Resultats de la cerca
Es mostren 1799 resultats
coraller | corallera
Història
Mercader de corall.
Tingueren molta importància als Països Catalans, especialment a Barcelona, Cadaqués, l’Alguer i Portvendres, durant l’edat mitjana corall Formaven confraria sota l’advocació de Santa Maria, però no arribaren a constituir gremi Als corallers que manufacturaven el corall els era interdit de tenir més d’un esclau aprenent, i el 1446 els fou prohibit de traslladar-se a països musulmans Les ordinacions de la confraria de Barcelona foren confirmades el 1458 i el 1461 els contractes de treball conservats, dels s XV i XVI, especifiquen que el treball era a preu fet
Castell de Puigcercós (Tor-la-ribera)
Art romànic
Es desconeix l’indret exacte on estigué situat aquest castell proper a Reperós Tal vegada es correspongué amb el castell de Ribagorça L’any 941 Cèntul vengué a la comtessa Toda Galindona dues terres que tenia per la seva rompuda “ in castro Poga Circuso, in loco ubi dicitur in Rio Petruso ”, pel preu de sis sous Vers l’any 960 el comte Ramon II de Ribagorça donà al monestir Ovarra el vilatge Reperós en canvi d’un tresoret El 1004 els alous comtals de Rivo Petroso consten que són emplaçats a la vall Ribagorçana
Antoine Augustin Cournot
Economia
Filosofia
Matemàtiques
Matemàtic, economista i filòsof francès.
Fou professor de matemàtiques a les universitats de Lió i Grenoble, inspector general 1836-48 i rector de l’Académie de Dijon 1848-62, i és considerat com l’iniciador d’un tractament matemàtic de l’economia La seva obra fonamental és Recherches sur les principes mathématiques de la théorie des richesses 1838, sobre els problemes del canvi i de les relacions entre la demanda i el preu traslladà el seu interès pel càlcul de probabilitats a la filosofia, camp en el qual es destacà amb Matérialisme, vitalisme, rationalisme 1875
Patrícia Gabancho i Ghielmetti

Patrícia Gabancho i Ghielmetti
© Universitat Catalana d'Estiu
Literatura catalana
Periodista i escriptora d’origen argentí.
Filla del filòsof argentí Abelardo Gabancho, que donà a conèixer a l’Argentina el filòsof Alexandre Deulofeu , aprengué català al casal català d’aquesta ciutat Estudià periodisme Resident a Barcelona des del 1974, collabora en diversos mitjans de comunicació de Catalunya premsa i ràdio i és autora de reportatges i guies de Barcelona i de treballs de tema historicocultural La creació del món catorze directors expliquen el seu teatre , 1986 Barcelona, tercera pàtria del tango , 1990, amb Xavier Febrés Despert entre adormits Joan Maragall i la fi de segle a Barcelona , 1998 La història amagada…
,
Torre Reial de Bellesguard (Barcelona)
Art romànic
Fou edificada a Sant Gervasi de Cassoles sobre l’antiga torre anomenada de Vallblanc, construïda al segle XII El 1408 el rei Martí adquirí l’esmentada torre a Margarida, vídua de Pere Safont, com a usufructuàría, i a la seva filla Eufrasina, hereva i propietària, pel preu de 50 000 sous Un cop comprada, el rei li donà el nom de Bellesguard i hi celebrà el seu casament amb Margarida de Prades, la qual heretà del seu marit la torre l’any 1410, poc abans que morís Tanmateix aquesta empenyorà la propietat a la seva cunyada Violant de Bar El 1418 el batlle general Pere Becet demanà al…
Els colors de les indianes
Les matèries tintòries Origen natural dels principals colors a mitjan segle XIX Barcelona es convertí en una gran productora de teles estampades durant els darrers anys del segle XVIII i primers del XIX Eren les “indianes”, que mereixen un capítol a part, dintre del volum dedicat als industrials cotoners Una indiana és un teixit cru al qual s’incorporen unes matèries tintòries que li donen color o colors, amb un disseny o dibuix determinat El color industrial no és un element que s’apliqui exclusivament als teixits estampats Hi ha d’altres produccions que també demanen el color la ceràmica,…
trampa de la liquiditat
Economia
Situació descrita per l’economista John Maynard Keynes en què la política monetària esdevé inoperant.
Habitualment, la retallada dels tipus d’interès és la via utilitzada per a superar una recessió perquè estimula l’oferta monetària, incrementa la demanda i, per tant, redueix l’atur Però pot passar que les famílies i les empreses no inverteixin i prefereixin mantenir la liquiditat per aversió al risc o perquè preveuen un escenari de més retallades del preu del diner o que aquest se situï nominalment a zero D’aquesta manera, la política monetària perd tota efectivitat, com succeí al Japó els anys noranta, i l’economia entra en una intensa recessió o depressió
El Govern valencià avalua els sobrecostos en la construcció d’escoles durant el govern del PP
Fins a 1000 milions d’euros és el sobrecost de la construcció d’escoles al País Valencià entre els anys 2001 i 2014, segons l’auditoria feta pública pels consellers d’Hisenda, Vicent Soler, i d’Educació, Vicent Marzà L’informe destaca que la gestió de l’empresa pública, a la qual es van encomanar els treballs, Construccions i Infraestructures Educatives, SA CIEGSA, presenta nombroses irregularitats i despeses sense control El mateix dia s’imputa l’exdirectora de l’Institut Valencià d’Art Modern IVAM, Consuelo Císcar, per la compra d’obres d’art per sobre del preu de mercat
Desaparició del servei Infovía
A partir de les 0 hores, deixa de funcionar Infovía, la plataforma de Telefónica a partir de la qual es feien totes les connexions a Internet de l’Estat espanyol En el seu lloc entren en funcionament les xarxes alternatives Infovía Plus, també de Telefónica, Retenet, de Retevisión, i British Telecom, a través de les quals els usuaris podran seguir connectant-se a Internet a preu de trucada local Infovía va entrar en funcionament al gener del 1996 i la seva desaparició és una exigència de la liberalització de les comunicacions en el si de la UE
obres públiques
Dret administratiu
Obres d’ús i d’aprofitament general i construccions destinades a serveis que vagin a càrrec d’organismes de l’administració.
Llur realització es pot produir directament, per part de l’administració, i també per un tercer, mitjançant el corresponent contracte administratiu En aquest darrer cas és una empresa privada la que es fa càrrec de l’obra per un preu preestablert, i un cop acabada en fa lliurament a l’administració En certs moments de crisi econòmica les obres públiques s’empren com a mitjà per absorbir l’atur En molts països existeix un ministeri que adopta el nom d’obres públiques A l’Estat espanyol fou creat el 1931, durant la Segona República, segregant-lo del ministeri de foment
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina