Resultats de la cerca
Es mostren 1926 resultats
Ramon Roig i Armengol
Història
Política
Polític republicà.
S'uní ben jove al republicanisme federal i, després d’assistir al Primer Congrés Catalanista 1880, participà en la creació de la Joventut Federalista 1881, que presidí posteriorment El 1883 fundà a Vilanova el diari El Mensajero El 1888, per motius professionals, passà a residir a Múrcia, on reorganitzà el partit federal i fundà el periòdic La Región de Levante El 1894 s’establí definitivament a Barcelona Poc després fundà La Autonomía 1896-99, que posà sota la direcció de Pi i Arsuaga Prosseguí, com a membre del consell regional del partit, la seva línia de comprensió del catalanisme i…
Silví Thos i Codina

Silvi Thos i Codina
© Fototeca.cat
Geologia
Literatura catalana
Geòleg i poeta.
Germà de Terenci Enginyer de mines, presidí el Congrés Internacional d’Enginyeria de Barcelona 1888 Fou president de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona 1895-1904, des d’on impulsà la construcció de l’observatori astronòmic i meteorològic del Tibidabo, gràcies al finançament de Camil Fabra Presidí l’Institut Nacional de Sant Isidre, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i la secció del Consell de Mineria Fou membre de moltes altres corporacions, cap superior d’administració civil, cavaller de la Gran Creu d’Isabel la Catòlica i inspector general…
,
Jaume Compte i Canelles
Història
Política
Polític.
Afiliat a Estat Català, collaborà amb el grup d’acció Bandera Negra i comandà un dels escamots que organitzà el complot de Garraf contra Alfons XIII maig del 1925 Condemnat a mort, li fou commutada la pena per la de cadena perpètua Amnistiat a la caiguda de la Dictadura, en proclamar-se la Segona República 1931 es posà al capdavant dels escamots en defensa de la República Catalana No acceptà la conselleria de treball de la Generalitat Uns quants mesos després convocà una assemblea d’Estat Català a l’Ateneu Empordanès Barcelona, que presidí amb Ventura Gassol, Jaume Aiguader i…
Jaume Català i Albosa
Jaume Català i Albosa
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Bisbe de Canàries 1878-79, de Cadis 1879-83 i de Barcelona 1883-99 Fou catedràtic del seminari de Girona, secretari de l’arquebisbe de Tarragona Costa i Borràs, secretari i comptador de la comissaria general de la Croada i capellà d’honor d’Alfons XII, fiscal general de la capella reial i de la jurisdicció castrense, abreviador de la nunciatura i del tribunal de la Rota Bisbe de Cadis 1879, fou enviat pel papa a Gibraltar per intentar-ne la pacificació religiosa poc temps després li fou agregada a la mitra l’administració apostòlica de Ceuta Bisbe de Barcelona 1883, durant el seu pontificat…
Joan March i Servera
Industrial.
Fill de Joan March i Ordinas Estudià a Barcelona i a Cambridge Collaborà amb el seu pare en les empreses familiars presidí les Forces Elèctriques de Catalunya SA, i intervingué en el plet de la Barcelona Traction, Light amb Power Company, Limited Impulsà les activitats de la Fundació March
Hermann Scheer
Ecologia
Polític socialdemòcrata alemany.
Fou membre del Parlament alemany, on promogué lleis per a la promoció de les energies renovables Presidí l’Associació Europea per l’Energia Renovable Eurosolar i el Consell Mundial de l’Energia Renovable Fou guardonat amb el Right Livelihood Award 1999 per la seva defensa de l’energia solar
Pepa Llopis i Bover
Art
Presidenta de la Fundació Joan Brossa.
Companya del poeta i dramaturg Joan Brossa des del 1972, tingué un paper clau en la seva vida Treballà al Departament d’Oncologia de l’Hospital de Sant Pau, i des de l’any 2000 presidí la Fundació Brossa i treballà per promoure i conservar el llegat del poeta
Miguel Cabanellas Ferrer

El general Cabanellas Ferrer, passant revista a Burgos a un destacament de tropes marroquines, el setembre de 1936
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Durant la Segona República fou director general de la Guàrdia Civil El 18 de juliol de 1936 secundà l’aixecament militar Presidí la Junta de Defensa, com a general més antic, fins al nomenament 1 d’octubre del general Franco com a cap de l’estat i generalíssim
Licurg
Història
Rei d’Esparta.
Presidí el partit antimacedoni i, aliat amb els etolis, intervingué en l’anomenada “lluita social” dels aqueus 219-217 aC No pogué, però, impedir l’avanç de Filip V de Macedònia, que el fustigà fins a la ciutat mateixa Feta la pau a Naupacte 217, consolidà el seu poder
Carles de Borja-Centelles i de Velasco
Història
Lloctinent de Sardenya (1611-16).
Duc de Gandia, marquès de Llombai i comte d’Oliva El 1593 es casà amb una filla de Giovanni Andrea Doria En 1613-14, durant la seva lloctinència, presidí el parlament del regne de Sardenya, que precisà, entre altres punts, la forma d’intervenció dels nobles a les corts
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina