Resultats de la cerca

Ha competit en diversos torneigs internacionals de les modalitats de tamborí sala itamborí platja Vinculada al Club Esportiu INEF Barcelona des del 2004, ha disputat totes les edicions de la Copa d’Europa, excepte la del 2010 L’any 2011 assolí la tercera posició d’aquesta competició formant equip amb Neus Serra, Joana Carbó, Aida Domínguez, Sònia Marturano i Anna Castells, guanyà la Lliga Catalana i fou subcampiona del Torneig Internacional Tambeach Catalunya en la categoria de parelles femenina Amb la selecció catalana participà en el primer Campionat d’Europa de nacions 2011

Fundat el 2010, nasqué de la fusió del Club Patí Amposta 1987 i de l’Escola Ampostina de Patinatge 1999 El Club Patí Amposta participà per primera vegada en una prova federativa l’any 1989 El seu èxit més important arribà el 1994 amb la victòria d’Andrea Carles i Xavier Simón en el Campionat d’Espanya juvenil de parelles L’Escola Ampostina de Patinatge debutà en campionats oficials l’any 2003 També disposa d’un equip que competeix en la modalitat de xous El 2011 tenia quaranta patinadors i uns cinquanta socis

Inicialment es tractava d’una marxa militar Sol tenir una introducció i alguns són constituïts per dues seccions harmònicament contrastants, de tal manera que a una primera en mode major correspon la segona en la tonalitat de la subdominant, i a una primera en mode menor correspon una segona en la tonalitat relativa major De caràcter festiu, ha estat vinculat a desfilades i corridas de braus, on és interpretat per una banda Es balla en parelles, amb passos molt curts, i es poden utilitzar figures extretes del flamenc Apareix en diverses sarsueles

En els seus orígens fou d’una gran simplicitat, però al segle XIX es complicà i esdevingué semblant a la quadrilla L’escriptor Émile Zola explica que, en els temps del Segon Imperi, s’anomenava cotilló la dansa que constituïa un dels moments més importants dels balls parisencs Es ballava al final de la vetllada, i el seu desenvolupament el determinava una parella que, situada al capdavant de les altres, anava marcant passos i confegint figures que les parelles que la seguien havien d’anar imitant a ritme de vals, polca, galop o masurca

L’estructura, generalment, és de quatre versos heptasíllabs, amb rimes abba, abab o abcb En algunes zones de Catalunya, el terme corranda servia també per a designar no solament la cançó sinó el ball que s’executava amb ella En aquests casos, les cançons constituïen l’adaptació vocal d’una melodia instrumental, i, segons la comarca, es coneixen també amb les denominacions, per exemple, de follies, cançonetes o cobles La corranda era una dansa en rotllana de parelles, airosa i plena de vivacitat, que s’acostumava a fer després d’una tanda d’altres balls

Format al Reial Club de Tennis Barcelona-1899, s’inicià com a tennista A 17 anys es passà al pàdel, i arribà a jugar proves del Pro Tour En el seu palmarès, destaquen diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya júnior, nou títols catalans absoluts 2003-08, 2010, 2011, 2012, un Campionat d’Europa 2003 i un subcampionat del món 2002 A més, gairebé durant tot el període 2003-12 ha estat el número 1 del rànquing català individual i per parelles Ha format part de les seleccions catalana i espanyola diverses vegades

Dirigeix la dansa el capdanser , vestit de festa amb barret de copa i proveït d’una almorratxa amb aigua d’olor amb la qual ruixa les balladores inicia el ball galejant la batllessa passeig a la plaça i ball puntejat, després les quatre pabordesses encarregades de l’altar del Roser i les balladores restants, totes les quals acompanya als balladors respectius es retira i les parelles prossegueixen soles la dansa fins a la corranda final Mentre Campdevànol no tingué la plaça urbanitzada, intervenia al ball la campesa , propietària del camp on es feia la festa

Des de mitjan segle XX, una gran part de les marjals del Salobrar de Campos ha estat transformada de cara a l’explotació salinera Jesús R Jurado El salobrar de Campos 28, entre els principals espais naturals de Mallorca La conca sud de Mallorca genera a la seva desembocadura una maresma litoral fortament influïda per la proximitat de la mar Atès que les precipitacions locals són migrades, i que el poc pendent i el caràcter permeable del terreny afavoreixen la infiltració, no sorprèn que la influència marina sobre aquesta maresma hagi estat sempre important, i l’aigua no hagi estat mai dolça…

El trencalòs Gypaetus barbatus és un voltor conegut pel seu hàbit peculiar d’alimentació, que consisteix a menjar-se el moll dels ossos, els quals trenca deixant-los caure des de grans alçàries No és, doncs, pròpiament, un ocell rapinyaire, sinó una mena de voltor que aprofita els sobrants dels altres La seva silueta, però, és més d’esparver gros que no pas de voltor, gràcies a la forma de les ales i de la cua, que mostra en vol a dalt Xavier Parellada i Oriol Alamany Nia als Pirineus centrals i, actualment, els ocells que s’observen esporàdicament cap a l’W i al S procedeixen d’aquesta…

El xarrasclet Anas querquedula és un ànec petit ateny fins a 38 cm, de la mida del xarxet Els mascles tenen la taca de la cara blanca, com s’aprecia en la fotografia, presa al delta de l’Ebre Noteu les plomes llargues, blanques i negres, que li pengen característicament del dors La femella es diferencia de la del xarxet per la definició del mirall, caràcter, però, que es fa difícil d’observar Xavier Ferrer Procedents de l’Àfrica tropical, majoritàriament del delta del Senegal, on han passat l’hivern, arriben cada primavera els xarrasclets, en pas vers els quarters de reproducció del centre…