Resultats de la cerca

Fou campió d’Espanya professional en la modalitat de balls llatins 2002, 2003 amb la seva parella Isabel Pérez És entrenador de ball esportiu i ha impartit classes en diverses escoles Dirigí l’escola de ball Pachatube de Reus És especialista en power gym , una pràctica dissenyada per a la selecció alemanya de ball esportiu, amb l’objectiu de desenvolupar les capacitats físiques del ballarí Té el títol de jutge estatal i internacional

Tipògraf de professió, collaborà en la premsa del seu temps i publicà Noticias acerca de algunos naturales de la provincia de Alicante que se distinguieron en América 1919, Breves apuntes sobre la Isla Plana o Nueva Tabarca 1926 i Castelar y Alicante 1932 El seu germà Adalmir Montero i Pérez Alacant 1862 — 1912, escriptor, a més de diversos llibres de poemes en castellà, publicà, en collaboració amb MRico García, Ensayo biográfico-bibliográfico de escritores de Alicante y su provincia

Amb el Club Natació Catalunya, fou campiona de la Lliga espanyola en dues ocasions 1989, 1991, essent la màxima golejadora els anys 1989 i 1993 Guanyà també en diverses ocasions el Campionat de Catalunya Formà part de la selecció espanyola de waterpolo Compaginà el waterpolo amb el salvament i socorrisme En aquesta modalitat, aconseguí la medalla de plata en la prova d’embarcació al Campionat d’Europa 1988 Guanyà també diversos Campionats d’Espanya en llançament de pilota i embarcació Des del 2008 formà part de la junta directiva del CN Catalunya, on fou una de les impulsores per a la…

Deixeble de Lluís i Lluís Maria Millet, estudià piano amb Tomàs Buxó, orgue amb Joan Suñé i harmonia i composició amb Jaume Pahissa i Joaquim Zamacois a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Es formà en la direcció coral amb el seu pare, Antoni Pérez i Moya Sotsdirector, des del 1940, de l’Orfeó de Sants, el 1941 ocupà el càrrec d’organista de la basílica de la Mercè i, des de la mort del seu pare 1964, el de mestre de capella Del 1945 al 1996 fou director de l’ Orfeó Gracienc , amb el qual efectuà un gran nombre de concerts En el camp pedagògic, es dedicà a l’ensenyament musical dels…

Establert a Palafrugell des del 1970, aprengué a tocar la guitarra i de molt jove s’integrà en l’ambient musical de la seva localitat d’adopció L’any 1972 fou cofundador de la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell amb el grup Port Bo, del qual fou director artístic 1976-93 Posteriorment formà amb Fonsu Carreras el grup Duet 1995 i, el 2003, formà L’Empordanet, que esdevingué una de les formacions de cançons marineres tradicionals de més prestigi L’any 2008 s’incorporà al projecte Cubacant dedicat a la recuperació de l’havanera antiga Dugué a terme també diversos treballs de recerca…

Conegut com a Pérez-Dolz Estudià belles arts a Madrid Fou deixeble de Rafael Domènech Molt dedicat al batik , guanyà segona i primera medalles a les Exposiciones Nacionales de Madrid del 1920 i del 1924 i gran premi a l’Exposition Internationale des Arts-Déco de París del 1925 Exercí de professor a Madrid i Toledo i fou titular de tècnica i història de les arts decoratives i mestre de taller de batik a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona 1926-58 i auxiliar interí d’història de l’art a la de Sant Jordi 1943-57 Traduí i edità Cennini Tratado de pintura , 1950 Publicà llibres tècnics,…

Estigué vinculat a diversos grups modernistes de tendència regeneracionista entre els quals, el de L’Avenç Collaborà a L’Atlàntida , La Renaixença i en diverses publicacions vinculades al modernisme reusenc La Nova Catalunya , Lo Somatent i El Francolí El 1898 fou un dels principals impulsors de la revista Catalònia , des d’on defensà el vitalisme, criticà el decadentisme i difongué l’obra de D’Annunzio i d’Émile Verhaeren El 1900 o el 1901 marxà a París, probablement a causa dels seus lligams amb l’anarquisme, i estigué vinculat a la Banque de Catalogne des del 1924 Des d’allà collaborà a…

Membre del Partido Democrático Nacional des del 1938 a partir del 1941, Acción Democrática , el 1945 interrompé els estudis de dret en ser nomenat secretari personal del president Rómulo Betancourt y Bello Diputat a l’Assemblea de l’estat de Táchira 1946 i al Parlament 1947, en ser enderrocat el Govern de Rómulo Gallegos , el dictador  Marcos Pérez Jiménez l’empresonà 1949 i l’obligà a exiliar-se, bé que tornà clandestinament a Veneçuela Restablert el sistema democràtic 1958, el 1960 fou nomenat ministre de l’Interior i combaté la guerrilla procubana A l’oposició durant els governs de Raúl…

Fill de Frederic Roda i Ventura , estudià dret, i compaginà l’advocacia amb una intensa activitat cívica i cultural, que el portà a fundar CC 1954, grup nacionalista catòlic amb, entre altres, Jordi Pujol Fou, però, en l’àmbit teatral, que centrà les seves iniciatives, sobretot amb la fundació de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona 1954, de la qual en fou el principal mentor, incorporant obres dels principals autors europeus Com a director, hi estrenà  Un caprici , d’A de Musset 1957,  La teta gallinaire , de F Camprodon 1957,  Antígona , de S Espriu 1958,  L’auca del senyor Esteve , de S…

Vida S’inicià en el camp de l’exhibició el 1976, amb Drac Màgic, i projectà cinema a les escoles i sessions a l’aire lliure Però fou el 1983, quan començà la seva veritable tasca d’empresari com a programador del cine Verdi de Barcelona propietat de Josep Riba i Martorell, associat en un principi amb Joan Pol i Tobella El primer "remodelatge" seriós del local es produí el 1986, circumstància que se celebrà amb la projecció de Dr Strangelove, o com vaig aprendre a no preocupar-me i estimar les bombes Dr Strangelove, or I Learned to Stop Worryng and Love the Bombs , 1963, Stanley Kubrick en…