tenir una introducció i alguns són constituïts per dues seccions harmònicament contrastants, de tal manera que a una primera en mode major correspon la segona en la tonalitat de la subdominant, i a una primera en mode menor correspon una segona en la tonalitat relativa major De caràcter festiu, ha estat vinculat a desfilades i corridas de braus, on és interpretat per una banda Es balla en parelles, amb passos molt curts, i es poden utilitzar figures extretes del flamenc Apareix en diverses sarsueles

En els seus orígens fou d’una gran simplicitat, però al segle XIX es complicà i esdevingué semblant a la quadrilla L’escriptor Émile Zola explica que, en els temps del Segon Imperi, s’anomenava cotilló la dansa que constituïa un dels moments més importants dels balls parisencs Es ballava al final de la vetllada, i el seu desenvolupament el determinava una parella que, situada al capdavant de les altres, anava marcant passos i confegint figures que les parelles que la seguien havien d’anar imitant a ritme de vals, polca, galop o masurca

L’estructura, generalment, és de quatre versos heptasíllabs, amb rimes abba, abab o abcb En algunes zones de Catalunya, el terme corranda servia també per a designar no solament la cançó sinó el ball que s’executava amb ella En aquests casos, les cançons constituïen l’adaptació vocal d’una melodia instrumental, i, segons la comarca, es coneixen també amb les denominacions, per exemple, de follies, cançonetes o cobles La corranda era una dansa en rotllana de parelles, airosa i plena de vivacitat, que s’acostumava a fer després d’una tanda d’altres balls

Format al Reial Club de Tennis Barcelona-1899, s’inicià com a tennista A 17 anys es passà al pàdel, i arribà a jugar proves del Pro Tour En el seu palmarès, destaquen diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya júnior, nou títols catalans absoluts 2003-08, 2010, 2011, 2012, un Campionat d’Europa 2003 i un subcampionat del món 2002 A més, gairebé durant tot el període 2003-12 ha estat el número 1 del rànquing català individual i per parelles Ha format part de les seleccions catalana i espanyola diverses vegades