Resultats de la cerca
Es mostren 3167 resultats
cianhidrina de l’acetona
Química
Nom trivial del 2-hidroxi-2-metilpropannitril o α-hidroxiisobutironitril: (CH 3
) 2
C(OH)CN.
Líquid soluble en aigua i en la major part dels dissolvents orgànics, que bull a 82°C sota una pressió de 23 mm de Hg i es descompon destillant-lo a pressió atmosfèrica És obtingut addicionant en fase líquida, a baixa temperatura i en presència d’un catalitzador alcalí, cianur d’hidrogen àcid cianhídric a l’acetona S'utilitza com a insecticida i com a intermediari en síntesi orgànica, especialment per a la preparació industrial dels èsters metacrílics
autocongrenyament
Tecnologia
Mètode de congrenyament aplicat a les canonades en què els congrenys emprats són de diàmetre lleugerament més gran que aquelles.
En injectar aigua a pressió la canonada es dilata fins a obligar els congrenys a eixamplar-se i es deforma plàsticament i, per tant, en deixar d’injectar l’aigua a pressió no retorna a la seva dimensió inicial, mentre que aquells, en fer-ho elàsticament, tendeixen a retornar a llur diàmetre inicial i estrenyen fortament la canonada de manera que resti ben congrenyada S'aplica especialment per enfortir les conduccions forçades fetes de formigó, de les centrals hidroelèctriques
El que cal saber de la hipertensió arterial
Patologia humana
La hipertensió arterial consisteix en una elevació crònica de la pressió o tensió arterial per sobre dels valors considerats normals segons l’edat de la persona Es considera hipertensa la persona adulta que presenta persistentment xifres de pressió màxima o sistòlica iguals o superiors a 160 mm Hg i xifres de pressió mínima o diastòlica iguals o superiors a 95 mm Hg La hipertensió arterial és el trastorn crònic més freqüent en les societats occidentals Es calcula que al nostre medi pateix d’hipertensió aproximadament el 20% de la població adulta Aquest trastorn pot afectar qualsevol persona,…
vent geostròfic
Meteorologia
Vent horitzontal teòric corresponent a l’equilibri geostròfic, quan la força bàrica equilibra la força de Coriolis.
Correspon a una distribució d’isòbares en línia recta i sense fregament El vent geostròfic s’utilitza sovint com una aproximació al vent real per damunt de la capa límit de l’atmosfera, on el fregament és menys important Aquest vent és parallel a les isòbares deixant en l’hemisferi nord a l’esquerra els valors de pressió més baixos La seva intensitat augmenta amb el gradient de pressió, visualitzat en els mapes del temps per la proximitat de les isòbares
manxa

Manxa de tascó o de falca
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En l’orgue, aparell que produeix, emmagatzema i empeny cap als salmers l’aire necessari perquè l’instrument soni.
Llevat possiblement del cas de l’orgue hidràulic, l’orgue occidental només ha conegut el sistema de manxes que se serveix de l’aire per a produir el vent necessari per al so de l’instrument Al principi, d’una manera similar a la manxa del forjador, l’aire era enviat directament al salmer sense cap dipòsit estabilitzador intermediari Manxa de falca de l’orgue portatiu © Fototecacat/ Studi Ferrer La manxa de falca del petit orgue portatiu, accionada pel mateix organista amb una mà i que perdurà des dels segles X-XI, és d’aquest tipus Altres portatius disposaven de dues manxes, cosa que permetia…
Glaucoma
Patologia humana
Definició El glaucoma és un trastorn ocular degut a un increment de la pressió interior de l’ull que produeix una alteració de les estructures sensorials i es manifesta amb una pèrdua d’agudesa visual que pot arribar a la ceguesa completa Freqüència i edat El glaucoma és una afecció força freqüent, sobretot després de quaranta anys És considerada una de les causes principals de ceguesa en els adults Hom calcula que la freqüència del glaucoma, a partir de quaranta anys, se situa entre el 2% i el 4% de la població La pressió intraocular i l’humor aquós La forma…
màquina de vapor

Gènesi històrica del desenvolupament de la màquina de vapor
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina tèrmica de funcionament alternatiu que utilitza el vapor d’aigua com a substància de treball i que transforma una part de l’energia interna del vapor en energia mecànica.
Les primeres màquines de vapor descrites —Giovanni Battista della Porta 1601, Edward Sommerset 1663— no aconseguiren aplicacions pràctiques El 1690 Denis Papin proposà l’obtenció de treball a partir del buit produït per la condensació del vapor a l’interior d’un cilindre proveït d’un èmbol però fou Thomas Savery qui construí, el 1698, la primera màquina de vapor, aplicada al bombament d’aigua de les mines La màquina de Savery constava d’una caldera i de dos grans dipòsits ovalats, a cadascun dels quals hom introduïa, alternativament, vapor d’aigua i de refredament el buit produït per la…
esquist
Mineralogia i petrografia
Grup de roques metamòrfiques granelludes que presenta una esquistositat a causa de l’orientació dels minerals.
Els grans que formen la roca són prou grossos per a permetre la identificació macroscòpica dels minerals components Segons llur composició mineralògica, els esquists són anomenats bituminosos, argilosos com la llicorella, grafitosos i clorítics Són els productes més importants del metamorfisme regional Els esquists verds són característics de condicions de pressió mitjana i temperatura baixa, i els esquists blaus ho són d’alta pressió i temperatura de moderada a baixa Donen nom a la fàcies dels esquists verds i a la fàcies dels esquists blaus, respectivament
llengüeta
Música
Element flexible situat a l’embocadura dels instruments de vent que no són de bisell.
D’acord amb el material de què són fetes, es parla de canyes clarinet, oboè, tenora, de llengüetes labials llavis de l’instrumentista en els instruments de metall o de llengüetes metàlliques harmònica, acordió Quan es troba simplement adossada a un element rígid, es parla de llengüeta simple clarinet, saxòfon, harmònica en el cas que vagi aparellada amb una altra, es parla de doble llengüeta oboè, fagot, llavis Tant la doble llengüeta com la llengüeta simple acompanyada de l’element rígid constitueixen el que s’anomena dispositiu d’autoexcitació Aquest dispositiu és el responsable de…
timbre
Música
Qualitat dels sons musicals que permet diferenciar una mateixa nota produïda per instruments diferents.
Des del punt de vista físic, el timbre d’un so musical es pot caracteritzar de manera objectiva mitjançant l’espectre corresponent En efecte, qualsevol so musical és un cas particular de vibració complexa que pot ser descomposta en vibracions simples o elementals El conjunt de freqüències i intensitats d’aquestes vibracions simples constitueix l’espectre del so Per a una nota concreta i un instrument concret, el timbre no és una qualitat fixa No tan sols depèn de la forma en què s’inicia el so, sinó que a més evoluciona durant la seva emissió Per a tots els instruments en general, el punt d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina